Escric aquestes ratlles en resposta a Enric Hernàndez, per la portada que ahir va publicar El Periódico, l'editorial també publicada ahir i l'editorial d'avui.

Senyor Enric Hernàndez, vostè fa trampes jugant al solitari. En el seu article d'avui utilitza com a principal argument per dir que l’independentisme és minoritari a Catalunya la darrera enquesta del CEO. En primer lloc, i deixant de banda el risc que comporta basar opinions en enquestes, voldria recordar-li que aquesta enquesta l'ha elaborat un govern socialista. És molt probable que la propera enquesta del CEO doni resultats substancialment diferents i segurament vostè la desacreditarà dient que el govern de Convergència l'ha manipulat.

Però més enllà d'aquest condicionant, vostè extrapola la voluntat d'independència de la societat catalana d'una enquesta que no ho pregunta ( i que a més a més és la més favorable a les seves tesis de totes les publicades fins ara). L'enquesta demana quin seria el model ideal de relació amb Espanya pels ciutadans de Catalunya i certament només un 24,3% dóna com a primera resposta la independència. Dit això el que no pot fer és considerar que el 70,6% prefereixen seguir a Espanya perquè senzillament això no és cert. Molta de la gent que optarien per un model federal o confederal amb la millor de les intencions, i després de la retallada de l'Estatut i l'actual situació de bloqueig nacional, optarien en canvi per la independència en cas de referèndum. Així ho reflecteixen moltes altres enquestes publicades en el seu propi diari i el diari La Vanguardia (poc sospitosos de ser abanderats de tesis independentistes). Quan es pregunta directament a la gent què votaria en un referèndum el percentatge de "Sí" puja per sobre el 40% i per tant amb possibilitats reals de guanyar. És lògic pensar doncs que si el CEO canviés la formulació de la pregunta el resultat seria substancialment diferent sense necessitat que hi hagi d'haver cap manipulació.

Per altra banda, com vostè bé sap, quan es pregunta a la gent què votaria, són relativament pocs els que mostren la seva adhesió a una opció concreta. Els resultats en intenció directa de vot són sempre baixíssims, però després es fan estimacions i correccions s'obre l'univers enquestat i s'hi sumen els resultats de simpatia per intentar obtenir uns resultats de l'enquesta que s'ajustin al màxim a la realitat (si es fa honestament). Els resultats d'unes eleccions mai s'assemblen a els resultats d'intenció directa de vot d'una enquesta. Doncs bé, el CEO té estrictament prohibit per llei fer aquesta mena de cuines i només pot publicar la intenció directa, amb la qual cosa les respostes no són directament extrapolables a la realitat del país tal i com vostè fa.

Però sense cap mena de dubte el que ahir i avui ha indignat a molts catalans no és la feblesa argumental que vostè mostra sinó la voluntat evident de perjudicar el referèndum i de fer servir el seu diari com a pamflet al servei d'uns determinats interessos polítics per sobre de la democràcia en ella mateixa. I li argumentaré el que dic: En primer lloc perquè el referèndum no és un acte independentista en ell mateix sinó sobretot un acte democràtic. Al referèndum es pot votar sí, no o en blanc, per tant hi caben tant opcions independentistes, d'adhesió a Espanya o pensaments transversals que discrepin amb la pròpia formulació del referèndum. Però la sensació que em queda al cos és que vostès són demòcrates mentre la voluntat popular o els temes a tractar els són ideològicament propers, però quan hi ha en joc tesis allunyades del seu pensament, en lloc de defensar les seves opcions, opten per intentar el boicot. Vostès tenen tot el dret del món a discrepar, però la primària resposta que estan donant s'assembla més a l'actitud de l'extrema dreta davant de les primeres eleccions de la transició que a una resposta democràticament raonable.

Ara vostè em dirà que no té res a veure aquest referèndum amb aquelles primeres eleccions i que això de demà no té cap validesa jurídica (tal com vostè escriu). Això torna a ser fals. Són excepcionals els casos en que un estat dóna validesa jurídica a la voluntat unilateral d'autodeterminació d'un territori, i no per això deixen d'aparèixer nous estats arreu del món internacionalment reconeguts. Deixi’m posar-li el recent exemple de Kosovë. Aquest territori va celebrar un referèndum d'autodeterminació contravenint la constitució de Sèrbia. En canvi el Tribunal de Justícia Internacional ha estat claríssim i ha assentat jurisprudència sentenciant que res de l'ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés d'independència unilateral si és la voluntat majoritària dels ciutadans del territori. Entenc que vostè s'agafi a la legislació espanyola per dir que aquest referèndum no té cap validesa jurídica, però permeti’m fer-li veure que el dret internacional diu exactament el contrari, diu que aquest referèndum passa per sobre la constitució espanyola si es fa amb garanties democràtiques.

Resulta també indignant el menyspreu que mostra cap una iniciativa nascuda de la societat civil amb una repercussió social com mai a la història d'aquest país (tant en números absoluts com percentuals sobre el cens). Segurament mai en la història recent d'Europa hi ha hagut un moviment social com aquest i ni tan sols els Joc Olímpics del 92 van mobilitzar un nombre tan elevat de voluntaris arreu del país. Per tant faria bé de reconèixer el caràcter històric del que està passant, perquè això no és una manifestació on cadascú compta la gent com més li convé, aquí les dades són objectivables, i tenint en compte que de moment s'han fet referèndums aproximadament a la meitat del país i portem més de 600.000 vots la projecció és depassar de llarg el milió de ciutadans mobilitzats quan aquest procés s'acabi. I com vostè bé sap si cap partit fos capaç de concentrar aquest vot obtindria una confortable majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Modestament crec que faria bé de no menystenir aquestes dades.

Personalment jo li concedeixo tot el dret a discrepar que vostè em reclama, però li agrairia que l'exercís en el terreny del debat de les idees i no en bords intents de boicot o d'utilitzar el seu mitjà amb voluntat de desmobilitzar. No em vull ni imaginar quina seria la seva reacció si la premsa de la dreta espanyola fes una crida a no votar en unes generals per intentar treure validesa als resultats que es poguessin produir.

Per últim, i sense voler contradir-me, vull donar-li les gràcies per la portada d'ahir que sens dubte ha encès l'ànim d'anar a votar demà a molts ciutadans que segurament estaven dubtosos de fer-ho.