farri |
dimecres, 4 de maig de 2011 | 00:54h
Divendres vaig anar amb uns amics d'excursió a Montserrat. Abans de fer
una meravellosa ruta de senderisme, vam fer la obligada visita a la Mare
de Déu seguint la tradició de qui va a la muntanya santa. Allà, darrere
el cambrí de la verge, un grup de catòlics francesos feien una missa en
francès. Vaig cometre l'error de fixar-me en llur manera de celebrar la
missa, sobretot perquè hi vam passar quan acabaven i preparaven el
càntic final: una cançó en castellà a ritme de flamenc on entre crits a
la ressurrecció de Jesús cridaven "'¡olé!" de la mateixa manera que hom
vitoreja el botxí de braus en una sanguinària tortura i matança de
bovins que tant fa trempar certs sectors de l'Espanya de caspa i
pandereta. El sentiment de vergonya aliena va ser enorme. No vull ni
pensar què en devien pensar els monjos que els acullien.El dia abans, en canvi, vaig tenir una vivència radicalment oposada. Vaig anar a la Ciutat de la Justícia a declarar en un judici. Vam haver d'esperar una estona molt llarga abans no ens va tocar entrar a la sala. L'espera em va produir la sorpresa de trobar-me inesperadament un amic que treballava allà de lingüista. Però l'anècdota d'aquella estona la va protagonitzar un noi que també feia cua, que parlava en castellà, amb aquell accent andalusí de barri i aquella prosòdia típica de drogoadicte. Un advocat que parlava amb ell assegurava que podria declarar en el judici. El noi no les tenia totes i creia, per condició social, que no el deixarien declarar. L'advocat li va dir que ell tenia dret a fer-ho car era espanyol. El noi, amb el seu castellà de barri i amb la descrita prosòdia va respondre: "yo no soy español, soy catalán".
dret a fer-ho car era espanyol. El noi, amb el seu castellà de barri i
amb la descrita prosòdia va respondre: “yo no soy español, soy catalán”
Dóna ànims sentir que aquestes coses passen. Espero que el noi no ho hagués dit sota els efectes dels narcòtics :)
Referent als monjos de Montserrat, no es preocupi: Són catòlics ("universals", en diuen), i a aquests ja els hi està bé tot (mentre treguin ganàncies, clar!). Tant els hi fa si els usuaris de les instalacions són jerarques nazis, autoritats franquistes, militants antifranquistes, practicants de zen o creients cristians: si han passat per caixa o els han otorgat chance per mamar poder terrenal, tot es ben vist i trobat (com van dir a Bèsiers "Déu ja farà la tria")...
Atentament