M'ha fet il·lusió, aquest matí, comprar La Vanguardia en català per primer cop en la història. Quan l'he tinguda a les mans, he estat conscient de viure un moment de gran trascendència pel nostre país. La Vanguardia no ha estat mai el meu diari, perquè no comparteixo els valors que transmet (ni sóc de dretes ni em considero espanyol) i tampoc m'agrada la manera com s'ha adaptat històricament a les circumstàncies polítiques que ha viscut en els seus 130 anys de vida (sempre amb els que manen, fins i tot durant les dictadures més ferotges i anticatalanes que han volgut fer-nos desaparèixer com a poble), però això no vol dir que no reconegui que és el millor diari que es publica avui a Barcelona. És un gran diari, amb excel·lents periodistes que l'omplen diariament de reportatges i cròniques de primera qualitat, amb prestigiosos articulistes d'opinió i amb un disseny francament atractiu. És per això que per a mi té tant de valor que, finalment, s'hagi decidit a fer l'edició en català. De cop i volta, la premsa en la nostra llengua guanya milers de lectors. És un pas trascendental. Però com molt bé explica Màrius Serra en l'article d'avui (ell, en Quim Monzó i la Pilar Rahola són, com alguns altres articulistes, els més beneficiats per poder escriure originalment en la seva llengua habitual de treball), La Vanguardia és l'últim gran mitjà català a fer un pas que abans han fet molts altres mitjans escrits catalans, segurament més modestos i amb menys poder econòmic que el rotatiu del Grup Godó, però molt més compromesos amb el país i la seva llengua. Tant de bo el fet de fer-se en les dues llengües faci canviar l'actitud de La Vanguardia i sigui cada dia una mica menys hispanocèntrica i més catalanocèntrica, perquè només si és així, cada cop més lectors ens hi reconeixerem.
Estic d'acord amb tu, Joan; és un gran
diari. Igual que ho és la magnífica campanya de propaganda que significa
aquesta VOSC (versió original subtitulada al català). Arriba massa tard. Arriba
quan el paper ja no serveix ni per embolicar el peix de la peixateria.
Per a mi, només és una gran rentada de cara
per preparar la compra de la Corpo. Sense La Vanguardia en català, Godó no
tenia prou arguments morals ni ètics perquè la població catalana acceptés com a
cosa normal que un grup de comunicació “català” es quedés “la joia de la
corona” comunicativa del país.
Ara ja no hi haurà cap pega: RAC1, RAC105,
8TV... La Vanguardia. La jugada d’escacs ja ve de lluny, encara que poc s’ho
pensaven els de can Godó que la cosa aniria tan ràpida. Cal aprofitar la crisi
i comprar barat.
Madí ho està fent bé. Fora Comunicàlia;
agrupem dins d’una única societat la peça més valuosa de la Corpo, com era
Activa Multimèdia, per donar més valor al paquet; creem mala maror i bronques
dins i fora del Consell d’Administració de les emissores; dividim el Col·legi
de Periodistes... ara vindrà la fallida de molts ajuntaments i les eliminacions
de moltes ràdios i teles municipals. Mapa net i sense noses. Calendari
accelerat.
Ara bé, tot s’ha de dir. Quan al Compte de
Godó li van fotre els calers de mala manera amb el tema de la creació
d’Antena-3 (parlo de fa molts anys), ell ja tenia la dèria de fer desconnexions
en català. Va apostar molt fort per allò. També ha sabut crear molt bon caliu
amb la ràdio; i amb 8TV, que ara és rendible. La Vanguardia digital aviat
començarà a fer edicions locals... Pot ser sí que anem bé.
El que no podem consentir es que el Govern
privatitzi la Corpo. Per això sí que hem de lluitar fort. Encara que sigui via
subscripció popular hem de conservar el model TV3 com a servei públic.
No m'acabo de creure que l'edició en català de La Vanguardia pugui tenir alguna cosa a veure amb la privatització de la Corpo ni que tot sigui una estratègia calculada per tenir el mapa net i sense noses, com tu dius. Però és cert que de rumors d'aquests en circulen molts. Per sort, crec que la societat catalana no ho permetrà. Tant de bo estiguis equivocat amb els teus vaticinis. T'agraeixo molt la teva aportació al debat. Joan
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
M'ha fet il·lusió, aquest matí, comprar La Vanguardia en català per primer cop en la història. Quan l'he tinguda a les mans, he estat conscient de viure un moment de gran trascendència pel nostre país. La Vanguardia no ha estat mai el meu diari, perquè no comparteixo els valors que transmet (ni sóc de dretes ni em considero espanyol) i tampoc m'agrada la manera com s'ha adaptat històricament a les circumstàncies polítiques que ha viscut en els seus 130 anys de vida (sempre amb els que manen, fins i tot durant les dictadures més ferotges i anticatalanes que han volgut fer-nos desaparèixer com a poble), però això no vol dir que no reconegui que és el millor diari que es publica avui a Barcelona. És un gran diari, amb excel·lents periodistes que l'omplen diariament de reportatges i cròniques de primera qualitat, amb prestigiosos articulistes d'opinió i amb un disseny francament atractiu. És per això que per a mi té tant de valor que, finalment, s'hagi decidit a fer l'edició en català. De cop i volta, la premsa en la nostra llengua guanya milers de lectors. És un pas trascendental. Però com molt bé explica Màrius Serra en l'article d'avui (ell, en Quim Monzó i la Pilar Rahola són, com alguns altres articulistes, els més beneficiats per poder escriure originalment en la seva llengua habitual de treball), La Vanguardia és l'últim gran mitjà català a fer un pas que abans han fet molts altres mitjans escrits catalans, segurament més modestos i amb menys poder econòmic que el rotatiu del Grup Godó, però molt més compromesos amb el país i la seva llengua. Tant de bo el fet de fer-se en les dues llengües faci canviar l'actitud de La Vanguardia i sigui cada dia una mica menys hispanocèntrica i més catalanocèntrica, perquè només si és així, cada cop més lectors ens hi reconeixerem.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"ＭＳ 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"ＭＳ 明朝";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:fixed;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"ＭＳ 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"ＭＳ 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES-TRAD;}
@page WordSection1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
Estic d'acord amb tu, Joan; és un gran
diari. Igual que ho és la magnífica campanya de propaganda que significa
aquesta VOSC (versió original subtitulada al català). Arriba massa tard. Arriba
quan el paper ja no serveix ni per embolicar el peix de la peixateria.
Per a mi, només és una gran rentada de cara
per preparar la compra de la Corpo. Sense La Vanguardia en català, Godó no
tenia prou arguments morals ni ètics perquè la població catalana acceptés com a
cosa normal que un grup de comunicació “català” es quedés “la joia de la
corona” comunicativa del país.
Ara ja no hi haurà cap pega: RAC1, RAC105,
8TV... La Vanguardia. La jugada d’escacs ja ve de lluny, encara que poc s’ho
pensaven els de can Godó que la cosa aniria tan ràpida. Cal aprofitar la crisi
i comprar barat.
Madí ho està fent bé. Fora Comunicàlia;
agrupem dins d’una única societat la peça més valuosa de la Corpo, com era
Activa Multimèdia, per donar més valor al paquet; creem mala maror i bronques
dins i fora del Consell d’Administració de les emissores; dividim el Col·legi
de Periodistes... ara vindrà la fallida de molts ajuntaments i les eliminacions
de moltes ràdios i teles municipals. Mapa net i sense noses. Calendari
accelerat.
Ara bé, tot s’ha de dir. Quan al Compte de
Godó li van fotre els calers de mala manera amb el tema de la creació
d’Antena-3 (parlo de fa molts anys), ell ja tenia la dèria de fer desconnexions
en català. Va apostar molt fort per allò. També ha sabut crear molt bon caliu
amb la ràdio; i amb 8TV, que ara és rendible. La Vanguardia digital aviat
començarà a fer edicions locals... Pot ser sí que anem bé.
El que no podem consentir es que el Govern
privatitzi la Corpo. Per això sí que hem de lluitar fort. Encara que sigui via
subscripció popular hem de conservar el model TV3 com a servei públic.
Seguim!
T'agraeixo molt la teva aportació al debat.
Joan