Didac |
dimecres, 20 d'abril de 2011 | 13:18h
L'estiu de 2008, l'editor i amic Gabriel Sendra em va proposar de formar part d'un projecte que li rondava el cap des de feia molt de temps: editar una revista infantil en valencià. No cal dir que la iniciativa em va semblar d'allò més interessant i necessària en un País com el nostre, tant orfe d'aquesta mena de publicacions. Vaig acceptar la proposta per endavant, sense saber massa bé què hi podria aportar de bo. L'oferiment però, era irrebutjable ja que hi confluïen dues de les meues dimensions vitals: l'escriptura i els xiquets i les xiquetes en edat escolar. A més a més, quan un amic confia en tu, no pots menystenir-lo. Així doncs, m'hi vaig embolicar sense saber massa bé en quin sarau m'estava clavant però amb la total convicció que ho havia de fer. I, molt a poc a poc, començàrem a definir quina mena de revista volíem fer nàixer.Som de la Pelitrúmpeli!
Aquest projecte pren el relleu de Som de la Pelitrúmpeli!, un disc memorable que va enregistrar Al Tall a principis dels anys vuitanta on s'expliquen les aventures d'una colla de xiquets i xiquetes ben estrafolaris que recorren les comarques valencianes per conèixer la nostra música i les nostres tradicions populars. Òbviament, com bé diem als crèdits de la revista, la nostra és una lliure adaptació de les històries i els personatges que van apareixent al disc, que té l'aprovació i el vist-i-plau de Vicent Torrent, ànima d'Al Tall. Tanmateix, la idea és bàsicament la mateixa: la colla de la Pelitrúmpeli viatja amb el seu vaixell -que nosaltres hem decidit que volara per fer-lo més àgil!- arreu dels nostres pobles i comarques per passar-ho bé i conèixer millor el seu País. De moment, la colla en són cinc: Pepa, Nelo, Mariola, Oceà i Julivert. Tanmateix, com bé passa al disc, poc a poc el grup s'anirà fent gran, tot incorporant personatges ben diversos que van trobant als pobles i les viles que visiten: la Pere-Joana, el Tio Toni, El tio Caliu... I jo sóc el responsable de fer-los anar cap a un lloc i cap a un altre; de fer-los parlar; de fer-los enfadar; de fer-los riure i jugar... Sóc el guionista de les històries de la Pelitrúmpeli i he de dir que és tot un privil·legi donar-los vida. Era tot un repte perquè mai abans no m'havia endinsat en l'escriptura de còmic. I, de moment, estic d'allò més satisfet, entre d'altres coses perquè Cristina -la il·lustradora de la Pelitrúmpeli- té una habilitat magnífica per interpretar gràficament les idees que jo escric.
Altres seccions de la revista
La revista Pelitrúmpeli però, té altres seccions que, des del meu punt de vista, la fan certament atractiva i diversa. Actualment, hi conviuen entre les seues pàgines dos còmics: Món Jung (Víctor Santos) i El Misteri de la Mona (Jesús Huguet). També hi podem trobar la secció de Pelimusiqueries on l'inimitable Dani Miquel ens descobreix cançons populars que, sovint, són l'excusa per fer un joc o una dansa divertida. També hi ha la inevitable pàgina de passatemps. I tampoc no hi manquen les manualitats, secció que pensa i dissenya Aitana Carrasco, una il·lustradora com n'hi ha poques, d'original i autèntica com és. De fet, la imatge que encapçala aquest escrit -portada del nº0 de la Pelitrúmpeli- és una mostra del seu enginy. També hi ha lloc per als contes i les llegendes a les Històries de Sapi. I les vinyetes de la Minitrúmpeli (Jesús Huguet) solen tancar la revista amb un toc d'humor senzill i àcid que fa pixar de riure. És La Pelitrúmpeli o, més ben dit, som la Pelitrúmpeli, un grup d'amics i amigues que, com els protagonistes originals a qui donem vida i veu, som una mica esbojarrats i cadascun d'una mare diferent. Tots però, tenim una mateixa il·lusió: anar edavanticum amb aquest peliprojecte per contribuirpelim a que els més joves puguen gaudir mirant i llegint en la nostra pelillengua. Semblava impossible i ja hem tret dos números. I el tercer ja està pràcticament al forn. Qui ho anava a dir! Som conscients que trobarem mil i una dificultats en aquest camí que hem encetat. Però tenim la ferma determinació d'anar endavant amb aquesta iniciativa tant emocionant i divertida. No sabem fins on arribarem però el naixement de la revista és ja tot un èxit i n'estem absolutament cofois. Ens agrada el repte perquè, en el fons, és un atreviment: al bell mig de l'era digital, quan sembla que el paper és cosa del passat, apareix una nova revista infantil. I en valencià! Qui dóna més? Doncs sí: anem contracorrent. I què?
Gràcies pel vostre suport!
Didac
"Posa-li, posa-li, posa-li, posa-li, posa-li... oli a la llum!
Xim pum" :)
Ho sent, no queda massa bé...
Un nou
projecte … i vaja quin projecte, d’allò més interessant!
Ens
sorprens cada dia als lectors d’aquest bloc!!
Amb el teu
espírit, predisposició i ganes… i com
no, amb el detall de compartir cada projecte, les teues paraules ens fan veure
que hi han opcions i possibilitats per fer front a les dificultats i continuar
endavant.
No deixes de sorprendre’ns!
Molts ànims i endavant!!!
Som pocs però bons!
Tot un plaer rebre missatges d'ànim com el teu! Només una petita correcció a la teua última afirmació: som bons... Però no penses que siguem tant pocs! El que passa es que molts o estan fora carregant piles o estan amagats! :)
Fins aviat!
Didac
redaccio@lapelitrumpeli.com
Fins aviat!
Didac
Marian
el eixemple el tenim que el dia de la trobada el poble d´atzeneta estaba de gom a gom, la gent ja no tenim por de defendre lo nostre,anem a mes.adeu i que pases unes bones vacances,adeu.