En principi és un comentari sense molta més història, després m'han fet notar que potser sí que és una metàfora sobre la nostra societat. No n'estic molt segur. Si t'agrada ja m'ho diràs.Ciao.
Dijous 14 d'abril de 2011 (dia de la república, de pas)
Vam començar parlant dels uniformes escolars
i va derivar la conversa cap a allò que en diríem la vestimenta reglamentària.
No vam aclarir gran cosa perquè cal tenir en
compte que quan algú diu, per exemple, que en tal lloc, o en tal circumstància,
homes o dones han d'anar amb el cap cobert, hem de saber que, només de formes
ortodoxes de cobrir-se el cap, estem parlant de: barret, gorra, boina, txapela,
kippà, mocador, fez, burka, turbant, passamuntanyes, buff, casc, salacot,
birret, vel, mantellina, tricorn, barretina, pamela, morrió, ros i bonet, que
recordi ara.
I no cal dir que de cadascuna d’aquestes
andròmines, actualment en ús, n'hi ha 26 models.
I he dit models ortodoxos perquè sempre hi ha
la possibilitat de tapar-se el cap amb una bossa de plàstic o de paper, fer-se
un barret napoleònic amb un full de diari, un amuntegament de fruites i
verdures dels que porten les sambistes brasileres, o, si volem fer una entrada
una mica gore, amb un fetge de vaca o
amb els budells de la víctima.
Vull dir que entrar en un lloc amb el cap
cobert, aviat està dit, però pot tenir un munt de lectures.
Si en la conversa, a més a més, entra el que
Déu en persona ha deixat dit, el que hi diu als textos sagrats, qui són els
redactors dels textos sagrats i les interpretacions que en fan uns i altres,
sembla evident que no ho acabarem d'aclarir mai.
I això del cap cobert, t'aviso que és un tema
dels que en diríem fàcils quan parlem de vestuari.
També et podries tapar el cap amb les mans,
sí.
Ciao
Total, com dius, el tema és complica sense solució de continuitat, i entre tanta variable ja no es sap realment quin és el problema real a debatre.
Seguim, però, endavant.