El conseller Ruiz diu que no pot ser que la universitat ensenyi filologia clàssica amb diners públics, perquè "no hi ha mercat per als filòlegs clàssics". Admeto que fer de lampista és més lucratiu, però no s'ha de descartar que ocupacions menys prosaiques produeixin algun rendiment.
Per exemple, no cal ser Orfeu per a treure profit de la música: als camps nazis, uns quants van salvar la pell gràcies a ella. Anita Lasker, per dir-ne un cas, va sobreviure a Auschwitz perquè la van reclutar per a l’orquestra del camp, on sembla que els violoncel·listes eren difícils de substituir.
Pintar també pot ser útil. A Filippo Lippi el van capturar els sarraïns, que el volien fer esclau, i va recobrar la llibertat gràcies a la destresa com a dibuixant. I diuen que, al sacco de Roma, quan els lansquenets van irrompre a l’estudi de Parmigianino, aquest pintava la Visió de Sant Jeroni i els assaltants, en veure la meravella, van sentir que la fúria se’ls apaivagava i van acabar marxant per no destorbar l’artista.
Fins i tot la literatura et pot fer sortir d’un mal pas, com a la jove Xahrazad, a qui van casar amb un rei que matava les seves esposes l’endemà de la nit de noces. La primera nit, Xahrazad va començar a explicar una història al seu marit, i, com que va arribar la matinada sense que l’hagués acabada, el rei li va demanar que continués la nit següent, i així la noia encadenà una història rere l’altra durant mil i una nits. O aquells atenesos que, derrotats pels espartans a Siracusa i venuts com a esclaus, es van salvar per saber-se de cor quatre versos d'Eurípides. Plutarc explica que, agraïts, quan van tornar a la pàtria, van córrer a casa del poeta “a contar-li, els uns, que estant en la servitud els havien afranquits per haver ensenyat el que recordaven dels seus versos; els altres, que, anant errívols després de la batalla, havien rebut menjar i beure per haver-ne cantat”.
