(Article de Josep M. Jordan) Ara fa quinze anys que es va posar en marxa l’empresa d’instruments musicals Consolat de Mar. L’empresari Carles Subiela, que és també professor de Geografia i Història en Secundària, va ser capaç d’iniciar aquest negoci tot encetant una relació comercial, plena d’aventures i dificultats, amb la Xina. Un país que aleshores només despuntava, i que gradualment s’ha convertit en una de les principals economies del món.
En una classe de la Facultat d’Economia vaig proposar als meus estudiants analitzar el cas d’aquesta empresa. Un dels estudiants opina que Carles Subiela és un emprenedor, una mena de pioner similar a aquells que fa dècades portaren les taronges i les hortalisses valencianes a altres mercats europeus. El factor humà és sempre crucial en qualsevol procés de desenvolupament, i ací, al País Valencià, tenim emprenedors com Carles Subiela i hem de fomentar encara més la seua proliferació.
Un altre estudiant subratlla que l’activitat econòmica de Consolat de Mar reporta beneficis i guanys tant per al país exportador com per al país importador. És un exemple de com la globalització, que entranya sens dubte riscs i dificultats, implica també altres avantatges i oportunitats. La qüestió clau és com gestionar aquest procés per tal que s’hi maximitzen els guanys i es reduesquen els costos socials. Aconseguirem entre tots construir una globalització de rostre humà?
Un tercer estudiant es fixa particularment en l’objecte d’intercanvi de l’empresa de Subiela: els instruments musicals. Segons ell, no es tracta només d’un be material, puix incorpora també cultura i facilita el diàleg i l’enteniment entre persones arreu del món. En realitat, un dels aspectes més positius de la globalització és que promou els intercanvis culturals i humans, i Consolat de Mar hi contribueix mitjançant el suport de formacions musicals valencianes, l’organització d’actes musicals a la Xina i la donació d’instruments a institucions de diversos països en desenvolupament (principalment d’Amèrica Llatina).
Finalment, un quart estudiant considera que Carles Subiela és un home peculiar, un empresari un tant atípic. Sens dubte, és un persona amb una trajectòria força interessant: de jove fou agricultor i, amb gran esforç, estudià idiomes i va fer una carrera universitària; després ha combinat la tasca de professor i escriptor amb la d’empresari i animador cultural (incloent-hi la presidència de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria). És també un home compromés amb el seu país i amb la millora del món en què vivim. Per tot això, va rebre recentment un dels Premis d’Actuació Cívica que atorga anualment la Fundació Lluís Carulla de Barcelona. Alguns diuen que és un empresari amb responsabilitat social, altres que Consolat de Mar és un exemple d’empresa intel·ligent. Al meu parer, Carles Subiela és en essència, i per damunt de tot, un home de bé.
(Vos deixem l’adaptació al valència, des d’ací accedireu a la lletra que bé serviria també per metaforitzar l’autèntic esperit de l’amic Carles, de la cançó ‘La vida és bella’, que va realitzar Carles Subiela i que interpreten els Romàntics.)
En una classe de la Facultat d’Economia vaig proposar als meus estudiants analitzar el cas d’aquesta empresa. Un dels estudiants opina que Carles Subiela és un emprenedor, una mena de pioner similar a aquells que fa dècades portaren les taronges i les hortalisses valencianes a altres mercats europeus. El factor humà és sempre crucial en qualsevol procés de desenvolupament, i ací, al País Valencià, tenim emprenedors com Carles Subiela i hem de fomentar encara més la seua proliferació.
Un altre estudiant subratlla que l’activitat econòmica de Consolat de Mar reporta beneficis i guanys tant per al país exportador com per al país importador. És un exemple de com la globalització, que entranya sens dubte riscs i dificultats, implica també altres avantatges i oportunitats. La qüestió clau és com gestionar aquest procés per tal que s’hi maximitzen els guanys i es reduesquen els costos socials. Aconseguirem entre tots construir una globalització de rostre humà?
Un tercer estudiant es fixa particularment en l’objecte d’intercanvi de l’empresa de Subiela: els instruments musicals. Segons ell, no es tracta només d’un be material, puix incorpora també cultura i facilita el diàleg i l’enteniment entre persones arreu del món. En realitat, un dels aspectes més positius de la globalització és que promou els intercanvis culturals i humans, i Consolat de Mar hi contribueix mitjançant el suport de formacions musicals valencianes, l’organització d’actes musicals a la Xina i la donació d’instruments a institucions de diversos països en desenvolupament (principalment d’Amèrica Llatina).
Finalment, un quart estudiant considera que Carles Subiela és un home peculiar, un empresari un tant atípic. Sens dubte, és un persona amb una trajectòria força interessant: de jove fou agricultor i, amb gran esforç, estudià idiomes i va fer una carrera universitària; després ha combinat la tasca de professor i escriptor amb la d’empresari i animador cultural (incloent-hi la presidència de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria). És també un home compromés amb el seu país i amb la millora del món en què vivim. Per tot això, va rebre recentment un dels Premis d’Actuació Cívica que atorga anualment la Fundació Lluís Carulla de Barcelona. Alguns diuen que és un empresari amb responsabilitat social, altres que Consolat de Mar és un exemple d’empresa intel·ligent. Al meu parer, Carles Subiela és en essència, i per damunt de tot, un home de bé.
(Vos deixem l’adaptació al valència, des d’ací accedireu a la lletra que bé serviria també per metaforitzar l’autèntic esperit de l’amic Carles, de la cançó ‘La vida és bella’, que va realitzar Carles Subiela i que interpreten els Romàntics.)
