L'Espai Vilaweb, ahir a la vesprada, acollia un emotiu acte d'homenatge a Gonçal Castelló, el qual vaig tenir la satisfacció de presentar. Per a conèixer la seua obra i el seu pensament vam comptar amb la participació de l'advocat August Gil Matamala, l'editor Enric Borràs i el filòleg Àngel Velasco, curador de les memòries de Gonçal Castelló, les quals han estat publicades pel CEIC Alfons el Vell amb el títol: Final de viatge. Memòries d'un gandià: amics, coneguts i saludats. [+]Aquesta va ser una activitat de la VII Setmana Cultural que organitza l'Espai País Valencià a Barcelona, i que aquest any porta per lema: "L'avantguarda d'un país nou", per fer referència a dos altres homenots valencians que enguany farien cent anys: Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Parlar de Gonçal Castelló és parlar de Gandia, València, Alacant,
Madrid, Barcelona, el País Valencià i els Països Catalans; és parlar de
les idees i república, la guerra i el franquisme, la presó i la
deportació, la democràcia i la llibertat d'expressió, el catalanisme i
la independència; és parlar de jutges i advocats, d'escriptors i
literatura, d'activisme cultural i compromís polític.
L'Espai Vilaweb es va quedar sense cadires per escoltar les explicacions de com August Gil Matamala va conèixer a Gonçal Castelló. La narració d'aquesta “relació personal intensa” va tenir moments emotius, quasi de seqüència cinematogràfica, quan Gil Matamala feia el retrat del Gonçal Castelló procurador davant de l'Audiència Nacional, amb casos com el de l'assassinat de Josep Maria Bultó o la detenció massiva d'independentistes que hi va haver a Barcelona el 1980.
Enric Borràs va recuperar una sèrie d'articles del “català de Gandia”, que és com ens va recordar que li agradava presentar-se a Gonçal Castelló, publicats a la revista El Llamp. Articles de feia uns vint-i-cinc anys i que serien necessaris i plenament vigents actualment sobre la recepció de TV3 al País Valencià, la llei antiterrorista o l'espanyolització del sud del País Valencià.
Àngel Velasco va reivindicar Gonçal Castelló com a personatge d'avantguarda del País Valencià. No només va fer una presentació impecable de la seua trajectòria vital, sinó que va ser capaç de traslladar-nos a la València republicana, roja i efervescent dels anys 30, quan la plaça de l'Ajuntament s'omplia de gent per proclamar la República. I va argumentar amb tota mena de detalls com la guerra i el franquisme va estroncar la trajectòria lògica del republicanisme valencià, una generació d'homes i dones molt compromesos en l'època en què visqueren. L'excepcionalitat del personatge de Gandia és que va fer del seu compromís i la seua ideologia un ofici i una manera de viure.
L'Espai Vilaweb es va quedar sense cadires per escoltar les explicacions de com August Gil Matamala va conèixer a Gonçal Castelló. La narració d'aquesta “relació personal intensa” va tenir moments emotius, quasi de seqüència cinematogràfica, quan Gil Matamala feia el retrat del Gonçal Castelló procurador davant de l'Audiència Nacional, amb casos com el de l'assassinat de Josep Maria Bultó o la detenció massiva d'independentistes que hi va haver a Barcelona el 1980.
Enric Borràs va recuperar una sèrie d'articles del “català de Gandia”, que és com ens va recordar que li agradava presentar-se a Gonçal Castelló, publicats a la revista El Llamp. Articles de feia uns vint-i-cinc anys i que serien necessaris i plenament vigents actualment sobre la recepció de TV3 al País Valencià, la llei antiterrorista o l'espanyolització del sud del País Valencià.
Àngel Velasco va reivindicar Gonçal Castelló com a personatge d'avantguarda del País Valencià. No només va fer una presentació impecable de la seua trajectòria vital, sinó que va ser capaç de traslladar-nos a la València republicana, roja i efervescent dels anys 30, quan la plaça de l'Ajuntament s'omplia de gent per proclamar la República. I va argumentar amb tota mena de detalls com la guerra i el franquisme va estroncar la trajectòria lògica del republicanisme valencià, una generació d'homes i dones molt compromesos en l'època en què visqueren. L'excepcionalitat del personatge de Gandia és que va fer del seu compromís i la seua ideologia un ofici i una manera de viure.
