Sí, amigues i amics, avui he arribat al mig segle de vida. Tinc una sensació estranya, com de vertigen, perquè miro enrere i hi veig molta cosa (i moltíssima de bona) ja feta; però miro endavant i també n'hi veig força encara per fer (i no sé si tota positiva). Però no em vull posar trascendent; al cap i a la fi, la vida no és diferent avui que demà ni que ahir, tant sols és una data rodona que cal celebrar, sense gaire trascendentalisme. Per això us he posat d'il·lustració la portada d'aquest llibre d'en Vallbona, que no he tingut encara la sort de llegir, però que en la propaganda que s'hi fa per Internet conté una sentència que faig meva. Diu: "Rafael Vallbona fa un retrat sentimental de l'únic moment en què la vida té el sentit exacte que li pertoca: els cinquanta anys; quan un, ja més savi, per experiència i per coneixements, comença a entendre que les coses són com són i accepta sense complexes que no està gens malament.". I també us vull fer partíceps del que en Xavier Capdevila m'ha enviat pel Twitter fa una estona i que m'ha semblat una bonica manera de felicitar-me: "Pensa que ara comença tot. La segona part de la vida, contràriament als tòpics, és la millor. Gaudeix-la!". Però aquesta filosofia ja me l'havia fet meva abans de rebre aquests inputs durant el dia, perquè cap a les 10 del matí he enviat aquesta piulada als meus seguidors a Twitter: "Mig segle de vivències, moltes ganes de continuar tenint-ne!". Una abraçada a totes i tots en aquest dia especial per a mi.
Per molts anys, Joan. I que en puguis dedicar molts més als teus afanys, dels quals en compartim alguns, i a la teva família que, em consta només de llegir-te, en deu ser el més gran.
Benvolgut Joan. Una abraçada molt forta des de Berlín i com diu el Jango Edwards, i molts d'altres, avui (i ahir) és un dia molt especial... perquè cada dia és un dia molt especial! Per molts més i ben bons! Martí-*
Gràcies per les teves paraules. El record de la visita a la teva ciutat d'adopció sempre serà molt viu en mi. Tens pendent una pujada a les muntanyes, recorda-ho! Una abraçada,
francescvila |
dimecres, 11 de maig de 2011 | 13:34h
Una xifra rodona i una bona reflexió. Sense haver arribat als cinquanta ja he interioritzat que totes les coses bones s'han de celebrar i compartir amb la gent, especialment amb la que tens més a prop i saps que t'estima. Per molts anys, Joan!
Compartim moltes coses, la passió pel periodisme i l'estima pel País Valencià sobretot, però també suposo que una manera calmada i humil de veure el món al nostre voltant. Una abraçada, Joan
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Sí, amigues i amics, avui he arribat al mig segle de vida. Tinc una sensació estranya, com de vertigen, perquè miro enrere i hi veig molta cosa (i moltíssima de bona) ja feta; però miro endavant i també n'hi veig força encara per fer (i no sé si tota positiva). Però no em vull posar trascendent; al cap i a la fi, la vida no és diferent avui que demà ni que ahir, tant sols és una data rodona que cal celebrar, sense gaire trascendentalisme. Per això us he posat d'il·lustració la portada d'aquest llibre d'en Vallbona, que no he tingut encara la sort de llegir, però que en la propaganda que s'hi fa per Internet conté una sentència que faig meva. Diu: "Rafael Vallbona fa un retrat sentimental de l'únic moment en què la vida té el sentit exacte que li pertoca: els cinquanta anys; quan un, ja més savi, per experiència i per coneixements, comença a entendre que les coses són com són i accepta sense complexes que no està gens malament.". I també us vull fer partíceps del que en Xavier Capdevila m'ha enviat pel Twitter fa una estona i que m'ha semblat una bonica manera de felicitar-me: "Pensa que ara comença tot. La segona part de la vida, contràriament als tòpics, és la millor. Gaudeix-la!". Però aquesta filosofia ja me l'havia fet meva abans de rebre aquests inputs durant el dia, perquè cap a les 10 del matí he enviat aquesta piulada als meus seguidors a Twitter: "Mig segle de vivències, moltes ganes de continuar tenint-ne!". Una abraçada a totes i tots en aquest dia especial per a mi. 
Una abraçada molt forta des de Berlín i com diu el Jango Edwards, i molts d'altres, avui (i ahir) és un dia molt especial... perquè cada dia és un dia molt especial! Per molts més i ben bons!
Martí-*
Una abraçada,
Una abraçada sentida.
Una abraçada,
Salut!
Una abraçada,
Joan