En aquestes eleccions, com en moltes altres, hi ha independentistes al País Valencia`que ens hem quedat sense una candidatura a la que votar. No obstant hi ha altres opcions que, a nivell local o de convocatòria autonòmica, poden sublimar les nostres legitimes aspiracions… o no. I en aquest sentit es poden donar dos postures davant el moment de votar, les dos correctes al meu entendre, però que no tenen la comprensió de qui es presenta, deduisc pels comentaris que sovint he escoltat.
Una opció podria ser no votar cap de les candidatures presentades, bé amb un vot blanc, un vot nul o l’abstenció. Cadascuna de les opcions té la seua motivació intrínseca i és una simplificació posar-les totes juntes, però m’interessa més la segona opció.
La segona opció és votar alguna de les candidatures que es presenten, bé per allò que a nivell municipal el que compta són les persones, que coneguem la major part de la llista, que en simpatitzem, que són l’opció menys mala, que sabem que si “entren” a l’Ajuntament van a fer-ho bé o altres mil justificacions. I a nivell autonòmic doncs es pot triar, en el moment íntim i personal de votar, una de les opcions que recull el màxim de les nostres aspiracions. Bé siga una opció amb indiscutible ADN independentista però que no ha tingut ni tindrà escrúpols en pactar amb forces polítiques espanyolistes o no independentistes, o votar a partits polítics estrictament autonomistes, en eixe moment la persona que vota pot fer, comprensiblement, una d’eixes tries.
Però quan es tria la segona opció les forces receptores d’aquest vot haurien de tindre en compte que disposen d’un vot prestat, d’uns vots de l’independentisme que poden canviar d’opció quan s’organitza un nou partit polític, com Solidaritat Catalana per la Independència, que reclama legítimament aquest vot. Una “nova” opció que pot presentar candidatures i fer campanya demanant el vot independentista. I si les forces “tradicionals” critiquen aquesta organització pensat que afebleix les opcions “de sempre” és pensar que el temps d’existència és una garantia que immunitza contra les poques aspiracions de la pròpia organització i que pensa que pot representar les ganes de llibertat d’una nació que es vol reivindicar completa (de Salses a Guardamar) amb uns mínims que el mateix temps fa ja inacceptables per la seua presumpta base social.
A banda que qualificar de nouvinguts a Els verds – Alternativa Verda constituït i amb activitat pública a Catalunya des de 1983 o al PSAN que està fundat en 1968 és un atreviment sols explicable en tant en quant la fuga de vots posa en evidència les pròpies debilitats i incoherències ideològiques.
