Però més enllà d'aquesta nota còmica -però no per això irrellevant-, és important analitzar el significat de totes aquestes consultes, i especialment, la de Barcelona. En primer lloc serveix per aclarir posicions, per obligar tothom -tant els qui s'hi senten concernits com els qui no- a prendre partit pel 'sí' o pel 'no'. La majoria de partits han viscut massa anys en una ambigüitat calculada que ha fet molt de mal al país. Llevat d'ERC i del PP, la resta sempre ha volgut nedar entre dues aigües. Això s'ha acabat, i és una bona notícia.

Fa temps vaig llegir un article de Vicenç Villatoro on exposava el perill d'una consulta així. Preguntar a la gent sobre la independència de Catalunya obliga els ciutadans a pensar sobre el tema, a prendre partit, a valorar què vol dir votar que sí o votar que no. I això és precisament el que tem el PSC sobretot, que amb una pàtina de catalanisme, vol mantenir la societat quieta i callada sobre aquest tema, sense bandejar-lo obertament com fa el PP, però també, i sobretot, sense bellugar-lo gaire.

CiU, d'altra banda, es mou amb una ambivalència que cada cop li serà més difícil de conduir. En els darrers anys ha fet mostres força desacomplexades de sobiranisme, tenint en compte d'on venia. Ha fet una evolució notable d'intencions, però ara cal que les bones intencions es tradueixin en fets. Hem vist com han assistit a la consulta alts càrrecs i persones rellevants de la federació com Xavier Trias, Oriol Pujol, Jordi Pujol, Artur Mas, Andreu Mas-Colell o fins i tot Joana Ortega. M'agrada, i molt, però no n'hi ha prou. Fets, no paraules.

La setmana vinent, el 13 i 14 d'abril, coincidint amb el 80è aniversari de la proclamació de la República Catalana per part del president Macià, Solidaritat per la Independència presentarà una proposició de llei d'independència de Catalunya perquè se sotmeti a votació. CiU, com a partit majoritari al Parlament i com a partit de govern, és qui té el deure d'actuar per fer possible això que diuen que volen: la independència del nostre país. En té el deure perquè té els mitjans i el mandat del poble. No em serveix que Artur Mas digui que vota a títol personal, perquè ell és president de la Generalitat les 24 hores del dia. Ho serà fins que en unes eleccions un altre candidat el descavalqui. Per tant, jo considero que el president del meu país ha donat suport explícit a l'opció independentista.

Veurem la setmana vinent què passa amb la votació d'aquesta proposició de llei. Aquí és on els representants electes jugaran un paper important i decisiu. Votar en una consulta no vinculant pot ser un gest de cara a la galeria i prou. Han de donar la cara. CiU, doncs, té moltes patates calentes entre mans, una altra de les quals és la consecució del concert econòmic. Què faran quan el govern central els el negui? Confio que serà la gota que farà vessar el got i que els durà de cap a la declaració unilateral d'independència. Mas deia fa poc temps que el país no està madur per votar independència. Doncs què fa el seu partit per convèncer els no-independentistes de les bondats de la llibertat?

Aquesta és una altra. Si la consulta d'avui hagués estat oficial i vinculant, tant els partidaris del 'sí' com els del 'no' haurien esgrimit tota mena d'arguments per defensar les seves tesis. Perquè es tractaria de captar el nombre màxim de votants cap a l'opció de cadascú. I això és el que jo trobo a faltar. Un full de ruta clar i concís que expliqui a tots els ciutadans de Catalunya com arribarem a la independència, quines dificultats ens trobarem i com les vencerem. Mentre només tinguem clar que volem la independència de manera apriorística no convencerem els indecisos. Cal un full de ruta detallat i concís que arribi a tothom. Les raons del 'no' ja les propagarà El Periódico, que en la línia del PSC, no vol que els catalans obrim els ulls.