Primer es va deixar enganyar Roger Puig (un home biònic), després els Raydibaum (el pop no ha mort) i ja fa més d'un mes de l'Abús (el de can pistraus). Ca l'Enric va tornar a obrir les seves portes i finestres, de bat a bat, perquè Lluís Bòria demostrés en petit comitè com sonen les cançons d'Estúpida Erikah. Va ser ahir, i per quarta vegada consecutiva, vam tenir un vespre de diumenge fantàstic...
[A més del sempre preciós flyer de n'Irene Payet, ahir vam tenir la bonica presència de Rockviu per deixar-nos ben retratats]
Tweet
El públic (més eclèctic i internacional que l'habitual) va sortir ben content del pis de les nenes de ca l'Enric. La vetllada va començar amb la cançó del diumenge (aquesta) i va acabar a ritme d'Oasis. Entremig, temes propis i versions, amb la veu de Bòria fantàsticament acompassada a les cordes (i alguna tecla). Així vam sentir per primer cop un parell de temes (com el que van estrenar per Sant Jordi) i aquells que tant han decorat els nostres dies. I una conquesta ferma del públic amb allò més seu i una mica de Cohen (o era Buckley?) i després Mishima, per acabar abduint-nos amb joies com la versió de "La tieta" que va aconseguir posar la pell de gallina. Qui ho diria que l'univers de Serrat ens posa tan sensibles... Té ben poc d'estrany. La propera parada? Segurament la versió estiu de Ca l'Enric. Els rumors diuen que l'Enric es trasllada al Brasil...
(Si aneu al Brasil, feu preus especials? Jo m'apunto...)