Des de que segons qui llegeix, tradueix i distribueix alguns dels meus apunts, triats amb poca traça, o mes aviat amb mala baba, hom s'ha aficionat als refranys catalans per parlar del que vull parlar sense que la Santa Inquisició em cremi a la foguera.
Fa quinze dies que no escric res, i no paro d'escriure de dos dels meus darrers apunts, tot esperant que, com Copèrnic, el tribunal finalment el tregui del Índex d'apunts prohibits i accepti que les meves teories son certes. Però mentre això no passi, aprofito aquest espai de lliure expressió per dir el que crec, el que sento i el més important, el que penso. Per cert, nota en els meus traductors al castellà, m'hi prés la llibertat de posar el seu equivalent... De rés.
El primer dels refranys es el que dona titól en aquest apunt:
Hostes vingueren que de casa ens tragueren/De fuera vendrá quien de casa nos echará: Es diu quan els senyors legítims d'una cosa són foragitats per gent adventícia i que té menys drets que aquells. També s'aplica a quan un arriba a un lloc nou i en comptes de canviar i millorar els procediments, tira pel dret i vol canviar a les persones.
Val més fiar-se dels ulls que de les orelles/Mejor fiarse de los ojos que de los oídos: Cal fer cas de les coses que es veuen, i no pas de les que et diuen.També s'aplica per tallar la maledicència, o quan algú vol carregar-se la teva feina fent córrer mitges veritats.
Qui en vol, hi va; i qui no en vol, hi envia/Quien envía y no va, pronto se arrepentirá:
Vol dir que moltes vegades les coses surten millor anant-hi personalment
l'interessat que enviant-hi un subaltern o qualsevol altre que no hi té
tant d'interè: També vol dir que el fer les gestions personalment, l'interessat, té més eficàcia que fer-les per escrit o per via d'intermediació.
I per acabar, ja se sap la meva mania de fet apunts curts, un dirigit als meus traductors i distribuïdors espanyols:
Els lladres de casa són els més dolents/ Del ladrón de casa, si no me guarda Dios, nadie me guarda: Vol dir que el grau de dolentia és superior quan s'arriba a actuar contra la pròpia família, o amics, o equip...
Demano disculpes per fer un apunt dedicat a un grup, bé grupet, de gent que darrerament buscar i re-buscar en aquest bloc, per trobar un apunt rebuscat que em pugui delatar.
que si la santa inquisició, que si cremar-te a la foguera, que si la mare que va parir als de la teva empresa, que si el negrito de l'Àfrica tropical, que si masses normatives i massa burocràcia, etc, no et queixis tan, no et facis tan la víctima i penca més, que ningú ha dit que la vida fos fàcil.
Des de que segons qui llegeix, tradueix i distribueix alguns dels meus apunts, triats amb poca traça, o mes aviat amb mala baba, hom s'ha aficionat als refranys catalans per parlar del que vull parlar sense que la Santa Inquisició em cremi a la foguera.
