Crec que t'equivoques. Des del total respecte als votants reflexius del no (que no als votants per reflexe) vull fer-vos una pregunta: quins beneficis tangibles treu el poble de Catalunya del NO?. Del Si són més que evidents:
- Un millor reconeixement de la nostra identitat. Fins i tot prescindint de la discusió sobre el preàbul (que al meu entendre reconeix Catalunya com a nació), aquest estatut recull clarament l'existència d'uns drets històrics preconstitucionals. L'anterior no ho feia.
- Un millor finançament. No el que volíem però millor.
- Més competències. No totes les que volíem però més.
D'altra banda, i amb un to més humorístic et voldria mostrar el "Dream Team" del NO:
Aznar (PP)
Jimenez Losantos (COPE)
Pepe Bono (PSOE)
Miró i Ardevol (E-Cristians)
Albert Boadella (Ciutadans x Catalunya)
Existeix un núm. 6 però no el poso per respecte als militants i simpatitzants d'ERC
set autonomies, com a mínim, seran "nacionalitats". Cosa que no em sembla ni bé ni malament, que cadascú s'autoanomeni com vulgui; però és allò del "cafè per a tothom", et sona?
Les competències importants, és a dir, els calers, la pistola, els ports i els aeroports continuaran decidint-se des d'Espanya.
Aquest estatut millora el del 1979 (encara no desenvolupat), que potser algú pensava que podia empitjorar-se? Seguim amb la vella teoria del peix al cove que no ens porta enlloc. Els interessos de partit (de tots els partits) han pogut més que l'interès de Catalunya.
Els poders "fàstics", la sociovergència i la por innata dels catalans quan van a Madrid han guanyat. Hem deixat escapar una oportunitat històrica. I mentre aquí ens barrallem entre nosaltres i alguns continuem amb el victimisme autoexculpatori a Espanya se n'enriuen. Aquesta vegada no els ha calgut bombardejar-nos la capital, n'han tingut prou amb els mitjans de desinformació i la pròpia inèrcia dels catalans.
De la mateixa manera que molts independentistes tranquils i europeistes vam dir NO a la constitució europea -per altres raons ho va dir, per exemple, Le Pen- ara podem dir NO a un estatut vergonyant, encara que el Boadilla i tota la ultradreta anticatalana també ho digui.
Per cert, crec que el Carod hauria dit que SÍ però és esclau de les seves bases.
Segurament aquest no serà l'estatut desitjable per tots (entenen per tots a tots menys el PP), però algú va arribar a pensar que l'estatut del Parlament de Catalunya tindria res a veure amb el que en quedaria finalment al passar per Madrid? Ja en aquells moments tots eren plenament conscients del que acabaria passant. A partir de llavors, més que de polítics, han fet d'actors. Cadascú sap perfectament el paper que ha de representar i ho intenta fer el millor possible.
El PSC deixant que sigui el PSOE qui es "cremi" negociant, mantenint-se al marge i donant per bo el que digui el ZP. Tampoc tenia gaires més opcions.
CIU, postulant-se com a salvadors de la pàtria i, evidentment, sortint a la foto de rigor.
ERC, el de costum, radicalitzant les seves posicions per guanyar vots, però de fer política, res de res. Una decepció rere una altra en aquests ja més de dos anys de tripartit (desgraciadament).
IC, fent el que els permet el seu poder de negociació: res. Però com a mínim, amb certa dignitat política.
PP, no calen comentaris a la "política" del PP.
En definitiva, no serà l'estatut ni desitjable ni el que mereix el país, però "és lo que hay". I millor això que el que tenim ara. La vida està plena de decisions com aquesta. Si jo considero que la feina que faig per l'empresa es mereix estar remunerada un 20% més, és totalment lícit sol.licitar-ho, però si ho faig i només en trec un 10%, diré que no?
Nacavi, estic d'acord que aquest estatut és una mica millor que l'anterior i que per pragmatisme hauríem de donar-lo per bo. També estic d'acord que tots plegats ho han fet molt malament. A Madrid s'hi ha anat per separat i per això ens han tornat a pendre el pèl; cada partit mirant pel seu propi interès.
Polítiques socials? Interès de país? Estatut? Preu de la vivenda? Seleccions nacionals? A aquesta colla de "gent" només els hi interessa arribar al poder i mantenir-s'hi. Tota la resta només són eines per aconseguir-ho.
onomatopeia |
diumenge, 22 d'octubre de 2006 | 04:06h
Tractar un partit polític democràtic de càncer em sembla intolerable. Es pot ser independentista sense ser un fanàtic i un maleducat. Soci, si insultes com a mínim dóna el teu nom real.
Biel,
Crec que t'equivoques. Des del total respecte als votants reflexius del no (que no als votants per reflexe) vull fer-vos una pregunta: quins beneficis tangibles treu el poble de Catalunya del NO?. Del Si són més que evidents:
- Un millor reconeixement de la nostra identitat. Fins i tot prescindint de la discusió sobre el preàbul (que al meu entendre reconeix Catalunya com a nació), aquest estatut recull clarament l'existència d'uns drets històrics preconstitucionals. L'anterior no ho feia.
- Un millor finançament. No el que volíem però millor.
- Més competències. No totes les que volíem però més.
D'altra banda, i amb un to més humorístic et voldria mostrar el "Dream Team" del NO:
Aznar (PP)
Jimenez Losantos (COPE)
Pepe Bono (PSOE)
Miró i Ardevol (E-Cristians)
Albert Boadella (Ciutadans x Catalunya)
Existeix un núm. 6 però no el poso per respecte als militants i simpatitzants d'ERC
Salut!!!
Francesc
Francesc,
set autonomies, com a mínim, seran "nacionalitats". Cosa que no em sembla ni bé ni malament, que cadascú s'autoanomeni com vulgui; però és allò del "cafè per a tothom", et sona?
Les competències importants, és a dir, els calers, la pistola, els ports i els aeroports continuaran decidint-se des d'Espanya.
Aquest estatut millora el del 1979 (encara no desenvolupat), que potser algú pensava que podia empitjorar-se? Seguim amb la vella teoria del peix al cove que no ens porta enlloc. Els interessos de partit (de tots els partits) han pogut més que l'interès de Catalunya.
Els poders "fàstics", la sociovergència i la por innata dels catalans quan van a Madrid han guanyat. Hem deixat escapar una oportunitat històrica. I mentre aquí ens barrallem entre nosaltres i alguns continuem amb el victimisme autoexculpatori a Espanya se n'enriuen. Aquesta vegada no els ha calgut bombardejar-nos la capital, n'han tingut prou amb els mitjans de desinformació i la pròpia inèrcia dels catalans.
De la mateixa manera que molts independentistes tranquils i europeistes vam dir NO a la constitució europea -per altres raons ho va dir, per exemple, Le Pen- ara podem dir NO a un estatut vergonyant, encara que el Boadilla i tota la ultradreta anticatalana també ho digui.
Per cert, crec que el Carod hauria dit que SÍ però és esclau de les seves bases.
Salut!
PS. Seguim a l'Arcada. O al "Codi de Barres"...
Segurament aquest no serà l'estatut desitjable per tots (entenen per tots a tots menys el PP), però algú va arribar a pensar que l'estatut del Parlament de Catalunya tindria res a veure amb el que en quedaria finalment al passar per Madrid? Ja en aquells moments tots eren plenament conscients del que acabaria passant. A partir de llavors, més que de polítics, han fet d'actors. Cadascú sap perfectament el paper que ha de representar i ho intenta fer el millor possible.
El PSC deixant que sigui el PSOE qui es "cremi" negociant, mantenint-se al marge i donant per bo el que digui el ZP. Tampoc tenia gaires més opcions.
CIU, postulant-se com a salvadors de la pàtria i, evidentment, sortint a la foto de rigor.
ERC, el de costum, radicalitzant les seves posicions per guanyar vots, però de fer política, res de res. Una decepció rere una altra en aquests ja més de dos anys de tripartit (desgraciadament).
IC, fent el que els permet el seu poder de negociació: res. Però com a mínim, amb certa dignitat política.
PP, no calen comentaris a la "política" del PP.
En definitiva, no serà l'estatut ni desitjable ni el que mereix el país, però "és lo que hay". I millor això que el que tenim ara. La vida està plena de decisions com aquesta. Si jo considero que la feina que faig per l'empresa es mereix estar remunerada un 20% més, és totalment lícit sol.licitar-ho, però si ho faig i només en trec un 10%, diré que no?
Salut!!!
Nacavi, estic d'acord que aquest estatut és una mica millor que l'anterior i que per pragmatisme hauríem de donar-lo per bo. També estic d'acord que tots plegats ho han fet molt malament. A Madrid s'hi ha anat per separat i per això ens han tornat a pendre el pèl; cada partit mirant pel seu propi interès.
Polítiques socials? Interès de país? Estatut? Preu de la vivenda? Seleccions nacionals? A aquesta colla de "gent" només els hi interessa arribar al poder i mantenir-s'hi. Tota la resta només són eines per aconseguir-ho.
Decepció, aquest és l'adjectiu.