Una vegada més no faig sinó constatar que efectivament la cosa està com està. Però sempre va bé tornar-ho a dir, més que res per saber que no estic sol a pensar això que penso i ja em perdonaràs. Ciao.
Dijous 12 de maig de 2011
De vegades llegim als diaris cròniques o reportatges que ens expliquen
la situació de països més o menys llunyans, més o menys conflictius. Sabem con
funcionen els seus règims, les famílies que controlen el poder, els negocis que
tenen muntats.
Les màfies perfectament organitzades, disfressades sovint de
patriotisme, cultura, religió o altres excuses semblants queden perfectament al
descobert.
He llegit avui la situació de Síria i tot plegat no és sinó una família
de mafiosos que, amb les benediccions de Déu Pare i de l'Occident capitalista
en general, controla el país, tot el teixit productiu i la gent que hi viu.
Avui he llegit això de Síria però l'exemple val per a la majoria de
països del món, com és ben sabut.
Encara rai que algú explica alguna cosa però, dissortadament, sempre ens
expliquen aquestes coses de països llunyans.
Del nostre país no. D'aquí no es conta res.
Cal pensar, però, que funcionem igual. Amb un toc democràtic
diferenciador i sense violència, no cal dir, però a la base deu ser el mateix
sistema de clans que controlen el poder i els seus recursos, amb els polítics,
elegits democràticament, actuant com a sicaris a canvi d'un sou molt generós.
Si no és així, no es pot entendre, per exemple, com és que al P.V. es
presenta una llista farcida de delinqüents i es presenta amb fonamentades
esperances de revalidar el seu triomf.
Potser en algun diari estranger, algun periodista audaç explicarà com
està funcionant la família de mafiosos que tenim instal·lada.
No sé.
Per cert en quina fase es troba el projecte de construcció de la presó de Tàrrega.? es només per si han de fer un calcul a l'alça, per a tal de poder encavir tota la màfia corrupta de sociates i convergents d'arreu de la nació.
El WIKILIKS del collons, no te cap paper per mostra la farum a podrit de la corrupcció catalana, com el cas Palua o el dels Pretorians socialistes..?
Segur que el tal Daniel no hi era.
El cas del Daniel és una prova de fins on es pot ser barrut. Però ho deuen tenir tot molt ben muntat.