“Jo vull banyar-me en mars de radi amb núvols d'estronci, cobalt i plutoni, jo vull tenir embolcalls de plom i infants deformes amb les seves motos, deserts de runes amb belles piscines, dones resseques amb veu de vampir, mutants famolencs buscant als carrers cadàvers frescos que calmin la seva gana”.
Per si no ens ho crèiem,
la natura va fer la seva feina de recordatori permanent i ens va dir
ben clar i en veu alta que la humanitat, allò que som nosaltres, no
passem d'anècdota en la vida i la història del planeta. I una
anècdota plena de ximpleries que farien riure si no fossin, en la
seva majoria, senzillament patètiques.
En forma de terratrèmol primer i de tsunami després va destrossar tot el que el petit homenet que habita Japó havia construït per dotar-se de més confort i de més vida, tot i que si comptem la mort en xifres no sé de què ha servit tot aquest confort, tota aquesta vida... De res no van valer els tècnics, els empresaris, els mentiders professionals, els ministres, els alcaldes, els físics, els propagandistes, els polítics, els milionaris... Ni tan sols van servir els que s'han omplert les butxaques assumint riscos que “mai no passaran” i que són de totes i tots, no només dels que se'n lucren.
Els esforçats enriquits ara descansen lluny dels reactors derruïts, lluny de la mort directa i de la que va a poc a poc, lluny de la mort silenciosa, lluny de la misèria que han creat i de la terra que han assolat. Tenen recursos, ja ho sabem prou bé aquí. I dues, tres cases o més per descansar... Paguen alcaldes, compren regidors, donen feina a qui no en té i sobretot convencen fins i tot els que no es deixen comprar amb tècnics ben pagats que sempre els donen la raó. I qui no calla pot marxar, com Carranza, o és titllat de boig, com Redorat.
I mentre repeteixen que “és un risc assumible” i que “no hi ha risc zero”. Riem? Per respecta als morts no ho farem però recordades ara, les paraules dels que aposten per la nuclear, per l'energia nuclear, i defensen centrals i cementiris, faria vomitar fins i tot a qui, un cop irradiat, ha tret els budells per la boca.
“Pujols cremant de sol abrasats i boscos de llums de pells cremades”. “Nuclear?, sí, per descomptat. Nuclear?, sí, és clar que sí”
Aviador DRO, “Nuclear sí”, 1982.
En forma de terratrèmol primer i de tsunami després va destrossar tot el que el petit homenet que habita Japó havia construït per dotar-se de més confort i de més vida, tot i que si comptem la mort en xifres no sé de què ha servit tot aquest confort, tota aquesta vida... De res no van valer els tècnics, els empresaris, els mentiders professionals, els ministres, els alcaldes, els físics, els propagandistes, els polítics, els milionaris... Ni tan sols van servir els que s'han omplert les butxaques assumint riscos que “mai no passaran” i que són de totes i tots, no només dels que se'n lucren.
Els esforçats enriquits ara descansen lluny dels reactors derruïts, lluny de la mort directa i de la que va a poc a poc, lluny de la mort silenciosa, lluny de la misèria que han creat i de la terra que han assolat. Tenen recursos, ja ho sabem prou bé aquí. I dues, tres cases o més per descansar... Paguen alcaldes, compren regidors, donen feina a qui no en té i sobretot convencen fins i tot els que no es deixen comprar amb tècnics ben pagats que sempre els donen la raó. I qui no calla pot marxar, com Carranza, o és titllat de boig, com Redorat.
I mentre repeteixen que “és un risc assumible” i que “no hi ha risc zero”. Riem? Per respecta als morts no ho farem però recordades ara, les paraules dels que aposten per la nuclear, per l'energia nuclear, i defensen centrals i cementiris, faria vomitar fins i tot a qui, un cop irradiat, ha tret els budells per la boca.
“Pujols cremant de sol abrasats i boscos de llums de pells cremades”. “Nuclear?, sí, per descomptat. Nuclear?, sí, és clar que sí”
Aviador DRO, “Nuclear sí”, 1982.
moment" fa un mes que deia que les nuclears eren seguren perquè havien
aguantat un terratrèmol i un tsunami... mira tu si és important el "de
moment"... T'has plantejat mai mirar més enllà del nas? més enllà del
"de moment". Els que només vivue el "de moment" sou perillosos per
inconscients.