Ara que m'he enganxat al twitter potser algú es pensa que m'oblidaré de com n'és de gratificant sentir piular de veres els ocells. Ni parlar-ne, cada cosa al seu lloc i els ocells per tot arreu. Amb l'esclat definitiu de la primavera -que no vol dir sol i platges o "camp", com pensen els pixapins i els urbanites civilitzats que habiten els pobles-, els camps de blat, d'ordi, els marges de timons/farigoles i argelagues plenes de flors o l'hort de Ca la Toca, presidit per un elegantíssim lilà, florit i olorós, i brotant de patates, faves, pèsols, alls, cebes i ceballots, cards i carxoferes... i un cel ara ennuvolat, ara tronadís, ara assolellat, i unes temperatures canviants... i els ocells! Cada matí, quan el dia acaba de decidir-se a obrir els ulls, l'hort de Ca la Toca s'omple d'ocells. Pardals, comuns i xarrecs, que es disputen engrunes i altres restes barrejades en el casolà compost que hi reposa; una cuereta; una o dues mellerengues blaves, bellugadisses i atrevides i cantaires potents; un grapat, 4 o 5, estornells, garrells i pigallats, cuacurts i becllargs, recollint palla i altres estris de construcció; les cotxes fumades; el vol ras i cridaner de les orenetes; i algun estol de caderneres. Realment impressionant. I aquest matí, potser he estat endormiscat aquests dies i no m'hi havia fixat, un inacabable anar i venir de falciots i el reclam de la guatlla. Bestial! Una autèntica trobada de cantaires, caramelles ocellaires de Pasqua, refilant i rimant, a un ritme gairebé frenètic. Les garses s'ho miren vores enllà, i algunes tórtores turques -de les altres, ni se'n tenen notícies- gosen saltar-les i passegen, pesants i aclaparadores, per l'hort. Un espectacle, gratuït i quotidià que fa sentir d'allò més bé. Un twitter carregat de missatges i a l'abast de tothom.
després de 8 dies escoltant un parell de cucuts que teniem aparcats davant la caseta d'agrotursime on hem passat la santíssima setmana, entre florència i siena, al bell mitg de la toscana, m has fet emocionar de nou!!!!!!!!
cada dia ho tinc més clar que tinc una adicció incurable a la meva terra, a la meva casa, a la meva gent.
i com sempre et dic,,,son aquests escrits els que més m'agraden....
gràcies per apropar nos una mica les olors, els sons i les textures de la nostra terra anyorada!!!!!!!
Són les 7h del matí, i des de Barelona estant, escolto les teves orenetes, els pardals comuns (ah¡¡ com agraden els pardals i els éssers comuns), les mellerengues....Jolines¡¡ Ploro d'alegria per tot aquest esclat que descrius..., ja puc anar a la feina una mica més animat.....Gràcies¡¡¡
Bon dia! Aquest matí, a quarts de vuit, he anat a dar el tomb que voldria diari, i he sentit un rossinyol. Poques vegades es poden -més aviat, es deixen- veure, però aquest cop, a contrallum, mentre el sentia refilar, he vist la imatge del rei del rei del cant -improvisat?- amb la gorja ben inflada. Una nova alegria, juntament amb el llunyà cant del cucut i el de la guatlla, sempre esmunyedissa. Realment, un gran plaer que t'omple els badius, el cor i l'ànima, que per això sí que serveix. Una abraçada.
Ara que m'he enganxat al twitter potser algú es pensa que m'oblidaré de com n'és de gratificant sentir piular de veres els ocells. Ni parlar-ne, cada cosa al seu lloc i els ocells per tot arreu.
després de 8 dies escoltant un parell de cucuts que teniem aparcats davant la caseta d'agrotursime on hem passat la santíssima setmana, entre florència i siena, al bell mitg de la toscana, m has fet emocionar de nou!!!!!!!!
cada dia ho tinc més clar que tinc una adicció incurable a la meva terra, a la meva casa, a la meva gent.
i com sempre et dic,,,son aquests escrits els que més m'agraden....
gràcies per apropar nos una mica les olors, els sons i les textures de la nostra terra anyorada!!!!!!!
abraçada
manel
Gràcies i una abraçada.
Aquest matí, a quarts de vuit, he anat a dar el tomb que voldria diari, i he sentit un rossinyol. Poques vegades es poden -més aviat, es deixen- veure, però aquest cop, a contrallum, mentre el sentia refilar, he vist la imatge del rei del rei del cant -improvisat?- amb la gorja ben inflada. Una nova alegria, juntament amb el llunyà cant del cucut i el de la guatlla, sempre esmunyedissa.
Realment, un gran plaer que t'omple els badius, el cor i l'ànima, que per això sí que serveix.
Una abraçada.
Salut!