Quina gran nit. Tot i la pluja torrencial que semblava haver estat invocada per les forces de Moudor. Però no ens va deslluir la jornada. A la primera part fins i tot vam veure futbol i no kick-boxing. A la segona la cosa va canviar i el Madrid pot presumir d’haver batut el rècord absolut de faltes en partit de Champions: 31!!! El barça en va fer 10. I Messi en va rebre 11 (més de les que va fer el seu equip en total). Me n’alegro que això s’hagi acabat. Jo NO volia 4 Barça-Madrid seguits, sabia que seria una saturació. El que no m’esperava era que es convertiria en una guerra química, bruta i totalment verinosa per part dels “señores” blancs. Han perdut perquè es mereixen perdre. Perquè l’actitud fastigosa de mals perdedors que han demostrat acusant a tort i a dret tot i tothom no es pot veure recompensada mai. Han demostrar la GRAN diferència abismal entre els dos clubs que representen dues maneres tan oposades i incompatibles de fer. Que plorin, que plorin. El victimisme que s’ha apoderat de la seva ànima la corsecarà. Segons la llei de l’atracció universal atreus allò que projectes... doncs aquí ho tenen. Eliminats de la Champions per culpa d’un mal entrenador. 300 milions per guanyar la safata del rei. Ara, evidentment, faran tot el que podran per desmerèixer la victòria del Barça. No ho aconseguiran, evidentment. VISCA EL BARÇA. I em reafirmo en aquell post-carta d’amor que vaig escriure un dia en que estava toveta:
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
La profecia estava escrita aquí. 
Me n’alegro que això s’hagi acabat. Jo NO volia 4 Barça-Madrid seguits, sabia que seria una saturació. El que no m’esperava era que es convertiria en una guerra química, bruta i totalment verinosa per part dels “señores” blancs. Han perdut perquè es mereixen perdre. Perquè l’actitud fastigosa de mals perdedors que han demostrat acusant a tort i a dret tot i tothom no es pot veure recompensada mai. Han demostrar la GRAN diferència abismal entre els dos clubs que representen dues maneres tan oposades i incompatibles de fer.
Que plorin, que plorin. El victimisme que s’ha apoderat de la seva ànima la corsecarà. Segons la llei de l’atracció universal atreus allò que projectes... doncs aquí ho tenen. Eliminats de la Champions per culpa d’un mal entrenador. 300 milions per guanyar la safata del rei.
Ara, evidentment, faran tot el que podran per desmerèixer la victòria del Barça. No ho aconseguiran, evidentment. VISCA EL BARÇA. I em reafirmo en aquell post-carta d’amor que vaig escriure un dia en que estava toveta:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/188500