LA VANGUARDIA.CAT
Durant la darrera setmana han tingut lloc ,les presentacions- les que conec- de la Vanguardia en català a Girona i a Banyoles, amb els respectius auditoris plens a vessar. Un video molt be realitzat, i fins emotiu, l´encapçala, seguit dels parlaments de diversos col.laboradors, d’ Antoni Puigverd- brillant, com sempre- , passant pel mordaç Sergi Pàmies fins al rigorós Salvador Cardús, a més de López Burniol, Magí Camps, Enric Banyeres, etc. Per a mi aquesta notícia és no solament la de l´any, sinó la de la dècada- o potser més-. Que el diari més important d’ Espanya- com a producte liberal (en el bon sentit dle terme) i no “de trinxera”, com deia Antoni Puigvert, el més antic i més difós de Catalunya- el diari de referència, com deia Salvador Cardús- s’ editi finalment en català, i per lliure decisió empresarial- i és,clar, preessió de la societat catalana- és una notícia realment molt satisfactòria.
Fa uns anys vaig col.laborar a “La Vanguradia” en unes pàgines centrals de gastronomia i m’ hi vaig sentir més lliure que en altres diaris, i gens pressionat, i això que jo no deixava d´escriure el que creia convenient, i la gent ja sap com penso, cosa que no es pot dir d’ altres diaris.
Que a “La Vanguardia” hi ha opinions, enfocament d’ articles i fins editorials amb els que discrepem? Naturalment; justament aquest és el seu encert, la pluralitat, el reflex de tota la societat catalana amb els seus matisos. Això no ha passat mai amb la resta de diaris. Finalment podrem esmorzar com qualsevol ciutadà europeu, amb el nostre cafè i el nostre diari de referència- el diari que té més corresponsals al món-, i ara ben pròxim a nosaltres, ja que parlarà com nosaltres. I els més afortunats dels catalans, potser, serem els gironins, que al costat de la Vanguardia tindrem el “Diari de Girona”, també el diari més plural de les nostres comarques.
Només un petit però. La Vanguardia ha de repetir el disbarat perpetrat per “El Periódico”, que en l´edició en català, manté la capçalera en espanyol- que en aquest darrer cas, si que es greu-. Diem que en La Vanguardia és un pecat menut, ja que el nom de la capçalera és gairebé en els nostres gens, des de fa 300 anys, i no es pot canvia així com així. I no deixarem de sentir-lo ben nostre. Sembla que això es deu a imperatius legals espanyols, i , en d’altres casos, a una pura inèrcia franquista- com els ominosos “E Molino” o “Las Arenas”.
Segur que t'han fet un bon profit! Per molts anys més, igualment profitosos i saborosos com les teves receptes!
Dir de l'Antoni Puigverd que està brillant com sempre em sembla un insult i dir que el Diari de Girona és el diari més plural de les nostres comarques és ja un insult a la intel·lgència.
Per un costat, l'Antoni és el periodista que contracten per arribar a la quota de tertulians de fora de Barcelona, i el DdG, l'hereu de los Sitios, és de tot menys plural: conservador, integrista, d'ultra dreta, etc, a més de tenir la mateixa qualitat i credibilitat que un TBO, (amb alguns dels teus articles al marge, és clar).
I la cirereta és que a la Vanguardia sí que se li pot perdonar que no canviï la capçalera al català però en canvi al Periódico no. Per mi, tant hipòcrites són uns com els altres en aquesta qüestió.
Per variar, si el teu diari no és d'esquerres ja no pot ser plural ni democrátic,.. fins quan durará aquesta cançó pudosa ?. Quin esgotament !!. Sempre el mateix discurs !!. Existeix la vida sense ser d'esquerres ?.
Doncs si aquest diaris no t'agraden,.. no els llegeixis collons !!. Periódico, El País, i la mare que els va parir,.. aquests si que son bons, oi ??.
La llibertat d'expresió és el més important, per si encara no ho saps. LLIBERTAT per escriure i llegir, sensa dictadures ideológiques.
El Jaume F. té prou criteri per dir el que li sembla bó ó no, independenment que el mitjá sigui el que sigui,.. un exemple que és d'agraïr. Endevant Jaume !!.
Tant de bó et poguéssim llegir a tant diaris com sigui possible.
Bona iniciativa la de La Vanguardia, té gent realment bona i li desitjo molt déxit.
Recolzaría la idea de que el vuit que ens va deixar en Santamaría en la seva plana del Magazine dels Diumenges l'ocupéssis tú Jaume,.. crec que sería magnífic.