Per Joan LladóTant de neguit, tant d'entrenament, tanta estratègia i perquè? Doncs per fer un tomb cicloturista de 175 qms. A voltes sembla ben bé que acabem de sortir de l'ou. Ai senyor, que poc han servit els 100 de les Guilleries, voltes a la Cerdanya, meridians, etc. d'aquests darrers quinze anys. Tant baixa era l'autoestima? Quina era la por? No acabar? Fer més de set hores? No voldria fer el milhomes, però vinga, digueu, què us espantava?
Aquí teniu els gens sorprenents resultats, això si, vistos de forma general, d'una colla de galifardeus coneguts arreu per les seves gestes i que el dia abans tenien un culet com el cap d'una agulla.
A mi, la veritat sigui dita, em feia molta, molta mandra fer aquesta marxa. Els ports a superar ja els havia fet i alguns repetit més d'una vegada i tot plegat s'em feia feixuc. Les gentades i colapses tampoc em motiven. Però havia de treure cabòries i ficar-m'hi amb ganes i, certament, vaig posar-hi una bona dosi de bona voluntat i al final en vaig gaudir de valent. També vaig patir, tot s'ha de dir. El mall em colpejà pujant a Bracons, segurament per la tibada prèvia que s'esdevingué al pla garrotxí. Ara, me'n vaig saber desfer i vaig reixir amb un bon resultat personal.
L'enhorabona a tots plegats! I gràcies per la bona companyonia. Visca la colla!
L'enhorabona a tots plegats! I gràcies per la bona companyonia. Visca la colla!
| POSICIÓ GRAL. | TEMPS | DORSAL | NOM | CAT. | EDAT |
| 453 | 05:56:21 | 1696 | FAMADAS CABRESPINA, JOSEP | B | 35-44 |
| 457 | 05:56:24 | 1655 | GOMEZ PUIG, ALBERT | B | 35-44 |
| 519 | 06:01:32 | 1422 | TRENCHS MOLA, MANUEL | C | 45-54 |
| 595 | 06:08:18 | 2429 | LLADÓ RAMOS, JOAN | C | 45-54 |
| 731 | 06:24:35 | 1657 | LLORENS NOÈ, CARLES | C | 45-54 |
| 792 | 06:30:36 | 2566 | CALVÓ BOATELLA, ANDREU | C | 45-54 |
| 968 | 06:52:08 | 1821 | TARRES TORRENTS, VALENTI | C | 45-54 |
| 969 | 06:52:17 | 1654 | NOGUERAS GONGORA, ANSCARI | A | 18-34 |
| 1006 | 06:56:25 | 4343 | TRIQUELL CRISTOFOL, ADRIA | B | 35-44 |
| 1015 | 06:58:17 | 2249 | LEONARDI , GIOVANNI | D | 55-64 |
| 1 | 04:50:39 | 2697 | MAURICIO WALDEMAR, MULLER | C | 45-54 |
| 2 | 04:50:40 | 133 | EBRI CASADEVALL, ALBERT | A | 18-34 |
| 3 | 04:51:32 | 2680 | ZAMORA PEREZ, MARCEL | A | 18-34 |
Les fotos d'en Giovanni: cliqueu aquí.
A la foto de portada hi falta en Manel que hagué de marxar d'hora perquè la família l'esperava.
Salut,
Joan Lladó



Jo diria que més aviat teniem dubtes de com quedaríem de trintxats al final de la cursa, més que de si l’ acabariem tota. Sortides més besties per muntanya no han lograt doblegar-nos ni véncer fins ara i, a més, els reptes són el que sempre ens han engrescat i motivat. Peró, com que estem avesats a exagerar la conya, vinga amb els “no he pogut entrenar prou i petaré a Bracons”, “ qui vol la meva inscripció a preu de liquidació?, i si no la regalo”, “esperem que plogui molt i que es sospengui la cursa”, “m’ ha sortit un compromís inesperat i no vindré”, i rucades per l’ estil.
El que sí no ens esperavem ha sigut que arribariem a disfrutar tant de tot plegat i que a l’ arribada poguessim lluir tots un gran somriure i estar tant satisfets de la performance de tot el grup Bicicorriols, cadascú en proporció al propi nivell i preparació. Per ser bikers de muntanya i encara avui uns “novells” de la carretera amb només un any i mig escàs i no massa sortides a l’ esquena, no ens podem queixar de com ha anat. La bellesa del recorregut i la perfecta organització també han ajudat, és clar.
Personalment, estic encantat de la nova experiència i de les noves sensacions probades, força diferents de les que estic acostumat a sentir fent mountain bike. Fins i tot vaig arribar a entusiasmar-me massa i tot a la primera meitat de la sortida i, com que em trovaba tant a gust, em vaig engrescar a fotre-l’ hi a tope tot afegint-me a grups de gent que anava a l’ atàc despiedat. L’ estona que vaig compartir amb en Joan i l’ Andreu, fent relleus i aprofitant el rebúf dels bons, va ser genial. Per cert, tinc que demanar disculpes a l’ Anscari,Valentí i Adrià ja que havíem quedat d’ anar plegats, estava segur que més tard m’ hauríen atrapat i que m’ aniría bé aprofitar el bon moment per no quedar despenjat jo d’ ells més endavant, com em passa a cada sortida de carretera.
Em sembla que tots nosaltres i per llarga estona en la primera part, hem disfrutat del gràn gustàs que dona l’ avançar cents de corredors -no és absolutament un’ exageració- cosa que no coneixía ja que mai havía participat mai en una cursa d’ aquest tipus. Ja sabia que més tard la distància i les pujades passarien factura, peró en aquell moment tant m’ era, pensava en alló de “que me quiten lo bailao” i efectivament, passat Manlleu i pujant cap Cantonigrós, cap el km. 150, les cames van començar a enviar les temudes e inequivocables senyals d’ alarma. Haig d’ admetre que encara confiaba arribar a la meta abans que els meus tres companys traicionats. El “pique” és un mal que no ens sabem treure de sobre i es manifesta especialment entre els companys del teu grup , com està clarament demostrat en totes les sortides. Peró un rere l’ altre em varen agafar i deixar enrere, afaitant-me la cara amb una gelida mirada als ulls que volia dir: torna al teu lloc, avi! .... renoi, ho sabia jo que acabaría com sempre, tenia que haver apretat encara més al principi !
Per sort, la fantàstica baixada del Coll de Condreu fins Sant Esteve va tornar a donar ànims a la moral i a les cames i va anar de poc que els tornés a enganxar! És igual, l’ any que vé entrenaré més! I si no, em doparé més! Au!
A part, s’ ha de tenir en compte la teoria de la relativitat de l’ Einstein, o sigui que si, pels anys que tinc, considerem que em toca un “handicap” de 6 minuts (Carles docet) d’ abonament per cada any, moltiplicats pels 15 anys de més que us porto, amics, resulta que el meu temps total sería de 90 minuts menys baix, o sigui que “virtualment” vaig arribar força abans que tots vosaltres, creiguts del cazzo......!!!!
En fí, la meva enhorabona a tot el grup i –com diria la Pantera rosa- “estic orgullós de vosaltres”.
Envejar....envejar....mes d'una hora de diferencia...Jo crec que 4h50 es un temps d'una altre galaxia.Encara falta molta puta ratlla bbbbllllaaannnncccaaaaaaa!!!!!
per retallar una miqueeeeeeeeta!!!
Qui t'ha vist hi qui et veu Formiga de bosc....o de "cuneta"... a per sert, estas fet un maquinaaa!!!
Tens tota la raó estimat amic misteriós. Sóc ocell de bosc, no hi ha dubte, però també sóc un picat de mena. I allà al mig de tants "pros", "homes de ferro", i molts de llautó, et puja l'ego al capdemunt. I amb l'època que estem passant, això va molt bé.
Els de davant ni m'hi he fixat amb el seu temps. Les referències les tinc cada diumenge al pilot de la colla. Referències de bon rotllo, catxondeig, bruticia a la llengua i xerrameca barata. I de tant en tant algun pujador.
Ara, noi, m'agradaria que m'ensumessis el cul seguint-me per algun pujador (tot i que intueixo que em tocaria anar al darrera)
Salut
Personalment permeteu-me dir que estic pels núvols. Ho confesso. I reconec que m'ho vaig passar molt i molt bé, pujant, pel pla en pilot i, com no, baixant.
Tot de cames esbeltes, bellament esculpides quasi a toc de martell. Entre mig, dos parells (els meus i els del Mamalló) de màstecs rústics, amples, peluts, que les van avançant sense parar.
Gomes, t'estimo!
Vam formar un bon equip, recordo instruccions com: no treballis mes del compte que aqui darrera ni hi ha un munt que no donen ni un relleu o anem a per el grupet d' alla davant o aquells que no se'ns escapin a la baixada.
Per cert he detactat alguna gelosia entre el pilot, crec que hauràs de recompondre alguna relació mig esquinçada.
L' estimació es correspon.
FELICITATS A TOTS!