Falten 24 dies. Vint-i-quatre, i el més calent encara és a l'aigüera. Espero les enquestes, que es deuen estar coent, per saber de quin mal hem de morir. D'entrada, aquest dimecres han fet la presentació els del sí, que ja tenen web. Van justos de temps, però hi van. Encara no entenc què hi fa un independentista com l'Agustí Colomines [aquí teniu una entrevista que li ha fet Vilaweb TV] en aquesta història. Diuen que són 400 personalitats de la societat civil, en un intent de vendre transversalitat. Està molt bé, però, és clar, sorpresa la meva quan llegeixo això (i no us ho perdeu, si us plau) en el bloc de l'amic Vicent Partal.
Resulta que el web de l'Associació Estatut, jo sí prové del mateix ordinador en què estan allotjats els webs del PSC, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, La Malla, COM Ràdio i El Plural d'Enric Sopena, a part de l'extelevisió de José Bono a Castilla-la Manxa, entre d'altres. Quina transversalitat volen vendre, si tot parteix d'allà mateix. La factoria Lavinia, de Antoni Esteva, és on es fabrica tot el producte d'Internet vinculat als socialistes i les administracions que governen des del 1979, com el suposat 600 i el suposat bitllet de 100 pessetes que apareixen a la campanya de CiU. Del 1979 és aquell Estatut caducat que ara usen per difondre la por, associant la idea de radicalitat i sobiranisme a retrocés i involució.
El 1979 és l'any de l'arribada al poder del PSC a l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona. I el conglomerat de poder és tal, de tal magnitud en aquestes dues administracions, que només cal fer una feina de formigueta cuiriosa com la que ha fet Partal per descobrir que de transversalitat i de societat civil res de res [Els Àngels Confidencial parla d'instal·lats]. Per tant, Colomines, on t'has ficat?
Tinc un amic que molt probablement votarà sí, i jo el considero bon jan i inclús sobiranista. Aquest bon noi em comentava aquest dimecres que tant el sí com el no contindran electors sobiranistes. M'ha vingut a dir que hi haurà sobiranistes de CDC i independentistes d'ERC que votaran que sí, així com convergents i ecosocialistes (potser algun socialista) que optaran pel no. Certament, la cosa serà molt transversal, en el sentit que les lògiques de partit es trencaran el 18-J per molta tanca publicitària i molta consigna.
La gent està molt rebotada, amb els polítics en general, i més d'un agafarà la papereta de vot i se'n recordarà de les mares de més d'un. Aquesta sensació de cabreig, sumada a la confusió que detecto i de la qual escric des de fa dies, són una fórmula amb resultat incert. Aquest referèndum no hi ha Déu que el controli, i serà una incògnita fins a l'últim minut. Ja poden anar fent enquestes i contractant tanques i falques, que l'electorat acabarà fent el que li demani el cos perquè el cap són pocs que el tenen a lloc amb tot el que ha plogut els dos últims anys [de barbaritats, tots n'han fet, segons recull Puigllançada a l'Olla de grills referint-se a Miquel Iceta, i la gent de Racó català dirigint-se a Artur Mas amb mp3 inclòs].
Dissabte, concentració de la gent del no
El més calent és a l'aigüera, però dissabte el termòmetre estarà a prova. La Plataforma pel dret de decidir, amb Mònica Sabata com a portaveu [aquí teniu l'entrevista de Vilaweb TV] organitza una concentració a les 6 de la tarda a la plaça Catalunya, amb el lema Rebutgem aquest estatut amb el no. Una manera de recordar l'esperit del 18-F de cara al 18-J. De moment, la blogosfera republicana no para de difondre aquesta convocatòria, en un intent de marcar l'inici de la campanya electoral amb una nova expressió de rebuig a les retallades de La Moncloa. D'entrada, hi haurà una certa coincidència entre el 18-F i la concentració de dissabte: l'escàs seguiment informatiu previ que els grans mitjans concedeixen als rebels del no. [A Racó català fiquen el dit a l'ull de La Vanguardia.]
Ara que The Wall Street Journal cita Catalunya i Euskadi com a nacions aspirants a esdevenir estat propi en el marc de la Unió Europa, en aquest article [en pdf] sobre la defunció de Iugoslàvia, alguns catalans s'han excitat gràcies al referèndum de Montenegro. Montenegro i nosaltres, escriu Josep-Lluís Carod a l'Avui. Joan Puigcercós aprofita la tribuna del Congrés per hissar la bandera de Montenegro com a precedent, diu. [el filòsof Josep Maria Terricabras escriu al seu bloc sobre Catalunya i Montenegro, i el periodista Carles Puigdemont se centra en el Delirium Solanis.] Dissabte, termòmetre. I el 18-J, l'hora de la veritat. [El líder de les JERC Pere Aragonès es pregunta I si guanya el no?]
Xavier Trias i els danys col·laterals de l'avançament electoral
Els que estan destrossats són els polítics dels ajuntaments. Estan molt desanimats. Malgrat els repetits anuncis que hi hauria eleccions anticipades al Parlament, els alcaldes i regidors intentaven no creure-s'ho, per interès propi. Que els comicis al Parlament siguin previs a les eleccions municipals de la primavera del 2007 els perjudica. Primer perquè no tindran un euro per fer la campanya. Segon perquè les municipals poden quedar molt subordinades a les catalanes, o en cas que hi hagués un canvi d'escenari polític quedarien absolutament submergides en un nou cicle.
Per posar un exemple em referiré al candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, el doctor de la poma, el de Trias pel canvi [a qui critica en la seva bìtàcola el diputat socialista Bernardo Fernández]. La federació nacionalista tenia (encara té, de fet) moltes esperances dipositades en Trias per fer un tomb a la capital del Principat i acabar amb tres dècades de poder socialista. Que el tripartit de la Generalitat aguantés fins a les municipals, els anava bé perquè els comicis locals haurien estat la primera invitació de l'electorat a provar l'alternança, per evitar que banda i banda de la plaça Sant Jaume estiguéssin en les mateixes mans, és a dir, mirant al carrer Nicaragua.
La ruptura del tripartit i la convocatòria avançada d'eleccions al Parlament, tot i no saber-se la data encara, amb la hipotètica retirada volguda o sortida forçada de Pasqual Maragall [s'hi refereix el republicà Isaac Garcia], ho canvien tot. Una prova d'això ha estat l'acte d'aquest dimecres que CiU ha celebrat al Petit Palau, en què Josep Antoni Duran ha resultat molt més mitinero que el candidat a l'alcaldia Trias. Amb referèndum a la cantonada i la més que probable victòria de CiU a les eleccions al Parlament, l'interès mediàtic i del propi partit, bases i electorat deriva de la poma de Trias al tupé de Mas o la calva de Duran. [De l'acte, he trobat aquesta anotació en el bloc del regidor nacionalista a Barcelona Jaume Ciurana, però no he sabut veure-hi res al web de CDC. És només un exemple]
Catalonia Today, el bloc d'Ignasi Guardans i la blogosfera sindical
Com cada setmana, penjo el pdf de la plana al first catalan newspaper in English, el Catalonia Today, que aquest dijous serà als quioscs del Principat.
L'eurodiputat de CiU Ignasi Guardans, que té web i un bloc a dins, s'incorpora també com a blocaire de MésVilaWeb amb aquest article: Un nou estat sobirà. Una incorporació interessant.
Gràcies a José Rodríguez, sindicalista i socialista i també blocaire, m'assebento de l'existència d'aquesta Xarxa de blocs sindicals, un projecte vinculat a la UGT, el secretari general de la qual, Josep Maria Álvarez, hi té presència destacada com a blocaire. Rodríguez, que treballa a l'UGT i milita al PSC Horta-Guinardó, també és l'animador de Socialdemocracia.org, amb la qual cosa és al rovell de l'ou virtual sindicalista i socialdemòcrata. A més, el cap de setmana del referèndum serà al e-findex, una trobada estatal de blocaires d'esquerres.
Selecció nacional
Per cert, aquest dimecres la selecció catalana de futbol ha jugat i guanyat contra Costa Rica. Del tractament informatiu a la televisió pública del país se'n queixa el regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, en el seu bloc amb el títol: Televisió de Catalunya?
Es tracta de fer campanya pel NO, esmicolant la llosa que representa la coincidència amb el vot negatiu que també propugna el PP. Però també ha de ser una campanya contra ERC, formació de la qual, ja sigui per la imatge interessada que transmeten els grans mitjans de comunicació o pel galdós paper que han fet els seus dirigents abans no ha decidit demanar el NO, molta gent en té una opinió força negativa.
ERC ja té els seus incondicionals, ha de convèncer el seu electorat potencial i en aquesta mena de consultat ha d'intentar anar més enllà, però hi ha sectors impermeables al seu discurs sobretot perquè és ERC qui el fa, que no estan d'acord amb l'estatut d'en Guerra, en com s'han dut les negociacions, en l'avortó resultant. Hem de convèncer la màxima quantitat de gent d'aquests sectors.
Tenim poc temps i els recursos són en comparació molt minsos. Som-hi!
que pesaitos estáis con la comparación con montenegro
de veras que quéreis ser como los pobres montenegrinos...
además comparar al resto de España con Serbia es una vergüenza...o es que no os habéis dado cuenta de lo que hemos cambiado en 30 años en el resto de España
..
sabeis lo que os duele :
1) que no sois mayoria (ni de lejos) para poder pedir un referendum ni en vuestro propio parlamento nacional
2) que la UE nunca vería con buenos ojos la independencia de un pais que nunca ha sido independiente (Montenegro lo fue antes de la I Guerra Mundial, hace poco, no como vosotros que os remontais al compromiso de Caspe)
3) La independencia os saldría muy cara
y tenéis en contra a la mayoría empresarial catalana.
Adios y buena suerte..
que apañaos vais
en las próximas elecciones os quedais en el 12%
......
Tens pinta d'ignorant, prô tranquil que en deixerem de dubtes i em pendre la llicencia de certificar-ho
Primer, el nostre parlament ja va declara fa anys que tenim dret a decidir, quan en Pujol manava pels començaments dels anys 90
Segon, si tinguesis rao ens deixariau fer-lo per deixar-nos en ridicul. La cosa és al reves, teniu poor i ens negeu aquest dret. I només podeu dir bajanades i menysprear la sola ocurrencia per amagar els suos freds i els temblors
Tercer, Deu ens dona bones mans però no ens treballa els camps
Quanta més gent hi vagi millor però l'objectiu no és fer una megamani (Però estic segur que els mitjans de comunicació no en diran res i si en diuen diran que hi he més poca gent que el 18F i ho presentaran com si fos una perdua de suport quan són dues concentracions diferents). Bé, almenys els que hi anirem no anirem a agitar la bandereta en el moment oportú a canvi d'un entrepà de xoped.
D'altra banda, que fort això de l'entramat aquest! Realment el PSC cada cop s'assembla més a una mafia (i ho sento pels votants que te de bona fe, que són molts) Espero que el Colomines vegi on s'ha ficat i s'adoni que l'han pres el pèl i l'estan utilitzant!
Arguments pel NO? En teniu uns quants a www.tudecideixes.info
Mirant la llista de la societat civil a favor del sí està clar que els arquitectes de la beautiful people estan pel Sí i que la majoria dels signants són els de la generació de la transició, aquells a qui els devem tot, segons ells, i a qui caldria jubilar ja, segons molts dels joves que ja no ens ho creiem
hola.
Em preocupa la convocatoria de la concentració del dissabte. Jo vaig anar a la del 18 de febrer, i votaré no, però no tinc previst anar a la concentració. No crec que pugui ser un termòmetre. No cal. El plantejament és el d'un míting. No pot tenir la mateixa lectura que la manifestació del 18 de f que era una intent de forçar la negociació
El que cal és convencer amb arguments. Que els tenim. Aprofito per demanar que la web d'esquerra per exemple pengi un pdf de les retallades en finançament, alhora que té les de la llengua, institucions i poder judicial. I la plataforma publiciti clarament el que té com a principal virtud: la transversalitat (ella sí).
Jo si que hi penso anar a la concentració de dissabte, mira aquí hi ha una comparació "matemàtica" entre l'estatut del parlament i l'estatut de la Moncloa
http://www.caballe.cat/2006/05/22.html#a7305
ben curiosa, que l'he vist a ca l'utopiq que es aquesta
http://www.utupia.com/blog/