Per Joan LladóDivendres al vespre ens ajuntàrem la colla Bicicorriols i un bon grapat d'arreplegats dels Capgrossos, triatletes i altes especímens inadaptats per anar a fer un bon tiberi a Canyamars amb l'excusa de fer una escapada nocturna amb btt. La plaça de l'Havana va ser el lloc de trobada ja que aquesta proposta de fartanera-esportiva fou iniciativa de la colla dels arreplegats i és on habitualment es troben.
Quan tothom era a plaça, costà deu-i-ajuda d'engegar. Moure a prop de trenta personatges no és bufar i fer ampolles. Primer calia decidir la ruta. Calia que fos apte per tots i que poguéssim anar plegades les dues colles. S'optà per Santa Mònica. Doncs vinga!
Per les Cinc Sènies ens apropàrem a Llavaneres i pel dit camí enfilàrem fins el coll Pallarès. En aquest tram en Fustes no tingué més paciència per fer marxa de passeig i estirà el grup fent-lo suar. Redéu! Però amb l'espera tot s'aixugà i ens donà temps per deixar anar mil-i-una animalades.
Reemprenguérem la marxa vers el corriol dels Xurribikers on a mig camí hi trobàrem una tanca. Els homes de seny la voltàrem i els arrauxats la deixàren com un acordió.
A la riera de can Rimbles ens reagrupàrem després del frenètic descens i els dolços, pulcres i assenyats comentaris de l'amic Bertran ens feien esclatar de riure.
No teníem mes temps per pujar per can Vallalta. Així doncs, baixem fins a can Rimbles i arribem de seguida a Canyamars.
Ens entaulem per colles i van arribant els començals motoritzats.
De gana no en falta i amb els entrants la cuina no dona l'abast amb la teca. Falta pa, s'acaba el vi. Tot desapareix. Els Leonardi xuclen com esponges. Però com golafres no ens acabem tota la vianda. Els campions d'engolir no van sortir per enlloc.
La sobretaula s'allarga i la mamància ha enganxat els culs a la cadira. Qui s'aixeca ara?
Ens fem la foto de grup al damunt d'un empostissat (diria que electoral) i tot seguit anem avall per anar a enfilar el camí de la Moreneta. Prenem el corriol alternatiu i al capdavant s'hi fa tralla i de la bona. Jo us puc assegurar que pujar així no ha de ser gens bo per ningú. Però com que no sabem dir mai prou...
Al pla de can Bruguera comencen les basques i els rebomboris de panxa. Els italians es fan fotos de la indisposició provocada i alhora la fan venir a la resta.
Anem! Cap el corriol d'en Jordi, a veure si ho acabem de treure tot! Fa goig de veure tota la corrúa de llums l'un darrere l'altre -n'hi ha que van sense-. Ens anem aturant de tant en quant perquè tothom segueixi. El camí, com ja sabem els de la colla, és molt perdedor.
Al tram de baix algú es fot un pinyot i no és gens estrany: velocitat, alcohol i obstacles...
A la fi, arribem tots sans i estalvis al carrer Pujol a fer un cervesot. Ens ho mereixem. La cridòria és important, tothom està eufòric i els veïns també deuen saltar al llit. Són les dues de la matinada.
Fins la propera,
Joan Lladó
Els corriolaires: Anscari N., Andreu C., Carles LL., Lucca L., Giovanni L., Albert G., Ferran S., Pep F., Valentí T., Jordi T., Albert B., Martí M., Manel Q., Jordi C., Manel T. i Joan LL.
Arreplegats: Xevi B., Cleo, Quim, Enric C., Xevi C., Carles LL., Miquel M., The One, Jordi C., Jordi C., Albert, Quico B. i Santi. (Si falta algú, digueu-m'ho).
Les fotos d'il Grande Prosciutto: cliqueu aquí.
Les fotos d'el Magret: cliqueu aquí.
Les fotos d'en Pistons: cliqueu aquí.
Per les Cinc Sènies ens apropàrem a Llavaneres i pel dit camí enfilàrem fins el coll Pallarès. En aquest tram en Fustes no tingué més paciència per fer marxa de passeig i estirà el grup fent-lo suar. Redéu! Però amb l'espera tot s'aixugà i ens donà temps per deixar anar mil-i-una animalades.
Reemprenguérem la marxa vers el corriol dels Xurribikers on a mig camí hi trobàrem una tanca. Els homes de seny la voltàrem i els arrauxats la deixàren com un acordió.
A la riera de can Rimbles ens reagrupàrem després del frenètic descens i els dolços, pulcres i assenyats comentaris de l'amic Bertran ens feien esclatar de riure.
No teníem mes temps per pujar per can Vallalta. Així doncs, baixem fins a can Rimbles i arribem de seguida a Canyamars.
Ens entaulem per colles i van arribant els començals motoritzats.
De gana no en falta i amb els entrants la cuina no dona l'abast amb la teca. Falta pa, s'acaba el vi. Tot desapareix. Els Leonardi xuclen com esponges. Però com golafres no ens acabem tota la vianda. Els campions d'engolir no van sortir per enlloc.
La sobretaula s'allarga i la mamància ha enganxat els culs a la cadira. Qui s'aixeca ara?
Ens fem la foto de grup al damunt d'un empostissat (diria que electoral) i tot seguit anem avall per anar a enfilar el camí de la Moreneta. Prenem el corriol alternatiu i al capdavant s'hi fa tralla i de la bona. Jo us puc assegurar que pujar així no ha de ser gens bo per ningú. Però com que no sabem dir mai prou...
Al pla de can Bruguera comencen les basques i els rebomboris de panxa. Els italians es fan fotos de la indisposició provocada i alhora la fan venir a la resta.
Anem! Cap el corriol d'en Jordi, a veure si ho acabem de treure tot! Fa goig de veure tota la corrúa de llums l'un darrere l'altre -n'hi ha que van sense-. Ens anem aturant de tant en quant perquè tothom segueixi. El camí, com ja sabem els de la colla, és molt perdedor.
Al tram de baix algú es fot un pinyot i no és gens estrany: velocitat, alcohol i obstacles...
A la fi, arribem tots sans i estalvis al carrer Pujol a fer un cervesot. Ens ho mereixem. La cridòria és important, tothom està eufòric i els veïns també deuen saltar al llit. Són les dues de la matinada.
Fins la propera,
Joan Lladó
Els corriolaires: Anscari N., Andreu C., Carles LL., Lucca L., Giovanni L., Albert G., Ferran S., Pep F., Valentí T., Jordi T., Albert B., Martí M., Manel Q., Jordi C., Manel T. i Joan LL.
Arreplegats: Xevi B., Cleo, Quim, Enric C., Xevi C., Carles LL., Miquel M., The One, Jordi C., Jordi C., Albert, Quico B. i Santi. (Si falta algú, digueu-m'ho).
Les fotos d'il Grande Prosciutto: cliqueu aquí.
Les fotos d'el Magret: cliqueu aquí.
Les fotos d'en Pistons: cliqueu aquí.
Ja, ja, ja !
Salut.
Tal com ell deia, a veure si convertim aquesta sortida en una clàssica, on la bici queda en segon terme i el més important és riure.
Ara, quina fauna hi ha a Mataró. Quina colla! Bicis de passeig, petardos... i sense llums!!
Per molts anys!!
Potser més d' un s' hauria de pendre un vàlium,
De fet vaig parlar amb l'organitzador i propossa de instaurar el primer divendres del mes de Maig per fer la nocturna cada any, agafeu nota!!!