Els meus avis no van poder votar gaire. El matí del 15 de juny de 1977, quan es van arreglar i van anar cap al col·legi electoral, feia quaranta-un anys de l'última vegada, i ja eran vells. Davant la mesa, l’avi es va ficar la mà a la butxaca interior de l’americana, en va treure dos sobres blancs i dos de color sépia (Congrés i Senat), en va dipositar un de cada a l’urna corresponent i va donar els altres dos a l’àvia, que els va ficar igualment a l'urna, sense saber del cert quin partit votava.
Eren altres temps, però aquest sainet d'en Duran i l’Ortega m’ha fet pensar que alguns continuen igual, perquè, francament, fa l’efecte que la vicepresidenta hagi anat a votar amb un sobre que li hagi passat l’amo.
A mi m'és igual si ella sap o no què ha votat. Jo voldria saber què ha fet per arribar fins aquí. Voti el que voti suposo que aviat li donaran la Creu de Sant Jordi.
