No sóc creient però respecto les tradicions i coses de l’església catòlica i de totes les altres esglésies. Som molts, però, els que ens sentim incòmodes, neguitosos, per l’omnipresència de l’església dominant al nostre país; més encara: per la desproporció del tracte informatiu als mitjans públics (...)
Els catalans hem pagat un preu alt pels 40 anys de feixisme: una democràcia feble, de tarannà autoritari, partitocràtica i de baixa qualitat. Una democràcia amb tics, amb esquitxos de nacional catolicisme.
Un cop i un altre, avui i demà, cada cop que l’església catòlica perpetra un cerimonial d’upa, els mitjans públics, les televisions, les emissores de ràdio, en fan un gra massa. Pequen per excés, aclaparen, atabalen, no respecten el dret dels no creients a què ens deixin en pau, a no combregar amb rodes de molí.
I un cop i un altre, abunden les crítiques, i ningú no hi fa res. I els partits no baden boca. I tothom calla. Com en temps del general Franco.
Atentament