Adéu, Setmana Santa. Una Setmana una mica peculiar: la pluja l'ha deslluïda i, al seu torn, la Setmana ha deslluït el meu sant i el meu aniversari que hi coincidien per aquells capricis del calendari.
Crònica telegràfica. El divendres, sopar amb uns amics, alternativa a la perspectiva d'una processó plujosa que tinc entès que va acabar desfilant, si bé més tard del previst. Dissabte era Sant Jordi. En el seu moment vaig tenir la genial pensada de convidar a dinar tota la família. Resultat, matí estressant de preparatius i compres, inclosa la mona per la meva fillola. A la tarda, sessió doble com els cinemes d'abans. Primer, a Reus, a gaudir (verb molt reusenc) de l'animació de la Plaça Mercadal. Adquisició i dedicatòria de Vacances romanes, de l'amic Vicenç Vernet, salutació a l'alcalde Lluís Miquel Pérez i a l'alcaldable Àngel Cortadelles (s'acosten eleccions, sabíeu?), xerrada amb l'amic David a l'estand d'H2O. Després, corrents cap a Tarragona, amb el temps just per arribar-me a la Rambla i comprar un altre llibre. El que tenia previst, Aicnàlubma, del Puyal, me l'han regalat fa unes hores. Aconsellat per l'amiga Nadala, de la llibreria La Capona, opto per La República Islàmica d'Espanya, de la polèmica Pilar Rahola. Celebro que hagi estat un èxit de vendes.
Pasqua més aviat avorrida. A la tarda, passejada per la platja de Torredembarra, freda, desangelada i trista. Aquest indret necessita urgentment una remodelació urbanística. Algun candidat del 22-M està llegint això? I avui dilluns de Pasqua. La coincidència amb el meu aniversari ha fet que m'hagi trobat amb un curiós mix de mona-pastís. Una gallina de xocolata feia companyia a les dues espelmes de la meva nova edat. En faig cinquanta-quatre: no és cap secret des que Facebook s'encarrega de proclamar-ho a amics, coneguts i desconeguts, com si fos Wikileaks. La cera del "5" comença a degotar per acció de la flama i per moments es transforma en un "6". Horror.
