rosadefoc |
dimarts, 3 de maig de 2011 | 17:50h
Manifest per la segona convocatòria
El següent curs 2011-2012 serà l’últim curs que l’alumnat de la UB podrà gaudir de les segones convocatòries. Actualment, l’alumnat de primer de grau de les carreres de física i química ja no disposen d’aquest dret, que consisteix, bàsicament, en poder examinar-se dos cops de cada assignatura pagant una única matrícula.
L’assemblea de física i química rebutja l’eliminació de la segona convocatòria. Demanem a la Universitat de Barcelona que la recuperi ja que considerem que:
1- La segona convocatòria va néixer amb la voluntat de pal·liar al fet que ens juguéssim el resultat d’una assignatura en un sola carta: l’examen final. Tot i el que ens han dit sobre els models pedagògics del Pla de Bolonya i sobre les glòries de l’avaluació continuada, aquest fet no ha canviat. En la majoria d’assignatures de grau l’examen final compta un 70 o 80% de la nota final i els nombre d’aprovats amb grau és similar al de llicenciatura i, de fet, en algunes assignatures (cas d’informàtica) molt inferior. Per tant l’eliminació de la segona convocatòria no té cap justificació.
2- La pèrdua de la segona convocatòria sumat a l’encariment del preu del crèdit amb el pas de llicenciatura a grau ha fet augmentar entorn un 70% el preu de la carrera. La segona convocatòria és un factor que pot esdevenir, amb la seva eliminació, un obstacle econòmic per gran part de l’estudiantat a l’hora de cursar una carrera.
3- I seguint la lògica del punt anterior, l’eliminació de la segona convocatòria és una mesura recaptatòria que pretén augmentar el finançament privat de les universitats públiques: el que surt de les nostres butxaques. Parem atenció a aquest fet en particular i fem de la segona convocatòria una bandera en defensa del caràcter públic de la universitat.
4- En la nova proposta de preus públics que presenta Estratègia Universitat 2015 la pèrdua de la segona convocatòria juga un paper importantíssim. El model que proposa aquest document significarà una triplicació del preu actual de la carrera per l’estudiant/a mig. Recuperar la segona convocatòria és necessari per començar a lluitar contra aquests models elitistes d’universitat.
5- Aquest discurs que diu que l’estudiant/a que suspèn és un gandul i que tota la responsabilitat del resultat és seva és completament fals. Segueix l’excusa del tòpic neoliberal de la generació ni-ni que s’ha demostrat com una mentida. Plans d’estudis mal estructurats o recent estrenats, falta de material bibliogràfic, professors poc constants, la dificultat intrínseca que tenen algunes matèries com ara els nostres, també es reflecteixen en els resultats acadèmics dels estudiants/es. La segona convocatòria, com a dret, reconeixia que la culpa no és sempre de l’estudiant/a i, per tant, la regla general no pot ser la penalització econòmica.
6- A més a més, no perdem la segona convocatòria en un moment qualssevol, sinó en un context de greu crisi econòmica on l’atur i en particular el del jovent està augmentant dràsticament. En aquest sentit, l’encariment de la carrera que es deriva de l’eliminació d’aquest dret és encara més greu obstaculitzant més la permanència de l’estudiant/a en la universitat per dificultats econòmiques.
Ara fa un any, a la facultat de física vam iniciar un procés de recollida de firmes i, a través del seu consell d’estudis, vam intentar recuperar la segona convocatòria pels instruments institucionals dels que disposem. Ens vam trobar, però, la negativa contundent del professorat qui es va oposar categòricament. Nosaltres ens aferràvem a una disposició transitòria que allargava la vida de la segona convocatòria un semestre i que encara que no solucionava el problema de fons, ens donava més temps. Aquest fracàs ens va demostrar que la via “legal” s’havia exhaurit i que necessitàvem convèncer als companys i companyes de classe per a lluitar totes plegades.
Així doncs, aquest manifest es presenta amb la voluntat de tornar a recollir firmes per a pressionar a la UB a recuperar la segona convocatòria. No obstant, aquesta acció i prou és insuficient per si mateixa. Per aquest motiu necessitem també un compromís de suport de tots i totes les estudiants a, tants d’aquells que estan a grau com dels companys/es de llicenciatura que han d’entendre la situació que patiran les pròximes generacions d’alumnes i, també, del professorat. Cridem doncs a la mobilització, durant la primera i segona setmana de Maig farem concentracions a les facultats i una mobilització unitària i necessitem tot el recolzament possible.
Estudiant/a, defensa els teus drets!!
La segona convocatòria no és un privilegi, és un dret!!
El següent curs 2011-2012 serà l’últim curs que l’alumnat de la UB podrà gaudir de les segones convocatòries. Actualment, l’alumnat de primer de grau de les carreres de física i química ja no disposen d’aquest dret, que consisteix, bàsicament, en poder examinar-se dos cops de cada assignatura pagant una única matrícula.
L’assemblea de física i química rebutja l’eliminació de la segona convocatòria. Demanem a la Universitat de Barcelona que la recuperi ja que considerem que:
1- La segona convocatòria va néixer amb la voluntat de pal·liar al fet que ens juguéssim el resultat d’una assignatura en un sola carta: l’examen final. Tot i el que ens han dit sobre els models pedagògics del Pla de Bolonya i sobre les glòries de l’avaluació continuada, aquest fet no ha canviat. En la majoria d’assignatures de grau l’examen final compta un 70 o 80% de la nota final i els nombre d’aprovats amb grau és similar al de llicenciatura i, de fet, en algunes assignatures (cas d’informàtica) molt inferior. Per tant l’eliminació de la segona convocatòria no té cap justificació.
2- La pèrdua de la segona convocatòria sumat a l’encariment del preu del crèdit amb el pas de llicenciatura a grau ha fet augmentar entorn un 70% el preu de la carrera. La segona convocatòria és un factor que pot esdevenir, amb la seva eliminació, un obstacle econòmic per gran part de l’estudiantat a l’hora de cursar una carrera.
3- I seguint la lògica del punt anterior, l’eliminació de la segona convocatòria és una mesura recaptatòria que pretén augmentar el finançament privat de les universitats públiques: el que surt de les nostres butxaques. Parem atenció a aquest fet en particular i fem de la segona convocatòria una bandera en defensa del caràcter públic de la universitat.
4- En la nova proposta de preus públics que presenta Estratègia Universitat 2015 la pèrdua de la segona convocatòria juga un paper importantíssim. El model que proposa aquest document significarà una triplicació del preu actual de la carrera per l’estudiant/a mig. Recuperar la segona convocatòria és necessari per començar a lluitar contra aquests models elitistes d’universitat.
5- Aquest discurs que diu que l’estudiant/a que suspèn és un gandul i que tota la responsabilitat del resultat és seva és completament fals. Segueix l’excusa del tòpic neoliberal de la generació ni-ni que s’ha demostrat com una mentida. Plans d’estudis mal estructurats o recent estrenats, falta de material bibliogràfic, professors poc constants, la dificultat intrínseca que tenen algunes matèries com ara els nostres, també es reflecteixen en els resultats acadèmics dels estudiants/es. La segona convocatòria, com a dret, reconeixia que la culpa no és sempre de l’estudiant/a i, per tant, la regla general no pot ser la penalització econòmica.
6- A més a més, no perdem la segona convocatòria en un moment qualssevol, sinó en un context de greu crisi econòmica on l’atur i en particular el del jovent està augmentant dràsticament. En aquest sentit, l’encariment de la carrera que es deriva de l’eliminació d’aquest dret és encara més greu obstaculitzant més la permanència de l’estudiant/a en la universitat per dificultats econòmiques.
Ara fa un any, a la facultat de física vam iniciar un procés de recollida de firmes i, a través del seu consell d’estudis, vam intentar recuperar la segona convocatòria pels instruments institucionals dels que disposem. Ens vam trobar, però, la negativa contundent del professorat qui es va oposar categòricament. Nosaltres ens aferràvem a una disposició transitòria que allargava la vida de la segona convocatòria un semestre i que encara que no solucionava el problema de fons, ens donava més temps. Aquest fracàs ens va demostrar que la via “legal” s’havia exhaurit i que necessitàvem convèncer als companys i companyes de classe per a lluitar totes plegades.
Així doncs, aquest manifest es presenta amb la voluntat de tornar a recollir firmes per a pressionar a la UB a recuperar la segona convocatòria. No obstant, aquesta acció i prou és insuficient per si mateixa. Per aquest motiu necessitem també un compromís de suport de tots i totes les estudiants a, tants d’aquells que estan a grau com dels companys/es de llicenciatura que han d’entendre la situació que patiran les pròximes generacions d’alumnes i, també, del professorat. Cridem doncs a la mobilització, durant la primera i segona setmana de Maig farem concentracions a les facultats i una mobilització unitària i necessitem tot el recolzament possible.
Estudiant/a, defensa els teus drets!!
La segona convocatòria no és un privilegi, és un dret!!
Jo no havia vist el missatge fins ara, que amb els examens tinc el bloc aturat... ;-)