VilaWeb.cat
Angelpas | Badar poesia | diumenge, 10 d'abril de 2011 | 12:07h



Perquè cada instant, cada engruna temporal, és irrepetible

són falses les esperances de perpetuació dels racons de temps

(enteses aquestes com una ànsia de perennitat )

 

No tenim la facultat d’agafar els retalls del temps

(ni les persones que hi fan morada)

i retenir-los indefinidament.

 

No existeix el museu de la conservació del temps i els seus protagonistes.

Cada cop que se’ns presenta una ocasió de crear,

compartir amb altres semblants experiències constructives,

engrescadores des del punt de vista artístic,

o una simple ocasió de conversar amb algú que posseeix el tresor de la saviesa,

el compartir instants, hores o dies amb els amics,

el fer noves amistats,

cada cop, dic,

que això es fa possible

ho hem de considerar com el més preuat dels tresors.

Cadascun d’aquests instants és el got de vi flairós

que cal agrair al destí i que cal beure amb plaer.

 

És com una sortida de sol.

 

El dia que sense pensar-ho ni preparar-ho et reuneixes

amb els camarades davant una taula per interpretar un àpat simfònic.

 

El dia que el savi professor  s’asseu amb tu en el cafè

i t’explica retalls impagables de la seva existència.

 

El dia que et visita el músic virtuós per compartir festa

i toca una peça que aplaudiran tots els teus

i també aquells veïns que passaven pel carrer.

 

El dia que embadalit davant les obres d’art d’un museu

plores emocionat, la pell esborronada,

mentre la història que t’està evocant aquella visió

penetra en el més profund el teu cervell i cor.

 

El dia que veus treballar al gran fotògraf i t’explica part dels seus secrets.

 

El dia que el joglar d'infatigable memòria et posa un braç a l’espatlla

i guaita com tu a la càmera fotogràfica que us està immortalitzant

(engruna d’ un curs de recitació emotiva)

 

El dia que el teu fill, filla o esposa obren el bagul dels seus secrets

fets de desitjos, dèries, il·lusions i amor.

 

El dia que...

I així seguiria fins on la memòria i el temps avar em posessin límits.

 

Àngel Pascual Sauch

Barberà del Vallès. 10/04/2011

Video relacionat:
https://picasaweb.google.com/gelsauc/CARPEDIEM?authkey=Gv1sRgCInqoLmPzMrviAE#5593858517362239330


Comentaris: 2
  • Ai! el temps...
    Alexandre| Adreça electrònica | diumenge, 17 d'abril de 2011 | 23:31h
    Em passa, cada dia més, que necessito viure el present, sense pensar gaire en el futur.
     
    Darrerament els caps de setmana matino més que els altres dies, la lourdes em diu que no descanso prou, però jo li contesto que necessito el temps.

    M'ha agradat molt la teva interpretació personal.

    Una abraçada Àngel.

    Jandru
    • Com ens assemblem, amic...
      Angelpas | dilluns, 18 d'abril de 2011 | 02:49h
      És curiós...Em passa també que no dormo intentant guanyar temps. Però de debò que no tinc son! I la Maria em diu el mateix:hauries de descansar més!Quan la son apareix de debò em puc adormir dret o assegut! 
      Si sortiu aquests dies que us vagi tot molt bé! Demà anem a fer companyia als pares.

      Una abraçada i records, Jandru. 

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Exposicions, performances, manifestacions artístiques diverses, museus...
  • Penso com puc descriure poesia i se m'acut: glops de sentiment dits amb poques paraules. Línies de tensió amb nervi de goig o mala ventura. Paraules que mai et semblen prou ben trobades ni dites en el moment oportú.
  • Contemplar allò que ens envolta, gaudir-ne amb una certa passivitat, admirar tot allò que hi ha de formós en l'univers...d'acord: també intentar un punt d'interactivitat sempre creativa, cercant la bellesa...intentar escriure, vull dir.
  • O sigui fotografiar. M'agrada repetir allò que algú força inspirat va dir sobre la fotografia definint-la:"és pintar amb la llum".
  • Tira dibuixada.
  • Vivències.
  • Pintar o bé dibuixar. O altres mitjans plàstics...tan se val. Expressar amb color, traços, volums, música... damunt un suport o format qualsevol, les idees que no paren de brotar del cervell...
  • Pensaments, dites, sentències amateurs, ocurrències, gregueries a la catalana, els rars fruits de la lucidesa del cervell descansat, reflexions d'advocat de secà, grafismes esvalotats, cogito ergo sum...
  • Fer reflexions.
  • De vegades recordo amb més o menys fidelitat els meus somnis i aleshores m'agrada escriure'ls.
  • Escrits no propis que mereixen divulgació.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats