Quaranta-set díes després de l'incendi - clickeu ACI - ja han començat les obres per reparar tots els danys provocats per la negligència i irresponsabilitat de la veïna del pis de baix. Han estat díes i díes de valoracions, visites, acords, negociacions amb la companyia asseguradora (tinc una assegurança Llar) mentre faig d'okupa al pis del meu fill. És llarg, feixuc i he arribat a un cansament mental important.En Manolo i en Lorenzo són paletes de tota la vida; més de quaranta anys treballant en aquest ofici. Han enderrocat ja el sostre i van protegir els pocs mobles que queden al menjador. Un d'ells .... la butaca amb orelleres. També té més de quaranta anys i amb història. Quan la van moure, tothom va poder constatar que les molles estàn soltes, totes, i certament és per llençar .... però és la meva butaca. Una funda, uns coixins i és el lloc per llegir, per fer la becaina, per pensar. No m'enfonso pas. Les orelleres són a mida i els posabraços amples i comfortables. El meu oncle treballava a la 'Fàbrica Vermella' del carrer d'Escipió, després coneguda com MATESA.
Va portar una peça de roba preciosa i els pares van fer venir el tapisser del barri.
Tenia arxivat aquest apunt a 'editar esborranys'. Avui 78 díes després encara no visc a casa. Ha de venir en Manuel, el pintor. Cal pintar tot l'habitatge. La seva mare està molt greu, i ja els han dit que el decés no es ferà esperar. M'ho va dir, i jo l'he contestat que no es preocupi, que primer és la mare i que sigui al seu costat.
L'habitatge està de més bon veure ara, el balcó nou, persianes, l'estenedor. Fusta bona, de pi, però el que més m'atabala són les caixes on van anar posant tot el que veien, sense més. Quan em diuen .... Que bé tindràs l'habitatge nou i net, i pensa que és com una mudança !!! Ha, ha, ha ..... a les mudances tot ho col.loques ben organitzat en caixes, ara no sé n'hi que hi ha dins, ni tan sols si em trobaré objectes que hauré de llençar. Si vull tenir casa meva neta, nova, brillant, ho faré quan jo vulgui o pugui, no per la negligència i irresponsabilitat d'una veïna.
Quan el pis estigui ja tot pintat, treurem les coses de les caixes i els llibres. Haurem de netejar novament els objectes, perque encara hi han petjades de sutge arreu.
Encara no he comprat el nou ordinador, perque l'iMac comprat tot just fa dos anys, va dir que després de les altes temperatures del foc, no podía continuar.
I han anat passant els díes, i l'esborrany ha continuat en un 'stand by'. L'habitatge ja està pintat, sostre fet, balcó instal.lat, persianes. L'Emili és un excel.lent fuster. Només les caixes on la gent de la neteja em va entefonar tot el que van trobar.
Han estat díes llargs i trists per anar furgant dins les caixes, trobant objectes, llibretes, llibres, diccionaris, calendaris, notes, esborranys, documents, fotografíes, pedres, postals, branques de fulles seques, quadres, els tres savis vietnamites, el llibre del 'Sol, Solet' de Els Comediants, el teclat de l'ordinador que no sabia on era. Cada vegada que agafava un d'aquests objectes, les mans negres. He llençat moltes coses, moltes amb llàgrimes i tristor. D'altres, de color fosc i feina per netejar, però ara sé que hi ha dins les caixes, on he de col.locar les coses.
Vaig aconseguir que tornés el perit per fer una nova valoració del contingut i per fer una neteja a fons. Tindré la sort que l'assegurança m'augmenti la valoració del contingut ?????
Els de la neteja han tornat, 105 díes després de l'incendi. Aquesta setmana estarà novament net, no del tot, però espero poder tornar a casa i acabar la feina.
La butaca és al seu lloc. Una veïna m'ha dit que la 'reconvertirà' i quedarà com nova.
Els de l'empresa de neteja m'han trucat aquest matí (dilluns); no poden venir. Un 'imprevist'. Vindràn dimarts. Sí, aquest matí, els dos joves romanesos, Gabriel i Marin, han arribat puntualment a les nou del matí.
La llum al final del túnel sembla cada vegada més propera.
Continuarà ........
Encara no he comprat el nou ordinador, perque l'iMac comprat tot just fa dos anys, va dir que després de les altes temperatures del foc, no podía continuar.
I han anat passant els díes, i l'esborrany ha continuat en un 'stand by'. L'habitatge ja està pintat, sostre fet, balcó instal.lat, persianes. L'Emili és un excel.lent fuster. Només les caixes on la gent de la neteja em va entefonar tot el que van trobar.
Han estat díes llargs i trists per anar furgant dins les caixes, trobant objectes, llibretes, llibres, diccionaris, calendaris, notes, esborranys, documents, fotografíes, pedres, postals, branques de fulles seques, quadres, els tres savis vietnamites, el llibre del 'Sol, Solet' de Els Comediants, el teclat de l'ordinador que no sabia on era. Cada vegada que agafava un d'aquests objectes, les mans negres. He llençat moltes coses, moltes amb llàgrimes i tristor. D'altres, de color fosc i feina per netejar, però ara sé que hi ha dins les caixes, on he de col.locar les coses.
Vaig aconseguir que tornés el perit per fer una nova valoració del contingut i per fer una neteja a fons. Tindré la sort que l'assegurança m'augmenti la valoració del contingut ?????
Els de la neteja han tornat, 105 díes després de l'incendi. Aquesta setmana estarà novament net, no del tot, però espero poder tornar a casa i acabar la feina.
La butaca és al seu lloc. Una veïna m'ha dit que la 'reconvertirà' i quedarà com nova.
Els de l'empresa de neteja m'han trucat aquest matí (dilluns); no poden venir. Un 'imprevist'. Vindràn dimarts. Sí, aquest matí, els dos joves romanesos, Gabriel i Marin, han arribat puntualment a les nou del matí.
La llum al final del túnel sembla cada vegada més propera.
Continuarà ........
Però, Roser, de mica en mica aquestes parets, aquests colors, aquesta olor, estrany tot, aniran teixint dintre teu les complicitats, les sincronies emotives, la nova casa interior. I tornarà a ser una casa menys nova i més teva. El temps passarà comptes al foc.
Bon cap de setmana !
Bon dia !
un bes
Quna enveja el vostre viatge a l'Alguer .....
Bon cap de setmana !