Algunes perles de l'autor del "Panfleto antipedagógico":
- ¿Cuál es el primer problema de nuestra educación?
- Que la educación igualitaria es injusta. En realidad, penaliza a los alumnos que quieren estudiar y tampoco consigue que los que no quieren aprender aprendan.
... / ...- ¿Cómo lo solucionarÃa usted?
- La solución para evitar que cuatro o cinco alumnos que no quieren estudiar lastren al conjunto serÃa adelantar la edad de elección de la formación profesional. Yo creo que se deberÃa separar a los alumnos desde los doce años y no obligar a todos a estudiar ESO hasta los 16. AsÃ, quien quisiera podrÃa acceder a una formación profesional a los doce y no se verÃa luego obligado a ser mano de obra barata a los 16.
Us copio a continuació tot l'article de La Vanguardia per si voleu fer algun comentari.
R. MORENO CASTILLO, PROFESOR; AUTOR DEL ´PANFLETO ANTIPEDAGÓGICO´
"La educación igualitaria es injusta"
Tengo 55 años: lo mejor de la madurez es que aprecia a los clásicos. Nacà en Madrid. Soy padre emancipado de sus dos hijos. Leo teologÃa sin ser creyente. Soy votante del PSOE, por eso me duele su polÃtica educativa. Para dejar de estar suspendidos en educación hay que recuperar la memorÃstica, la disciplina, la exigencia, y repetir cursos
- ¿Cuál es el primer problema de nuestra educación?
- Que la educación igualitaria es injusta. En realidad, penaliza a los alumnos que quieren estudiar y tampoco consigue que los que no quieren aprender aprendan.
- No todos tienen las mismas capacidades.
- La falta de talento del alumno puede suplirse con mayor dedicación del profesor, pero ése no es el problema. Nuestro sistema educativo fracasa no porque a algunos estudiantes les cueste más aprender, sino porque a unos cuantos no les da la gana de estudiar.
- ¿Unos cuantos?
- SÃ, que perjudican al resto, y, como la ley nos obliga a aprobarlos y, a la segunda, pasarlos de curso, pues toda la clase se resiente, y por eso, entre otras cosas, estamos a la cola en la competencia escolar en Occidente.
- ¿Cómo lo solucionarÃa usted?
- La solución para evitar que cuatro o cinco alumnos que no quieren estudiar lastren al conjunto serÃa adelantar la edad de elección de la formación profesional.
- ¿Cómo?
- Yo creo que se deberÃa separar a los alumnos desde los doce años y no obligar a todos a estudiar ESO hasta los 16. AsÃ, quien quisiera podrÃa acceder a una formación profesional a los doce y no se verÃa luego obligado a ser mano de obra barata a los 16.
- Pero a los doce años no sabes qué quieres.
- Ésa no deberÃa ser una decisión definitiva, sino reversible en cada curso. Siempre habrÃa de darse al alumno la posibilidad de reintegrarse en el bachillerato académico, que deberÃa durar desde los doce hasta los 18 años.
- ¿CambiarÃa más cosas del programa?
- Hay que memorizar más. Tenemos que recuperar la memoria en el aula. La pedagogÃa que se considera moderna ha desprestigiado la memorÃstica y afirma que lo importante no es memorizar, sino saber razonar...
- ¿Acaso no es cierto?
- Eso es una sandez. Es imposible memorizar sin razonar y viceversa. Algunas estructuras básicas del saber tienen que memorizarse y punto, y sólo hay una manera: aprenderlas de memoria. SÃ, memoria: mecánicamente.
- ¿Quiere volver a recitar los reyes godos?
- Me conformarÃa con que los chavales supieran de memoria los últimos reyes de España al menos desde los Reyes Católicos.
- Luego todo se olvida.
- SÃ, pero si usted alguna vez supo algo y lo ha olvidado, al menos puede consultar y recordarlo, pero si nadie nunca se lo enseñó, entonces ya no sabrá buscarlo en ningún sitio. Será usted un ignorante absoluto.
- Pero si el alumno pone buena voluntad...
- Ése es otro error pedagógico: la buena voluntad no es suficiente. Sólo es suficiente el éxito. ¿Qué le pide usted a su médico? ¿Que le cure, o se conforma con que lo intente?
- Espero de él que me cure.
- Pues al estudiante, si apuestas por su futuro de verdad, hay que pedirle resultados desde el primer dÃa y no sólo buena voluntad.
- Hay que motivarlo.
- Otra tonterÃa. A los estudiantes hay que exigirles disciplina. La motivación es otro de los mitos pedagógicos cargados de buenas intenciones que han llevado a la cola de Europa a nuestro sistema educativo.
- Pero la ilusión mueve montañas.
- La disciplina mueve montañas. El niño no puede ilusionarse aprendiendo la tabla de multiplicar, porque la encontrará aburridÃsima, y lo es, pero el profesor debe disciplinarlo y hacérsela aprender, porque ése es el único camino para saber multiplicar un dÃa.
- ¿Pide usted la vuelta del castigo?
- Pido la vuelta a las aulas del respeto al profesor y quiero que también regrese la educación, entendida como subordinación del egoÃsmo al interés general. Pido que los estudiantes recuperen los modales y dejen de rendir culto a sus propios y pueriles caprichos.
- ¿Asà reducirÃa el fracaso escolar?
- Existe mucho más fracaso escolar del que se denuncia y, lo que es peor, incluso quienes cumplen los objetivos - siguiendo la jerga pedagógica en boga- tal vez sà los cumplan, pero aun asà sufren grandes lagunas cognitivas.
- Kant pedÃa que no enseñáramos filosofÃa, sino que enseñáramos a filosofar.
- Kant dijo eso, pero hizo lo contrario. Dedicó toda su vida a leer filosofÃa y sólo se atrevió a publicar La crÃtica de la razón pura cuando ya tenÃa 57 años. Asà que Kant estudió mucha filosofÃa antes de filosofar.
- Los padres también sufren lo suyo.
- Están despistados por el sistema. Antes sabÃan que el chaval debÃa apretar para no ir a septiembre y en septiembre para no repetir. Como ahora hay que pasarles de curso de todos modos, creen que la holgazanerÃa de sus hijos no lo es tanto, puesto que aprueban.
- Pero la pedagogÃa...
- La pedagogÃa se utiliza como una jerga irrelevante para enunciar lo obvio. Un profesor tiene que dominar su materia y luego aprenderá a enseñar, porque a enseñar no se enseña, como tampoco se enseña a amar o a tener amigos. Sólo la experiencia es maestra.
- Su manifiesto dirÃase reaccionario.
- Es puro progresismo, lo que sucede es que cuestiona los manidos clichés bienintencionados, pero erróneos, que han fundado nuestras reformas educativas y sus fracasos.
- ¿Y la religión?
- No tiene cabida en el aula de todos. Pertenece a la esfera de lo privado. ImagÃnese a un profesor diciéndole a los hijos de una pareja homosexual que la homosexualidad es contra natura. Otra cosa es la historia de las religiones, que sà se puede enseñar.
- ¿Y la filosofÃa sà que cabe?
- Enseñar a pensar es algo de lo que todos estamos muy necesitados.
Em sembla evident la voluntad provocadora. L'anomena antipedagògic quan és una formulació pedagògica gens innovadora. Més ben dit, és una barreja de mètodes i actituds pedagògiques. Estableix uns objectius sense definir-los com ara "el respeto al profesor" però s'atreveix a qualificar de "tonterias" les opinions divergents amb la seva. No em queda clar com entèn el respecte.
Diu "la motivación [otra tonteria] es otro de los mitos pedagógicos. (...) El nió no puede ilusionarse con las tablas de multiplicar porque la encontrará aburridÃsma (...) el profesor debe disciplinarlo" Un nano sap de memòria els nombrosos i complicats noms dels Pokemon, no serà perquè que si se'l sap motivar, si el pedagog 'utilitza la imaginació, les assgnatures es poden tornar una afició, una disciplina voluntà ria pel nano? Potser no és tan mite ni tonteria.
"Kant dijo eso, pero hizo lo contrario. Dedicó toda su vida a leer filosofÃa y sólo se atrevió a publicar La crÃtica de la razón pura cuando ya tenÃa 57 años. Asà que Kant estudió mucha filosofÃa antes de filosofar"
Això treu validesa a l'argument de Kant? Kant demana que s'ensenyi a pensar -poc abans el professor castillo ha afirmat "La
pedagogÃa que se considera moderna ha desprestigiado la memorÃstica y
afirma que lo importante no es memorizar, sino saber razonar... " - i ho enllesteix aix� Com és que Kant no diu una tonteria? Kant s'autoinvalida, segons Castillo, i amb ell a la pedagogia moderna que ell, Kant, ja representava.
Kant es treu la raó a si mateix perquè va demanar que s'ensenyés filosofia sinó a filosofar però no va donar classes sobre com filosofar. A sobre, el professor Castillo, ho raona: es va pasar la vida llegint. La crÃtica de la razón pura la va escriure als 57, es passar molt de temps estudiant abans de filosofia. Mentre estudiava i llegia no reflexionava, no pensava, tampoc quan era nen, quan era nen no tenia capritxos puerils i egoïstes. No sé com va poder entre el món i la humanitat, Kant, sense permetre's anar madurant o qüestionar-se el funcionament social. Un jove pot ser respectuós i ser rebel, li toca, se li ha de permetre.
Sincerament, millor hauria fet dient que la tesi de Kant és una tonteria.
"SÃ,
pero si usted alguna vez supo algo y lo ha olvidado, al menos puede
consultar y recordarlo, pero si nadie nunca se lo enseñó, entonces ya
no sabrá buscarlo en ningún sitio. Será usted un ignorante absoluto." Si mai em van ensenyar alguna cosa, no necessitaré buscar-la. De la mateixa manera, les coses que oblido (evident, abans les he après) les busco si les necessito. Sóc un ingorant absolut en eines agrÃcoles, nomenclatura floral, tot allò necessari si visquès al camp. Ningú m'ho ha ensenyat perquè visc a la ciutat. I? Sóc un ignorant absolut en el funcionament d'una nau espacial. No ho necessito. I? Igualment, Algú del camp li cal aprendre's de memòria coses que oblidarà de seguida i no tindrà cap necessitat de buscar-les?
"Que le pide a su medico que le cure o se conforma con que lo intente?"
Sap el professor que n'hi han malalties que encara sense cura? Sap que no tots els cosos reaccionen igual al mateix medicament? No sempre s'obtè el resultat volgut el primer dia. Si els metges pensessin com ell, es retiraven.
Aquesta és una de les contradiccions més grans. Proclama ser contrari al tracte igualitari i el defensa. El defensa dividint la gent en grups uniformes: els alumnes que no els hi dona la gana estudiar, els metges operatius, els ignorants absoluts, la gent que no respecta, els qui diuen tonteries...I el centre, el grup dels mestres que no diuen tonteries, respecten als altres (incloent als puerils i capritxosos nanos), amb coneixement plè i una idea clara i ben definida (?) dels valors admisibles i la disciplina a aplicar (el mateix criteri tots, un pot ser més tou o un altre més fà cilment irritable, un altre més estret de mires o més lliurepensador) per a ser un mestre tan eficaç des del primer dia com ho són els metges.
Té raó, la educació és dlenta. No m'estranya.
"- No tiene cabida en el aula de todos. Pertenece a la esfera de lo privado. ImagÃnese a un profesor diciéndole a los hijos de una pareja homosexual que la homosexualidad es contra natura. Otra cosa es la historia de las religiones, que sà se puede enseñar."Para nada estoy de acuerdo, lo primero, no todas las religiones son catolicismo, lo segundo, no todo el catolicismo está en contra de los homosexuales, yo por ejemplo, soy católico y les respeto, en general, no estoy muy deacuerdo con algunas polÃticas de la Iglesia (por mi, que se limiten al ámbito religioso, no al polÃtico). Sobre la homosexualidad, yo les respeto, apoyo el matrimonio y la adopción, pero no por ello dejo de pensar que es contranatura, porque lo normal es ir macho con hembra, pese a este detalle, pienso que la homosexualidad es totalmente normal y respetable, los humanos no somos animales "naturales" y por lo tanto, si no queremos ir macho-hembra, pues nos saltamos esa regla, que para eso somos libres.
PD: JMAznar tenÃa razón en una cosa, no tengo ni idea de catalán (soy castellano y he llegado aquà de rebote), pero mira, en la intimidad si se entiende.
Fonamentalment considerar que la formació professional és quelcom de segona categoria per a qui no és capaç de seguir uns estudis d'ESO. Mentre no sigui una segona via amb unes altres sortides però que pugui conduir al mateix resultat final sense pèrdua de temps, no arreglarem res. Vull dir que si vull ser enginyera tindria que poder entrar a una FP de mecà nica, per exemple, i després poder continuar amb una carrera, sense pèrdua d'anys però amb experiència de taller. Clar que això voldria dir que a la FP de mecà nica s'hauria d'ensenyar a fer integrals...
La memòria cal matissar molt, cal, fonamentalment, saber quines són les coses que és important saber de memòria. I fonamentalment s'ha de valorar la memòria associativa, no pas la d'aprendre llistes. Hi ha un problema, però, quan domines la manera d'estructurar els coneixements per recordar rà pidament allò que interessa, diuen "és que tu ets molt intel·ligent, i no tothom ho pot fer". La conseqüència és que la memorÃstica acaba quasi sempre amb el mateix vici que l'autor del pamflet denuncia: "us ho apreneu de memòria (la llista), que això és una cosa que tothom pot fer..."
I en el sistema hi ha alguns dogmes compartits per mestres de totes les ideologies: Una servidora és aficionada a les matemà tiques, estic estudiant els llibres de meu pare a 2n de fÃsiques quan jo estic fent primer de batxillerat, i és en contra de l'opinió de quasi tots els professors.
Acaba el Sr Castillo amb una frase en la que estic molt d'acord: "Enseñar a pensar es algo de lo que todos estamos muy necesitados" SÃ, però s'ha de tenir en compte, que per ensenyar a pensar, cal que el mestre també pensi, que sà piga distingir entre l'exercici i el problema. I d'aquest mestres en conec, però no gaires.
Una petita reflexió sobre l'educació, des d'un altra punt de vista la tinc publicada aquÃ
M'alegra molt veure una estudiant, encara de batxillerat, per aquÃ, potser perquè no m'ho havia esperat. No sé si ets una excepció, però sà una mostra de que les coses no són de vegades com ens les volen fer veure. Felicitats!
I haig de dir que jo no estic gens d'acord amb gairebé del que diu el Sr. Moreno, que em sembla absolutament demagògic, mixtificador, parcial, corporatiu ... i que no sé perquè vaig penjar el seu article (bé, sà que ho sé: per veure si algú s'animava a respondre), perquè ja estic una mica cansat de discussions estèrils, però un es feble i de vegades alfluixa ...
Bé, en una cosa sà coincideixo amb el Sr. Moreno: amb respecte a totes les creences, l´ensenyament de la religió no té lloc a l'escola.
He llegit la teva opinió i l'enllaç que mostres i no hi estic gens d'acord en algunes afirmacions com no podia ser d'una altra manera. Ningú diu que s'hagin d'aprendre llistes de coses, però és evident que la memòria cal exercitar-la, en qualsevol camp i en qualsevol ocasió. Com a professora de secundà ria em trobo amb algun alumnat que desconeix les taules de multiplicar, o les conjugacions verbals o les regles ortogrà fiques. Potser no et semblarà important perquè podem tenir una calculadora o bé usar el corrector del text, però les maquines fan el que els hi diem i hem de tenir un cert criteri.
Â
D'altra banda dius que només caldria dedicar 40 hores d'estudi a la setmana, segurament la mitjana és aixà perquè no crec que tinguis treballs de 10 fulls cada setmana. Això sÃ, està s en periode de formació i la teva capacitat d'atenció i de fer d'esponja és molt gran, molt més que quan tinguis més edat. És ara quan tens l'oportunitat d'amarar-te de tot el que t'envolta, simplement pel gust d'aprendre. Quantes més coses aprenguis, coneguis, dissecionis, més coses acabarà s entenent en el futur i podrà s interconnectar-les millor i ho sé del cert, perquè ara veig que m'hagués agradat aprofondir en temes dels que en sé poc i tot per no fer cas a temps.
Molts hem fet "trampes" en altres èpoques, quan no hi havia ordinador: no em vaig llegir mai l'Odissea (ho trobava un pal) i en vaig fer un resum de mèrit, segons el professor. Però aquestes "trampes" sempre han existit. El fet és que t'has imaginat la manera de fer "trampa" i t'ha anat bé, bravo! i penses que no has après res? al contrari.
No menystinguis el que el professorat fa o diu o demana, no som perfectes (malament rai sinó), però, pel que sé i he vist, busquem la manera de transmetre els coneixements de la millor manera possible i, en el teu nivell, fer que es preguntin què hi ha més enllà del que se s'ensenya. No ets una mica cruel quan afirmes: "cal que el mestre també pensi, que sà piga distingir entre l'exercici i el problema"? Et sembla que els mestres som autòmats? que no interactuem amb la matèria o l'alumnat? Em sembla molt bé que t'agradin les matemà tiques i que les vulguis exercitar, però no oblidis la resta perquè t'ajudarà a comunicar-te millor amb el món que t'envolta.
I per acabar, és cert que, majorità riament, desconeixeu la cultura de l'esforç. Ho teniu tot amb extremada facilitat, però no és culpa vostra, clar, és la societat, el moment en què vivim, l'evolució de tot plegat... no se sap ben bé, però sabem que és nefast.
Fora d'estudiar fas alguna activitat que t'agradi de principis altruistes per a la societat que t'envolta? m'agradaria saber-ho.
MÃnimament col·laboro amb el Camà del Països Catalans, canto en una coral, però assajo a casa amb cassettes perquè prou difÃcil m'és baixar els dies que tenim concert. Bé, el que és difÃcil és pujar després si no hi ha "taxi papa" o "taxi mama", que a sobre tenim un sol cotxe i la mare treballa moltes vegades de nit.
I escric. Ja sé que no són coses gaire profundes, més aviat anècdotes que m'han fet grà cia o reflexions intimistes, però he trobat en altres persones que escriuen, una comunitat cultural que fa una tasca que em sembla important. Molts dels meus escrits els he publicat aquÃ
Ets una persona inquieta i sortosament la xarxa t'ha tret de l'aïllament i t'ha donat l'oportunitat d'expressar-te, veig que ho aprofites bé. Segur que escriure és per a tu un plaer i no mires el temps que t'hi passes, és una bona manera d'aprofitar els moments lliures com també les col·laboracions amb la coral i la resta de coses.
El fet que no estudiïs gaire i tinguis bones notes està molt bé, però potser fins i tot t'esperona a tenir més excel·lents, si no és que ja els tens. M'ha semblat entendre que deies que "perdies el temps" fent segons quines matèries, en canvi aprofites el temps fent moltes altres coses, la qual cosa em fa suposar que ets una persona generosa vers els altres (perdona, però segons com he llegit, potser massa de pressa, m'havia fet pensar que no).
Quan vivia en un poble més petit també estava a la coral i anava a l'esplai a fer de monitora dels més petits, també escrivia i, això sÃ, tenia l'avantatge que hi havia cinema al poble, amb la qual cosa anava cada cap de setmana a veure un peli diferent. Tampoc discoteques, ni pearcings, etc. Curiós, pensava que jovent aixà no existia i sÃ.
Pel que veig en els teus escrits i reflexions saps bé el que vols i tens les idees clares, aixà que no puc menys que felicitar-te i dir-te endavant, que hi ha moltes coses a fer i a dir, i un món per descobrir.
Salut!
Mònica
Encara que alguna coseta del "Manifest antipedagògic" no m'acaba de convéncer, en general em sembla MOLT ENCERTAT.
Jo només lamente la falta de dià leg entre el Sistema Educatiu actual (LOGSE, encara que li vagen canviant el nom: LOCE, LOCE...) i unes altres alternatives.
La reforma LOGSE que s'imposa avui dia a les escoles és aberrant. Des d'un punt de vista progressista ens hem d'enfrontar i capgirar la situació que ens deixa l'escola feta un solar. Com algú ja ha comentat és curiós que qui més s'oposa als arguments del "Manifest" siga un psicopedagog (o similar), és a dir una persona que NO és un mestre, vull dir que NO treballa amb una aula completa i variada.
Estos professionals m'han decebut tant que ja no els veig com a cientÃfics sinó com a defensors d'una nova religió: no treballen segons el mètode cientÃfic sinó que tot és a partir d'uns dogmes amb els quals no puc combregar.
Hem expulsat la religió catòlica dels centres públics i els hem obert les portes a uns altres "religiosos" i farsants que no tenen ni idea de "fer escola".
Però com això ho ha fet l'esquerra ens hem quedat desorientats. Recordem que l'esquerra oficial ens ha ficat en l'OTAN enganyats, ens manté uns estatuts d'autonomia miserables, poc a poc abandona l'estat del benestar, no defensa el dret a l'habitatge de les persones, etc. ¿Per què en educació havia de ser diferent?
En educació (des del 1990) també ens estan enganyant.
La dreta ens esclafa i l'esquerra ens ven.
Ànim i a per ells.
La setmana passada vaig descobrir-lo en el que (segons el meu parer) és el millor de La Vanguardia: "La contra", i vaig pensar en fer-ne una entrada al meu bloc, però mentrestant vaig fer-ne còpies i vaig repartir-les entre el professorat. No cal dir que tothom es va posicionar en contra o a favor aferrissadament, i tothom semblava tenir la raó.
Personalment vaig interessar-me per buscar al web el "Panfleto" complert i li vaig fer un cop d'ull. Potser en algunes coses s'exagera un pèl, però el d'altres n'estic d'acord. Més que res perquè sacceja consciències i posa sobre la taula qüestions que ens hem plantejat més d'un cop i és evident que moltes coses del sistema educatiu actual no funcionen i cal trobar-hi solucions. Per la reacció visceralment en contra d'alguna de les psicopedagogues del centre, diria que almenys comparteixo l'esperit provocador.
La igualitat de un sistema comunista és repartir la pobrea entre tots i viure en la inòpia..
La igualitat en uns sistema capitalista lliberal, dins de unes normes i un codi deontologic amb un marcf de respecte a les lleis democrà tiques, consisteix en optimitzar el recurs i incentivar la eficiència i creure en les llibertats indidividuals i les utopies col.lectives.