Després d'una llarga nit on la impuntualitat sarda i valenciana lluiten per superar-se, ens preparem per a viatjar a la capital del país, Càller, situada a l'extrem sud de l'illa. Durant el viatge de dues hores podem comprovar la gran bellesa d'aquest paradís mediterrani. Com a bons valencians, se'ns fa tremendament estrany veure tant de territori verge sense edificar, sense camps de golf ni urbanitzacions de luxe esguitant les muntanyes. El "progreso" i el "turismo de calidad" però, estan començant arribar a aquesta illa. Temps al temps, diu Berlusconi...La situació del sard, en canvi, no és tan positiva. Exceptuant l'interior de l'illa, un territori muntanyós i esquerp autèntic bastió del sardisme, el sard és troba en greu retrocés. A les ciutats és ben poca la gent que el parla i fins i tot els nostres amics militants són incapaços de comunicar-se entre ells en aquesta llengua. Un fet que, a banda de la implacable pressió de l'italià, es deu a la falta d'estudis i de normativa que pateix aquesta llengua.
I és que en aquest sentit, com en molts altres, Sardenya és una autèntica colònia italiana. Per no parlar de les nul·les inversions de l'estat, de les nombroses bases militars nord-americanes o dels grans complexos penitenciaris on Itàlia allunya els seus presos.
Tot això ha provocat que el sentiment de pertinença col·lectiva siga encara ben viu a l'illa. Una de les nombroses formacions nacionalistes, la nova i moderna Indipendentzia Repúbrica Sardigna (IRS), ens entrevista a Càller. És una entrevista en vídeo, amb intèrpret inclosa, per a la seua webTv. És increïble com coneixen la història del nostre grup i del nostre país.
Pel que fa al concert, de nou organitzat per la Manca per la Indipendentzia (a.M.p.I), les condicions no són les més favorables. La policia els ha denegat els permisos i l'han hagut de fer en els terrenys d'una finca privada. Fa fred i vent i l'equip falla per moments. Després de tocar tornem derrotats i afamats rumb a la nostra base de l'Alguer.
Hola, enhorabona pel blog tan interessant que esteu fent. El segueix a dia. Continuen així!!
Ens agradaria veure-vos més pel sud, però imagine que els poders ben pensants no vos porten.
De tota manera me n'he assabentat que estareu en juny per recollir el premi del Casal Jaume I d'Elx. Allí vos saludaré.
Abraçades...
Hola!
Gràcies per contar-nos tot el que esteu fent! Em sembla realment interessant.
Pert cert he entrat, crec, a la pàgina web d'aquesta televisió i no he trobat cap entrevista.
Salut!
Spiradéru pàssu
una abbraçada
Mauro M. Alguer Sardenya
xe estic sospres, i de pas gratificac, de veure que això es un territori encara vrge i ens veuen com a pais, tambe a nosaltres, n salut desde al marina
Ei família!! Està mol bé akest blog. Ens permet seguir de més a prop tot allò q ens és difícil.. gràcies a les noves tecnologies.
Una abraçada ben forta. Ens veiem per l'Horta i feu el favor de no cansar-vos massa q este estiu vos vull aci amb moltes forces!
Marina!!