Va sonar el telèfon i vaig escoltar a l’altra banda la veu càlida i pausada de Dimas Montiel que sense massa preliminars em convidava a sumar-me a la candidatura autonòmica de Compromís, vam parlar una mica més de la campanya i de la situació del país i em va donar uns dies per pensar-m’ho. En penjar em vaig quedar uns instants congelat, amb el mòbil encara a l’alçada de l’orella com si el necessitara per parlar amb mi mateix. Li ho vaig comunicar a la meua companya Maria i li vaig dir que estava dubtós, em va contestar sense pensar-s’ho massa que no em veia dubtós que em veia molt il·lusionat, tenia raó, a qui vull enganyar, la decisió ja estava presa.
M’he passat molts anys criticant els polítics i certes maneres d’entendre la política, he conegut milers i milers de persones honestes i capacitades per tirar el país endavant que fan una feina impagable des de fora dels partits i fan que aquesta societat sobrevisca. Però passen els anys i roda i volta tornem a pegar-nos cabotades contra la mateixa muralla que cada volta es fa més enorme.
I no ens estavellem només contra les febleses seculars del nostre poble, hi ha quelcom més fort i més ben orquestrat, tot un projecte de futur neoliberal i centralista que ha adoptat la classe dominant segons la qual no som més que la platja de Madrid i el balneari d’Europa. Dins d’aquest projecte no hi ha lloc per a la diversificació econòmica, ni parlar-ne de la llengua, ni de territori, i molt menys de serveis públics, ni caixes d’estalvis, ni tan sols de les infraestructures més bàsiques. Simplement som un lloc d’esbarjo per a la metròpoli, una gran façana de cartró envoltada de suburbis totalment desconnectats i amb un règim de llibertats que és la vergonya d’Europa.
(continua)
Contra aquesta realitat la solució és tan complicada com evident, cal
plantar davant de la societat un projecte alternatiu fet des d’una base
amplia i diversa que arreplegue els anhels de canvi del nostre poble i
sobretot ha de ser una alternativa política amb cara i ulls. Podem
deixar passar més el temps i continuar fent versets, cançonetes i
akelarres de cap de setmana, no s’està del tot mal dins de la reserva i
estem encantats d’haver-nos conegut entre nosaltres, a més sempre ens
queda el posat romàntic de la derrota que ens senta tant bé. Però jo ja
m’he cansat, crec que cal donar el pas i això és el que he fet donant
suport a la Coalició Compromís. Clar que hi ha coses que no m’agraden
del Bloc i del Compromís, però si bé és cert que és responsabilitat dels
partits obrir-se més a la societat també és cert que si volem canviar
alguna cosa els que estem fora haurem de dir la nostra. Des d’este punt
de vista crec que Compromís ha de ser un primer pas, la primera pedra
del canvi, l’alternativa que sume i que aspire al 50% i no al 5%, perquè
més enllà del PP només estem nosaltres, els que creguem en el país i en
un canvi de model productiu i ningú més, i quan abans comencem a
construir millor.
Per tot això i perquè tinc unes ganes infinites de donar suport a algú com Mónica Oltra que ha retornat la dignitat a les nostres Corts, perquè em sembla de categoria que Enric Morera es cuide sempre de marcar distàncies amb el PSOE, perquè no conec a ningú amb un currículum de participació en els moviments socials en la meua comarca com el que atresora Dimas Montiel i perquè estic ací per ajudar en el que calga a la meua gent.
Anava pensant en totes aquestes coses mentre escoltava una cançó de Sergi Contrí pel youtube “recorde la nostra mar, que era nostra com la platja...” m’he emocionat, m’he posat un cigarret baix del nas i he marcat el telèfon de Dimas “a Pego en tens un altre amb les pintures de guerra a punt, disposat a emprendre el camí prohibit, el que va més enllà dels límits de la reserva, el camí fins a la victòria”.
Per tot això i perquè tinc unes ganes infinites de donar suport a algú com Mónica Oltra que ha retornat la dignitat a les nostres Corts, perquè em sembla de categoria que Enric Morera es cuide sempre de marcar distàncies amb el PSOE, perquè no conec a ningú amb un currículum de participació en els moviments socials en la meua comarca com el que atresora Dimas Montiel i perquè estic ací per ajudar en el que calga a la meua gent.
Anava pensant en totes aquestes coses mentre escoltava una cançó de Sergi Contrí pel youtube “recorde la nostra mar, que era nostra com la platja...” m’he emocionat, m’he posat un cigarret baix del nas i he marcat el telèfon de Dimas “a Pego en tens un altre amb les pintures de guerra a punt, disposat a emprendre el camí prohibit, el que va més enllà dels límits de la reserva, el camí fins a la victòria”.
També compartisc el que diu Rosa de les urnes "seran tot lo important
que vulgues, però més és la gent i la terra". Però concloc coses molt diferents. El problema que jo veig és
que la terra -els (ab)usos del territori, la seua (des)ordenació- així
com moltes coses que ens afecten, i molt, a la gent -la pluralitat
informativa, la sanitat, les polítiques culturals i educatives i un
llarg etcétera- es fa amb els nostres diners des de la Generalitat. I a
mi ja m'agradaria que no ho feren els botiflers que ho fan, sinó
persones com Josep.
Evidentment que la política es fa dia a dia i es pot fer molta des de
moviments socials. Gràcies que en tenim alguns molt bons! Però deixar les urnes de costat em sembla un suicidi
com a poble. No són àmbits excloents, sinó compatibles i necessaris.
Fuster deia que "tota política que no fem nosaltres serà feta contra
nosaltres". I als fets em remet per donar-li la raó al de Sueca. Jo
opine que hem d'abraçar tants àmbits de poder, sí de poder, com puguem:
des dels moviments socials fins les institucions, i tant de bo poguérem,
els bancs i el teixit empresarial. O no creus, Rosa, que seria preferible que el poder
econòmic es mirara el país amb respecte i estima?
L'alternativa, crec, és mantindre's purs, rebutjar tota la merda del
sistema econòmic i polític mentre ens cau a sobre tot el seu pes i ens
matxuca com a poble. I a mi això no m'apanya. Hem de combatre tota eixa
merda amb la nostra feina, amb la nostra lluita, però allà on calga, o
siga, arreu.
És molt bonic dir que després de 300 anys d'ocupació encara resistim. I
moltes resistirem tot el que calga; d'acord. I eixirem al carrer; molt bé. Però si ens
mirem honestament el país anem perdent moltes batalles. I als nostres
carrers som minoria. O en prenem les regnes, del país, o no els caldran
300 anys més, ens exterminaran en quatre dies. Per això, Josep, crec que
també l'encertes amb "l'alternativa que sume i que aspire al 50%". Però
bé, ja m'estic enrotllant i això serà una altra història.
Gràcies de nou.
Salut!
Manifest del moviment cívic valencià davant les eleccions municipals i autonòmiques.
Les associacions cíviques signants d’aquest document, aprovat a Alacant el 9 d’abril de 2011, davant la pròxima convocatòria d’Eleccions Municipals i Autonòmiques, manifesten:
1.- Tot procés electoral és una ocasió magnífica perquè la ciutadania declare públicament la seua opinió, demandes, crítiques, etc. No és un moment polític que haja de ser ser monopolitzat per les forces polítiques participants, sinó que ha de ser un període d’obertura de la política a la societat civil. Els protagonistes de qualsevol Elecció no han de ser les candidatures sinó l’electorat. En aquests moments els partits han de ser, més que mai, organitzacions obertes i transparents: la ciutadania interessada i responsable no admetre l’existència d’assumptes “interns” que s’utilitzen per a encobrir pràctiques que deterioren la vida democràtica. Per tot això exigim als partits, candidats i candidates, abans de res, que siguen ESTRICTAMENT RESPECTUOSOS AMB LA SOCIETAT CIVIL, QUE CONSIDEREN ALS ELECTORS COM PERSONES INTEL·LIGENTS MAJORS D’EDATi que excloguen escrupolosament de les seues pràctiques polítiques l’insult, la manipulació, la personalització excessiva, l’ús fraudulent de recursos públics, l’espectacularització innecessària de la seua activitat, l’ús simple de “l’i tu més”, etc. En lloc d’això, exigim que centren la seua activitat en l’anàlisi crítica de la realitat i en l’oferta programàtica, que estiguen disposats a propiciar trobades amb la societat civil en les seues diverses expressions, a participar en debats públics i, en altre ordre de coses, que mostren austeritat en l’ocupació de mitjans, evitant el malbaratament injustificat. Apel·lem igualment als mitjans de comunicació, perquè siguen respectuosos amb el pluralisme existent en la societat valenciana informant sobre les propostes i accions de totes les forces polítiques.
2.- Les pròximes Eleccions tenen algunes característiques que les fan peculiars, fonamentalment pel fet d’estar emmarcades per realitats que han alterat per complet algunes de les certeses sobre les quals s’ha desenvolupat la democràcia valenciana.En aquest sentit, almenys, cal referir-se a:
-La crisi econòmica, amb independència del seu abast mundial o de les especials repercussions a Espanya, suposa el final catastròfic del cicle alt de l’economia valenciana, i permet comprovar que la prosperitat valenciana, tan pregonada des de moltes instàncies, tenia els peus de fang. En efecte: al final d’aqueix cicle s’aprecia que els nivells d’atur, de pobresa, de desigualtat i d’endeutament públic i privat, són molt superiors als existents a l’inici del mateix. El País Valencià ha caigut en quasi tots els estudis comparatius entre Comunitats Autònomes i assistim a una disminució dels índexs de qualitat de vida. Això ens indica que la crisi, ací, no és merament conjuntural sinó que afecta a l’estructura mateixa de la generació i repartiment de riquesa. Seguir fiant a una recuperació després de la qual la construcció i els “grans esdeveniments” siguen altra vegada els motors del creixement és una tremenda insensatesa. Per això reclamem als partits que centren la seua campanya a definir alternatives reals per a combatre els efectes més nocius de la crisi –especialment amb polítiques actives d’ocupació- i, sobretot, a desplegar idees creïbles per a un nou model econòmic, sostenible i solidari.
-La corrupció ha arribat al País Valencià a nivells impropis en una democràcia consolidada i madura. Sense menyscapte de les decisions judicials oportunes, molts fets coneguts han de provocar la més clara repulsa moral de la societat civil, en tant que generen desconfiança en l’economia, desprestigien greument a les institucions i promouen la cultura de la sospita entre la població. No es tracta només de condemnar els assumptes més greus, sinó de propugnar models de desenvolupament econòmic i de transparència institucional que impedisquen altres escàndols. I tant més quan els casos especialment greus apareixen al costat de fets que també afecten als valors ètics implícits en el sistema democràtic, conformant una corrupció de baixa intensitat: el balafiament, el transfugisme o el clientelisme generalitzat són mostres d’això. No és estrany que tot això provoque la inhibició ciutadana. Per això exigim que la corrupció ocupe en la campanya el lloc que li correspon i que, més enllà de ser utilitzada com instrument d’agressió partidària, s’aprofite la situació per a exposar les seues causes i, sobretot, els compromisos que els partits propugnen per a evitar la seua reiteració, com, per exemple, la renúncia a situar en les llistes als imputats per corrupció, creació de Comissions d’Investigació, mesures més eficaces per a la transparència i la participació social en la vida pública, accions tendents a la pràctica de l’austeritat pels càrrecs públics, pràctiques que eviten la confusió entre partits governants i institucions, etc.
-En aquest clima de deterioració institucional hem pogut apreciar que el marge de debat i d’alternatives sobre moltes qüestions també ha patit la caiguda de qualitat democràtica.Sotmesa la política valenciana a determinats prejudicis ideològics ultraliberals i a interessos privats, apreciem, per exemple, un urbanisme salvatge que ha contribuït a perjudicar el medi ambient i el paisatge; un abandó creixent i, de vegades, conscient, dels serveis públics; una falta d’interès pels senyals d’identitat valencianes i, especialment, per les polítiques de normalització del valencià; episodis de restricció de la llibertat d’expressió i de manipulació més enllà de tot límit tolerable per RTVV; una crisi dels mecanismes de participació pública;balafiament en accions publicitàries i de difícil justificació, ampliant el deute de les administracions valencianes; desinterès a dur a la pràctica normes legals en matèries com dependència, conciliació, violència de gènere, combat del treball irregular, igualtat, etc.. En totes aquestes matèries reclamem que les forces polítiques mostren les seues propostes, de manera precisa i quantificable.
-Com resum de tot això concloem que EL PAÍS VALENCIÀ ES TROBA EN UN ESTAT D’EMERGÈNCIA DEMOCRÀTICA, per això exigim dels partits:
-L’enunciat de mesures precises perquè recupere la credibilitat les institucions valencianes.
-El compromís d’encoratjar la participació en les Eleccions.
-La renúncia a usar de les institucions en les quals es governa per a beneficiar al propi partit durant la contesa electoral.
-La formulació de propostes concretes per a manteniment de l’Estat del benestar a el País Valencià.
-L’enunciat de fórmules concretes per a verificar que les persones electes mantindran comportaments ètics en l’exercici del seu càrrec, complint el seu programa electoral, creant tallafocs preventius per a evitar la corrupció, etc.
-La inclusió de propostes precises per a incrementar la participació ciutadana en tots els àmbits, com una forma imprescindible per a donar un contingut més complet i quotidià a la democràcia que, en cas contrari, pot aparèixer com incompleta, minvada.
3.- Apel·lem a la ciutadania a participar activament, amb les seues crítiques i demandes en el procés electoral. Especialment apel·lem al sentit cívic del poble valencià perquè, siga quina siga la preferència de cada persona, acudisca massivament a votar.
4. Les entitats que signem aquest Manifest ens comprometem a actuar en aquest sentit, a difondre públicament i entre la seua afiliació l’indicat i a encoratjar a altres associacions a participar en aquesta línia. Igualment ens comprometem a romandre vigilants i actius després de les Eleccions, siga el que siga el seu resultat, per a desenvolupar un MOVIMENT CÍVIC VALENCIÀ creixentment fort i coordinat, un autèntic actor social que no tinga por d’ intervenir en les qüestions polítiques, amb veus plurals, crítiques i disposades a promoure iniciatives tant com a oposar-se al que considere negatiu per a la societat valenciana des de les seues pròpies conviccion.
Plataforma de Iniciativas Ciudadanas de Alicante
Federació Escola Valenciana
Acció Cultural del País Valencià
Plataforma Salvem el Cabanyal
Abusos urbanísticos ¡No!
Valencians pel Canvi
Plataforma Salvem el Botànic
Ca Revolta
Col.lectiu contra la Corrupció
Associació “Ciutadania i comunicació”
En Moviment
Plataforma por la Ley de la Dependencia
Plataforma en defensa del Puerto de Alicante
Plataforma contra la pobreza de Alicante
Ciudadanía por la transparencia de Orihuela
Asociación “Rafael Altamira” de El Campello
Plataforma Anticorrupción Defensa de la Huerta (Vega Baja)
Plataforma Feminista de Alicante
La Unió de Llauradors
Intersindical Valenciana
UGT
CC.OO.
Asociación de Víctimas del Metro 3 de Julio
Bé, no volia sonar tan críptic. Amb tot això només vull expressar el meu recolzament a la posició de Nadal. I dic "posició" amb tota la intenció. "Posició" com a estat alterat, temporal i susceptible de ser replantejat en un futur. Pense que ens agrade o no, les urnes són importantíssimes. Més val tenir a la nostra gent treballant tant dins com fora d'aquest sistema.
Conesc a Nadal. S'ha forjat en mil batalles al carrer. Des de baix. Formar part de les llistes de Compromís no significa abandonar aquesta lluita ni passar-se a l'enemic. Els polítics no són la política. Compromís és un altaveu, i això ho sap tant Josep com el propi partit.
No estic parlant d'un mitjà justificable per tal d'arribar a un fi. Parle del fi mateix. De fer política. Tant a la plaça del poble com a la televisió. Fer la nostra política, no la d'ells. Al final, tots sabem com funciona aquesta parafernàlia, i jo em senc més còmode amb gent com Nadal ahí dins.
És
que em fa molta ràbia, perquè damunt ho volen vendre com a una cosa del
poble o des de baix, i no és així. De sopte, arriba la
pre-campanya i apareixen lluitadors populars d'on no hi havia res. Què
passa? Estaven esperant en la sombra per prendre l'ajuntament?
I
els idels, com que me'ls prenc seriosament, em senta mal que una persona
que afirma pensar semblant a mi faça estes coses. Perquè damunt, molts
dels jovens que el tenen con a figurí de mira s'ho creuran. I deixaran
les seves opinions polítiques en les urnes, en lloc d'anar lluitant-les
dia a dia. Tots ens hem enganyat alguna vegada, però açò està molt
plantejat i replantejat. Encara no ho havia ni pensat i ja ho sabia, diu. A mi m'incomoda.
Ay
les urnes! Serán tot lo important que vulgues, però més és la gent i la
terra. Per supost que els polítics no són la política: la política cal fer-la tots els dies, és cada acció, cada comportament i cada camí pres (entre altres)
Som molts, moltíssim els que lluitem dia a dia al carrer, i hem pres conciència de que s'ha de lluitar en cada front, i aquest, el de la política, és necessari.
Però bé, tu sabràs el que fas... Nosaltes estem preparats per al 22 de maig al igual que ho fem per a cada dia, ni més ni menys, amb l'esperança que algun dia deixen de ser normals les anomalies democràtiques que patim a aquest país. Si no prenem el carrer ens el prenen, si no fem política ens la fan. Una batalla més, tan important com la de cada dia...
És que em fa molta ràbia, perquè damunt ho volen vendre com a una cosa del poble o des de baix, i no és així. No és així perquè no passa com per exemple amb alguns partits bascs, que sí que s'han fet des d'assemblees de base i s'han anat creant amb la força del poble (però això és un altre tema que debatirem en un altre lloc). De sopte, arriba la pre-campanya i apareixen lluitadors populars d'on no hi havia res. Què passa? Estaven esperant en la sombra per prendre l'ajuntament?
I els idels, com que me'ls prenc seriosament, em senta mal que una persona que afirma pensar semblant a mi faça estes coses. Perquè damunt, molts dels jovens que el tenen con a figurí de mira s'ho creuran. I deixaran les seves opinions polítiques en les urnes, en lloc d'anar lluitant-les dia a dia. Tots ens hem enganyat alguna vegada, però açò està molt plantejat i
replantejat. Encara no ho havia ni pensat i ja ho sabia, diu. A mi m'incomoda.
Ay les urnes! Serán tot lo important que vulgues, però més és la gent i la terra. Per supost que els polítics no són la política: la política és el dia a dia, és cada acció, cada comportament i cada camí pres.
Ens vegem al carrer, salut!
No vaig a enumerar-te els valors i els principis q regeixen al Bloc, però no són 100% diferents dels de qualsevol CUP, per exemple. I sobretot, si es volen canviar les coses, s'ha de fer des de dins del sistema.
No sóc bloquero, però compartisc al 100% les reflexions de Josep Nadal: un plaer haver conegut a la gent del ghetto, però des del ghetto no es conquereix el país.
Sóc una altra pegolina, prou d'acord amb la primera.
Pots ser més concret?, què tenen en comú el que canta la gossa, el que canta obrint pas, el que canta Lluís Llach, el que deia Fuster o el que cantava Ovidi, amb Comprmís?, va home!
Per què no vas a enumerar els valors i els principis que regeixen al Bloc?, no els saps o no et convé exposar-los?. T'anime a que ho fases, i a que jugues a allò de les diferències entre eixos valors i principis, i els que canta La Gossa.
Els valors del Bloc potser me'ls conega, però com q jo no els he votat, no sóc el més indicat per exposar-te'ls.
De tota manera, allò important és q ara poden dur part de les seues propostes endavant, ens hem de felicitar tot el país per eixos resultats, sobretot comparant amb els resultats històrics del PV i amb els q s'han aconseguit a la resta del país.
Per cert, sóc de Pego. I ara ací podeu cantar, missa, però el BLOC i el PP ja s'han carregat mig poble. Gràcies.
La coalició de tot l'estat més semblant al Compromís és diu Bildu i sinó mira per qui estan composades les dues coalicions.
Això de que el Bloc ha destroçat el poble de Pego és totalment fals i ho saps, pot ser el teu comentari siga més motivat per a facilitar la majoria absoluta del PP que altra cosa.
La Gossa, i gent com el seu cantant s'han passat la vida defensant Països Catalans, i tot el que açò comporta, oi que si?. I ara resulta que van amb el Bloc,... i no amb ERPV, ... ni intenta crear una llista de CUP al seu poble,... per exemple. No seria més coherent. Participaria de la política, a nivell municipal, però seguint els seus ideals, oi que si?. Com es menja que tu defenses Països Catalans, i que el Bloc no defense cap vincle amb Catalunya, estiga barallat amb Eliseu Climent, no ajude a pagar la multa d'ACPV, etc.???
Tinc un gran embolic. Algú em pot ajudar?
Ah i per cert abans de fer cap cançó per a La Gossa Sorda jo ja estava en el Bloc del meu poble, o siga que el problema d'incoherèncvia igual no és meu sinó de la gent que no enteneu res. De fet per als fatxes del meu poble jo sóc i sempre seré un Bloquero fill de puta.
M'agradaria que entengueres que si volem fer Països Catalans no serà fent que els valencians ens apuntem a totes les iniciatives que eixen de Catalunya sinó contruint des de baix la nostra alternativa. Molts teniu una visió totalement distorsionada de la realitat i m'agradaria que baixareu més a València per entendre que passa ací.
Salut i força
Tampoc entenc si és que ja estaves al bloc perquè cantaves allò de "partit popular i tercera via combaten units contra la esperança..."
De veres no crec que estigues en el dret de dir-nos que tenim una visió totalement distorsionada de la realitat.
De totes maneres està bé plantar cara als fatxes del poble, però s'ha de mirar bé com.
Mira, UPV volia Països Catalans i tenia Joan Fuster com a bandera. Això s'ha acabat, pero de bon tros. No pots recordar UPV a l'actual gent del Bloc, uf!!. Ara la bandera del Bloc és el Sr. Mira, i aquest home defensa País Valencià, res de Països Catalans, però res de res. I això queda ben clar: Joan Fuster estava equivocat, fins i tot li tiren la culpa de l'actual situació valenciana. Mira és el nou mesies; els valencians no som catalans ni de cap Nació catalana. El Bloc ho diu ben alt, entre altres coses per a que els quede clar als blavers que s'han adscrit al partit, antics lizondistes i demés gent d'este estil. L'únic vincle que el Bloc admet amb els catalans és que parlem la mateixa llengua, (com els d'Andorra), i prou, res més allà, cap agermanament més fort. I pel que fa a ACPV, pots dir-me quins caps del Blocs estaven a la manifestació del 16 d'abril?, Morera?, Panyella?,... pots dir-me quins caps del Bloc han dit públicament que ajudaran a pagar les multes?, (pots mirar la web del casal Jaume I, i hi trobaràs als que sí ho han dit). A nivell de pobles, a nivell de gent del carrer, el Bloc sona a catalanista; aquesta gent diu "eixos catalanistes del Bloc", sí, però no t'equivoques, el Bloc no és catalanista, ni aspira a PPCC, ni tan sols respecta a Fuster. UPV està enterrada, soterrada, baix molt metres de terra; com Fuster. També pots mirar el blog 'El tunel valencià', i llegir l'entrevista que li fan a Mira, i les aspiracions polítiques d'este home: governar amb el Psoe. Més espanyolització impossible.
Mira la llista d'adhesions: Vicent Torrent, Mano,o Miralles, Ferran Torrent, Antoni Furió, Gustau Muños, Ferran Garcia Oliver etc... Sembla que està prou claret qui defensa els PPCC ací. Una altra cosa és que a alguns no els quede més que l'immobilisme per justificar la seua presència al Pais Valencià.
És tant simple com això els valencians no som una Catalunya 2.0 on els partits catalns s'han d'expandir, tenim les nostres dinàmiques pròpies. I per si no ho saps els militants del Bloc han estat arreplegant sigantures per lo de TV3. Joan Ribó i Dimas Montiel van estar a la mani del 25 d'abril i Mònica Oltra va eixir diguent ben clar que Compromís ajudaria a pagar la multa. Una altra cosa ben diferent és que el Bloc no té ningún per què de fer tot el que al Senyor Eliseu li passe pels ous.
Has llegit els estatuts dels Blocs?, també allí ho diu clarament. El marc de treball és País Valencià, mai PPCC.
No parle dels militants, que hi ha catalanistes, (em consta), valencianistes, i ex-lizondistes-blaveros, (que també en consta). Parle de la direcció que el partit ha pres per tal d'aglutinar tota eixa gent, també els blaverets. A fugit del catalanisme precisament per a sumar més gent. Això es diu estratègia política, i Morera en sap molt d'això.
Jo no tinc cap embolic en el sentit que tu dius. Sé prou més del que creus, i prou més del que dic. I m'agrada que gent com tu, i com altra que conec, militeu al Bloc. Feu molta falta. Una vegada la força política del Bloc es consolide i tinga pes a nivell de país, (tan de bo), quants més catalanistes la conformen millor. Tant per a contrarestar als blavers-exlizondistes adscrits recentment, com per a replantejar el marc de treball i pasar de país valencià a PPCC. Però has de saber que actualment les coses són com són, i que el que tu cantes es contradiu amb el missatge de Morera i amb els estatuts d'on milites políticament.
Salut! i Sort!
Em sembla de categoria que Morera demane una RTVV democràtica i valenciana és el primer que hauríem de fer tots i totes. Així és fan més PPCC que demanant TV3.
T'has enganyat amb els conceptes i amb els camins, perquè no és estar en la reserva lluitar dia a dia per uns ideals. És canviar de banda al que tu et refereixes.
Hi han moltes més opcions i no tenen perquè ser derrotistes o victimistes. No ens vengueu la moto, la lluita està al carrer amb la gent i la terra, i no en les urnes!