Primer de tot, dir que estar per Catalunya quan s'està fent l'acampada de Sol i no poder passar-hi em fa un pèl de ràbia. No hauria acampat, però també diré que segur que a aquestes hores hi seria. Sobretot per mostrar el meu rebuig a la decisió de la Junta Electoral.
Amb el pas dels dies, els acampats, els 'indignats' han anat clarificant la postura. Sembla que no estan tant despullats ideològicament com pensava. Sembla que tenen més coses a dir. Caldrà escoltar-los. I sobretot tenen molt clar que aquella democràcia incipient de finals dels 70 -i que val nèixer coixa, no s'ha d'oblidar que neix d'un contracte, de renúncies dels perdedors i dels vencedors de la Guerra Civil- s'ha anat pervertint fins arribar a un moment on tothom té clar qui mana. Mercats i altres elements nebulosos que guien als governants.
Nascut arrel de la campanya de reacció a la Llei Sinde i que s'articulava amb #nolesvotes, van posar en l'ull de l'huracà PP i PSOE, també CiU. LA complicitat del PNB a l'hora d'afavorir les retallades a deixat als conservadors bascos en el mateix sac. No difereixen gaire, la veritat. I he de reconèixer que són propostes que no m'he plantejat mai. També diré que com més conec la política més exemples puc posar de gestos que m'avergonyeixen, de comportaments de lobbistes, de casos de corrupció que difícilment són condemnats, i sobretot de diferents comportaments que no per legals hauríem de tolerar.
I les esquerres on són? Perquè la gent de les acampades recorda com aquests partits s'han oposat a la dació en pagament, com han recolzat les retallades, s'han carregat les caixes o han decidit que no tocava parlar sobre fets 'pudents' com el Palau, Gürtel o Mercasevilla. Són tres casos, els més coneguts gràcies sobretot perquè l'oponent -un d'ells- l'ha utilitzat per desgastar a l'enemic. No perquè coneguem que un jutge hagi condemnat. La sensació d'impunitat segueix. Però no recorda els que sí que han/hem recolzat iniciatives en aquest sentit.
Els partits d'esquerres no ho hem fet tot bé. Però he vist gent riure perquè repetien que ells no tenien casos de corrupció. Però és que és així. És que hi ha partits que tot i no tenir complicitats mediàtiques, estar formats per menys gent, no acceptar donacions, intentar ser transparents, etc. Són ficats en el mateix grup. Els polítics. Els lladres. M'atreveixo fins i tot a dir que moltes persones que treballen per les formacions que abans citava ho fan des de l'honestedat i deixant-se més recursos dels que rebran en forma de sou, els que en tenen. No oblidem la importància del voluntariat dins els partits.
Crec però que per desgràcia aquests partits no rebran el suport majoritari dels que recolzen les acampades -potser alguns, no tots-. I seran castigats per altres elements, per tòpics, per errors, per decisions equivocades -que també en tenen, i moltes-.
Cap on han d'anar les esquerres? Han d'intentar capitalitzar? S'han de mantenir al marge? Sumar-se com un més dins les diferents iniciatives participatives a títol individual? DE moment, s'ha de reclamar que com a mínim estiguin amatents, que no intentin utilitzar-los però que tampoc els abandonin. Que s'obrin a rebre les seves propostes, que els ajudin amb feina que segur que han fet i que pot facilitar la feina. Cal posar-se al seu costat, un pas endarrere. Potser així, amb la força de la joventut s'aconseguirà una democràcia real. No sé si es podrà aconseguir sumar. Però que cal canviar el sistema i canviar un status quo que només lluitarà per conservar-se. Veurem cap on anem, però crec que ha de ser una oportunitat compartida. No utilitzar-los, deixar que ens utilitzin,
PD/ Els independentistes sempre parlem del Dret a decidir, de la força del poble. No oblidem que aquests moviment, al cap i a la fi reclamen també poder tenir Dret a decidir el seu futur.
