He volgut comprovar de primera mà com anava la "conversió" al català dels nois de la Vanguardia (dir "heretges" potser seria massa fort...) i la primera frase d'un titular de l'edició digital que llegeixo diu així:
Preuat: "Quan l'hi comptem als nostres néts, direm que la liem"
Contextualitzem: l'Sporting de Gijón acabava de guanyar al Madrid i l'entrenador dels asturians es diu Preciado de cognom...Però renoi de traducció...És evident que és obra del cervell de silici; una traducció literal però a més dolenta perquè "la liamos" s'hauria de traduir " l'hem feta grossa" o fins i tot "hem embolicat la troca" o bé retocant una mica la sintaxi "embolica que fa fort" . I és que venia de la frase castellana Preciado: "Cuando se lo contemos a nuestros nietos, diremos que la liamos". Mira que traduir "se lo contemos" per "l'hi comptem" o bé "Preciado" per "Preuat" és bastant gruixut... Desitjo que la traducció de la Vanguardia en paper no s'assembli en res a aquesta barrabassada digital. De totes formes sembla que el cos de l'article ja presenti un altre caire; sembla que ja sigui un humà el traductor...Però si cliqueu aquí hi trobareu altres "perles" (només detall:l'Sporting vesteix a ratlles vermelles i blanques però que jo sàpiga el mot "matalasser", que surt a l'article com adjectiu del senyor Preciado, només es refereix a l'Atlètic de Madrid i això ja no és una traducció de silici):
Moltes editorials "del pais", als darrers anys '80 i tots els '90, per estalviar-se sous i poder guanyar -encara- més diners, van començar a no utilitzar correctors "de pell i ossos". Deien els directius d'aquestes editorials que, amb el corrector del Word, "ja n'hi havia prou". Altres editors, també molt moderns i "a la page" dels darrers avenços tecnològics, van implantar la desaparició de les galerades (de paper) i la imposició de la correcció "per pantalla" d'ordinador, amb l'augment que això comporta en errades tipogràfiques no detectades (20%) i els riscos laborals (atemptat a la salut dels treballadors).
sóc corrector i cada cop que em poso a escriure ho reviso cent vegades perquè adoro la correcció ortogràfica. Tot i així segueixo fent errades. No en tenia ni idea del que expliques. De petit vaig aprendre a llegir amb La Vanguardia que comprava el meu padrí. Sempre havia pensat en que s'havia d'editar també en català. Ara que ho han anunciat me n'he alegrat de debò. Tal com va passar amb l'Avui, El Periòdico l'Ara i El Punt serà un més a la colla! Un més que compraré per llegir l'actualitat en la meva llengua. Àngel
Penso com puc descriure poesia i se m'acut:
glops de sentiment dits amb poques paraules.
LÃnies de tensió amb nervi de goig o mala ventura.
Paraules que mai et semblen prou ben trobades ni dites en el moment oportú.
Pensaments, dites, sentències amateurs, ocurrències, gregueries a la catalana, els rars fruits de la lucidesa del cervell descansat, reflexions d'advocat de secà , grafismes esvalotats, cogito ergo sum...
Atentament
PD: Com molt bé pot veure, no sóc corrector.
No en tenia ni idea del que expliques.
De petit vaig aprendre a llegir amb La Vanguardia que comprava el meu padrí. Sempre havia pensat en que s'havia d'editar també en català. Ara que ho han anunciat me n'he alegrat de debò. Tal com va passar amb l'Avui, El Periòdico l'Ara i El Punt serà un més a la colla! Un més que compraré per llegir l'actualitat en la meva llengua.
Àngel