Per celebrar els meus 50 anys, hem anat a la Garrotxa, tota la meva família i jo, a volar en globus. Era una experiència que feia anys que tenia il·lusió de fer. Volar en globus i concretament volar a la zona volcànica de la Garrotxa, d'allà on ve una de les branques de la meva família, la Triadú. Avui he pogut complir el meu somni i he tingut molta sort, perquè després d'un dissabte de pluja intensa, el dia s'ha aixecat clar i diàfan. Quan ens hem enlairat a quarts de nou del matí des de Can Xel, tocant a Santa Pau, on hem passat la nit, encara hi havia boires i brumes sobre els volcans, però el paisatge era magnífic, es veien des dels cims mig enfarinats del Pirineu fins al mar brillant al golf de Roses, passant per les clapes de verd de diferents tonalitats del paisatge garrotxí -els cons volcànics, els camps conreats, les fagedes tupides, els masos aquí i allà. El vol ha estat magnífic, plàcid i relaxant. En Toni, un dels responsables de l'empresa Vol de Coloms, ens ha guiat magistralment fins a Castellfollit de la Roca i mentre erem a l'aire, hem brindat amb cava i hem menjat coca de Can Carbasseres, boníssims a aquella alçada. Després d'intentar seguir curs avall del riu Fluvià, les condicions de vent no eren les adequades i hem hagut d'aterrar a la carretera de Castellfollit a Oix, però en cap moment no hem patit per la nostra integritat física (tot plegat, una anècdota divertida, davant la sorpresa dels veïns de la zona i dels pocs automobilistes que passaven a aquella hora per la carretera). Volar en globus és una sensació molt plaent, no fa cap mena d'impressió, tot al contrari, et desplaces lentament i dins del vent, per tant no sents fred ni aire a la cara. Us ho recomano molt sincerament. Vegeu algunes de les fotos fetes durant la jornada als arxius adjunts.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
