Ha estat un debat llarg (dues hores i mitja) però profitós. Moments de tensió i altres de divertits. El debat l’he seguit en directe i també pel twitter (#debatjoventut).
Com he dit al twitter, faré una valoració de les polítiques de joventut, partint de mi mateixa (que començo a deixar de ser jove... ) i del debat que hem escoltat.
Penso que el problema que tenen les polítiques de joventut, i que passa a als ajuntaments, és que són pensades pels joves però sense els joves. És a dir, que hi ha bones propostes però que els joves no coneixen i, per tant, es converteixen en males propostes.
A vegades, les necessitats o les inquietuds dels joves no entren dins els càlculs dels adults i això fa que es vegin inviables i fora de lloc.
Altres exemples pràctics, durant aquesta legislatura vam proposar de fer autobusos nocturns a les zones d’oci (les discoteques) i se’ns va dir que era una tonteria. Quan joves tornen en taxi? I en cotxes particulars?
També vam voler muntar una carpa per tal de poder fer qualsevol activitat (com tenen a Calldetenes). També va semblar una tonteria.
Als joves no se’ns prenen en serio, hi ha un paternalisme generalitzat.
Com s’ha dit en el debat, està creixent la generació més ben formada i la que té menys a escollir. I això qui ho ha permès? Aquesta és la meva pregunta. Com hem arribat a descuidar les polítiques d’habitatge, laborals, oci...
Penso que fins que no agafin o agafem entre tots, el toro per les banyes, i fem veure que realment la política de joves és transversal, i que afecta a tots els àmbits, serà la germaneta pobre de l’ajuntament. Una llàstima, ja que els joves d’avui som els adults de demà.
En resum: fer polítiques de joves amb els joves, no pels joves i amb paternalismes (penso que resumeix els debat i algune sortides de to, tant de les persones de la taula com del públic).
Crec que s'ha de relativitzar una mica si han estat fetes amb o sense joves. Jo he pogut veure des de la premsa algunes de les actuacions i no penso que no s'hagi deixat opinar als joves. Segurament, sempre és bo posar en dubte els mecanismes de participació per tal de poder millorar-los, el famós pas de la democràcia represntativa a participativa, com deia en Gerard López, però a Vic els joves han tingut veu a l'última legislatura. Potser no tanta com a tu t'agradaria, però segurament, més de la que esperaven.