M'agraden les provocacions intel·lectuals. I l'antropòleg Gustau Nerín sembla saber explotar el filó de la fórmula wooyallenesca "tot allò que volia saber sobre la cooperació i mai havia gosat preguntar. Certament, el llibre satisfà les expectatives inicials de posar al descobert les incongruències de bona part de les ONGs per al desenvolupament i la cara fosca de la cooperació. I a més està molt ben escrit. L'assaig tracta de respondre a la pregunta del, perquè, malgrat els ingents esforços per "desenvolupar" el tercer món, la distància entre societats no para d'engrandir-se. La resposta, com sempre, és complexa, i té molt a veure amb la naturalesa de la pregunta. La tesi de l'autor, ja feia temps compartida en les reflexions de molta gent, era que el model capitalista no és tan natural, històricament, com pretenen els economistes ortodoxos. O que els esforços de la cooperació sovint responen més a l'ego dels cooperants que a les necessitats (o voluntat) del receptor. O que sovint, dins occident, el sentiment de culpa religiós ens fa cometre les més autèntiques barrabassades. O la manipulació sentimental de la solidaritat, al servei dels propis "tinglados" solidaris.
Tot plegat, el llibre, llegit ràpidament, molt ben escrit (tot i que amb algunes repeticions, poques xifres i unes quantes planes de més) em recorda a la fantàstica pel·lícula "Viridiana", de Lui Buñuel. Al cap i a la fi, l'estructura del relat sobre la cooperació, i el contrast amb la realitat, recorda a l'obra del genial aragonès.
Te bona pinta el llibre i el seu argument. Efectivament fa temps que molta gent critica el paper de moltes ONGs com a introductores de models econòmics aliens a la realitat, especialment a l'Àfrica. També, per exemple, com es possible que molta gent cregui haver adoptat un nen "orfe" ...Ja que en primer lloc, s'ha demostrat que no era cert en ocasions, o millor dit mai, ja que el concepte de família extensa africana no es correspon a l'occidental. Darrera es va demostrar finalment, em refereixo al episodi dels nens del Congo, que hi havia un negoci obscur de determinades persones. Curiosament aquí molts mitjans es posaven a favor dels pares, sense reflexionar un moment sobre el tema. Aquests mateixos mitjans no informen mai del més d'un milió de morts a la guerra del Congo, on hi ha interessos darrera de moltes empreses i potencies com França. Salutacions.
M'agraden les provocacions intel·lectuals. I l'antropòleg Gustau Nerín sembla saber explotar el filó de la fórmula wooyallenesca "tot allò que volia saber sobre la cooperació i mai havia gosat preguntar. Certament, el llibre satisfà les expectatives inicials de posar al descobert les incongruències de bona part de les ONGs per al desenvolupament i la cara fosca de la cooperació. I a més està molt ben escrit.
