Com va dir el mestre Einstein, quan es vol obtenir resultats distints, cal canviar la metodologia.
Doncs que així sia.
Animals polítics
Quan Aristòtil va definir l’ésser humà com un animal polític segurament es referia a la necessitat de convivència i de pertinença social. Actualment, però, l’expressió s’ha d’aplicar a aquelles persones que volen incidir i transformar la societat a la qual pertanyen.
Normalment, per un mal costum lingüístic, associem la política a l’estructura dels partits, però és evident que hi ha molts animals polítics amb ganes de transformar l’entorn que, per motius diversos, no “són d'eixe món”. Jo mateix, en tant que aprenent d’escriptor, sempre procuro que l’objectiu de fons sigui transformar-me a mi i transformar els lectors; ergo incidir i modificar el teixit social. Això, per més desprestigiat que estigui el terme, és política. Ho remarco per aclarir que la política és cabdal en qualsevol col·lectiu, i que el que cal canviar, en tot cas, són els conductes pels quals canalitzar-la. (A les revoltes del nord d’Àfrica, per exemple, hem vist una acció política fabulosa, encara no canalitzada, que brolla de la font sobirana del poble.)
Per això l’aparició i la consolidació de les CUP, que d’entrada feien flaire de quimera utòpica, signifiquen una alternativa cada dia més digna de crèdit. Jo fins diria que són un petit miracle democràtic, en què una quantitat molt considerable de persones que es consideraven excloses dels esquemes polítics establerts, s’han organitzat amb la tenacitat d’una heura i la paciència dels cargols, fins a aconseguir seure i/o governar en un pilot d’ajuntaments, i presentar més de vuitanta candidatures en aquestes eleccions.
No segueixo prou la gestió municipal (mea culpa) per arriscar-me a valorar la seva gestió a Berga, però sí que els vull felicitar per haver demostrat que l’acció és fefaent i fructífera fora de les pautes que imposen els partits. I també els vull felicitar, en el cas berguedà, per la possibilitat de poder votar un animal polític tan apassionat com atípic.
Em refereixo, amb el permís dels seus companys i de molts altres candidats d’altres llistes que aprecio igualment, a Francesc Ribera, l’amic Titot, que ha estat prou intel·ligent per comprendre que la política es fa al carrer i parint cançons, però es canalitza sobretot als ajuntaments, als parlaments, als governs.
Prometo solemnement que, si surt elegit, després de molts anys d’absència assistiré a un ple per veure’l assegut als escons dels regidors. I és que de tant en tant, excepcionalment, una imatge explica més que mil paraules.
of things. I’m sure a lot of other people will agree with me.