Em treu de polleguera el bipartidisme, la corrupció, la llei de partits i no continuo perquè no tindré aturador. M’indigna el dia de reflexió i sobretot la veda electoral, aquell període de temps durant el qual regeixen una sèrie de prohibicions legals vinculades a la propaganda política, que només s'apliquen quan hi ha eleccions, i poden començar uns dies abans i acabar hores després. La legislació varia per a cada país i als Estats Units no existeix aquesta veda, a Argentina, en canvi, la porten a l’extrem i durant aquest període prohibeixen, els espectacles populars, les festes teatrals i esportives i tota classe de reunió pública que no es refereixi a l'acte electoral.

Els jutges i tribunals també m’han indignat més d’una vegada, sobretot quan es creuen en el dret de retallar el drets dels ciutadans i ciutadanes, i això no ho poden fer encara que sigui dia de reflexió, Europa Press fa memòria, la doctrina del Tribunal Constitucional estableix que només pot prohibir-se una manifestació durant un procés electoral al·legant la seva incidència en el mateix en els casos que hi hagi "raons fundades" que la seva finalitat és "la captació de sufragis" i no hagi estat convocada per partits, federacions o agrupacions, úniques persones jurídiques que poden fer campanya electoral.

Del contrari, adverteix, "podríem arribar a l'absurd que durant la campanya electoral estiguessin absolutament prohibides totes les manifestacions".

Aquest és un dels arguments que va portar a l'alt tribunal a admetre el recurs d'empara presentat per un sindicat de Mossos d'Esquadra al qual la Generalitat va impedir manifestar-se el 2006 per protestar per les seves "precàries condicions laborals" en una data que coincidia amb la campanya de les eleccions al Parlament d'aquest any, decisió que va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La sentència del Constitucional, amb data de 15 de desembre del 2008, comença recordant el "relleu fonamental" del dret de reunió, ja que "per a molts grups socials és, en la pràctica, un dels pocs mitjans dels quals disposen per poder expressar públicament les seves idees i reivindicacions" i recalca que, tot i que té límits -l'alteració de l'ordre públic i la col·lisió amb altres drets fonamentals-, només podrà ser restringit quan existeixen "raons fundades" que aquests límits no seran respectats.

"No n'hi ha prou que existeixin dubtes", afirma la sentència, que descarta que la "mera sospita o la simple possibilitat que es produeixi la pertorbació d'altres béns o drets protegits constitucionalment" pugui ser suficient per justificar la prohibició.

A l'àmbit dels processos electorals i en relació al fet que la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) no legitima "portar a terme actuacions que indirectament puguin incidir en la voluntat dels electors, incentivant o desincentivant l'eventual inclinació cap a una determinada candidatura", el TC estableix que "només en casos molt extrems cabrà admetre la possibilitat que un missatge tingui capacitat suficient per forçar o desviar la voluntat dels electors, donat el caràcter íntim de la decisió del vot i els mitjans legals existents per garantir la llibertat del sufragi".

A més, sosté que si això s'aplica a les manifestacions de les pròpies formacions polítiques, "com més cap afirmar-lo d'una agrupació de persones que es reuneixen amb la finalitat de l'intercanvi o exposició d'idees, la defensa d'interessos o la publicitat de problemes i reivindicacions, i no amb la intenció de la captació de sufragis".

La sentència reconeix que "no hi ha dubte" que les opinions derivades d'aquest "intercanvi, defensa o reivindicació" d'idees poden "arribar a influir en el ciutadà", però puntualitza que aquesta situació només pot contemplar-se com "una mera sospita o una simple possibilitat".

D'aquí, conclou que "només quan s'aportin raons fundades sobre el caràcter electoral de la manifestació, quan la seva finalitat sigui la captació de sufragis i aquesta no hagi estat convocada per partits, federacions, coalicions o agrupacions, úniques persones jurídiques que poden fer campanya electoral al costat dels seus candidats, podrà desautoritzar-se la mateixa amb base en l'esmentat motiu".

Però tant li fa el que digui el Tribunal Constitucional si el mal ja està fet, si aquests drets ja han estat retallats, com passa sempre amb els serveis mínims de les vagues. Com es paga aquesta irresponsabilitats del jutges?

Indignada i tot votaré, perquè com bé deia Joan Fuster: "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres"

Gemma Pasqual i Escrivà