El PSC ha aconseguit el que volia: espanyolitzar la precampanya del referèndum. La polèmica per l'eslògan de la campanya socialista "El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya" i l'aterratge del president espanyol han dut la precampanya del referèndum estatutari al seu terreny. Estan convertint la precampanya en un intent de combatre l'anticatalanisme del PP de Mariano Rajoy [Miquel Iceta justifica la campanya presentada pel seu acòlit José Zaragoza oferint 40 records]. La millor manera de mobilitzar el seu electorat és atacar el PP, buscar el cos a cos amb el partit que a l'Estat és la segona força política, però, fixa't el detall, al Parlament de Catalunya ocupa la quarta posició. Rajoy no és a Espanya el que Piqué a Catalunya, senyors. La regla de tres no funciona, perquè, almenys fins ara, Catalunya no és una autonomia cualquiera. Si estem parlant d'una consulta per aprovar o rebutjar la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per què aquesta obssessió per desviar el debat cap a la política espanyola?
Un PSC supeditat a l'estratègia del PSOE i entregat als braços del santcristo gros Zapatero, que farà actes pel "sí" a les quatre demarcacions electorals. La marca ZP i l'atac al PP són les dues apostes dels socialistes catalans, que tenen la complicitat electoral de CiU, és clar. Aquest divendres a Girona el president espanyol i secretari general del PSOE ha demanat el "sí" a l'Estatut per "demòcrata i espanyol". Potser estava responent els retrets de l'exconseller republicà Joan Carretero? No ho sabem, però el Zapatero més cínic s'ha mostrat quan ha afirmat sentir-se "orgullós" d'haver fet aquest Estatut amb Pasqual Maragall. Crec recordar que el pacte de La Moncloa del 21 de gener va ser amb Artur Mas, deixant al marge d'una forma notòria i dolorosa el President de Catalunya i també del PSC. Per això es parla de l'Estatut Mas-Zapatero. Ningú anomena a l'acord de La Moncloa el pacte Maragall-Zapatero. Però tot cola quan ets en un míting, encara que sigui a Girona...
El cinisme és encara major quan fa dies que tots els diaris editats al Principat van plens de titulars segons els quals Maragall és un cadàver polític i José Montilla el proper candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. Tant és així que a la nota de premsa del PSC només fan sortir declaracions del primer secretari i ministre d'Indústria en el míting gironí. El PSOE emet una nota de premsa en què només fa sortir Rodríguez Zapatero. Per tant, qui se'n preocupa de Maragall? Absolutament ningú. Ni el PSC ni el PSOE. No existeix, és un cadàver fantasmagòric. Entre d'altres motius, és la factura que paga Maragall per haver dit el dia anterior, en sessió parlamentària i amb afany crític, que Zapatero confon CiU amb Catalunya.
Bombardeig demoscòpic sense contemplacions i amb diners públics
Si la confusió i l'interès estrictament partidista marquen la cita del 18-J (amb disputa inclosa pel cobriment informatiu als mitjans de la Generalitat, segons escriu Juan Varela), el bombardeig demoscòpic frega l'ofensa. És increïble que el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, que dirigeix Gabriel Colomé, presenti dues enquestes el mateix dia. Una al matí i una altra a la tarda. Totes dues en precampanya pel referèndum. Al matí han presentat un indicador per mesurar el grau de satisfacció política dels catalans.
No caldria, però l'han creat. Primer que els polítics deixin de fer animalades i després, quan es comportin, que creïn l'indicador aquest. Però l'han creat. Comparant amb un primer informe del novembre de 2005 [aquí teniu el pdf] resulta que la insatisfacció política dels catalans ha crescut. Estem 6 punts més insatisfets, políticament vull dir. Especialment el PSC i ERC són els partits que han fet incrementar la proporció d'insatisfets entre els seus votants. Sembla ser que només el 47,3% dels que van votar el PSC a les últimes eleccions al Parlament han expressat als enquestadors contractats pel CEO del senyor Colomé que ho tornarien a fer.
A la tarda, l'agressió demoscòpia ha esdevingut una riota. L'última enquesta de l'organisme públic abans esmentat (encara estic buscant el pdf o una miserable informació al meravellós web de la Generalitat que va costar 1 milió d'euros redissenyar-lo!) conclou que el PSC supera en 8 punts a CiU. El sondeig, efectuat entre dilluns i dimecres i presentat a corre-cuita divendres als periodistes (els ciutadans que es fotin si el busquen al web), dibuixa un tomb electoral molt sospitós per no qualificar-lo de fantasiós. Totes les enquestes publicades fins ara (inclús les del senyor Colomé) siutaven la federació nacionalista clarament per davant dels socialistes en intenció de vot. I ara us preguntareu, què ha passat perquè el PSC es posi al davant d'una manera tant espectacular? Ha marxat Artur Mas de CiU? No. La resposta és: Maragall ha expulsat ERC del Govern. No sé com no havíem caigut abans. Què ignorants que som. Desconec si bona part de les enquestes es van efectuar la mateixa nit del Barça-Arsenal, sota els efectes de l'eufòria esportiva i/o etílica del país.
Alguns flaixos de la Catalunya demoscòpica que ens volen fer passar per Catalunya real són aquests:
-El PSC guanyaria les eleccions amb el 26,6% dels vots, segons la Generalitat
-A les espanyoles, el PSOE s'imposaria al PP, això segons el CIS
-La meitat dels catalans diria "sí" a l'Estatut, segons la Generalitat
Si voleu més píndoles, avui a la premsa.
Viratge cap al no a l'Estatut
Finalment, la Plataforma pel Dret de Decidir ha modificat la seva posició i s'ha pronunciat pel "no". La plataforma, que té el seu web ancorat al mes de febrer, ha fet una evolució com Esquerra i ha passat d'oferir un ventall d'opcions (totes menys el "sí") a posicionar-se fermament pel "no" inequívoc a l'Estatut pactat a La Moncloa i aprovat per les Corts espanyoles. A més, la Coordinadora d'Associacions per a la Llengua Catalana (CAL), amb aquesta campanya per La retallada que ens cal, també diu "no" en el referèndum.
Barça, Estatut i símbols nacionals
La coincidència de l'obtenció (dimecres) i celebració (dijous) de la Champions per al Barça i la convocatòria formal del referèndum (dijous) han tingut un reflex a la bloguesfera catalana, altrament dita catosfera. Els blocs socialistes han vinculat l'èxit culer amb la presència del blaugrana Zapatero a París i, de passada, amb el "sí" a l'Estatut, encara que no sigui "el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya" (ZP dixit, Palau Sant Jordi, 13 de novembre de 2003). Ara els blocs republicans repliquen i vinculen el triomf del Barça amb una victòria del "no" 18-J, com fa el dirigent de les JERC Daniel Casanovas en el seu bloc.
La precampanya estatutària està amanida ja no per l'expulsió d'ERC del Govern, la retirada més que probable de Maragall, la visualització de la sociovergència, l'equidistància pretesament recuperada pels republicans, sinó per la copa guanyada pel Barça. Futbol i política. [També premsa esportiva i llengua, segons llegeixo al bloc del militant de Convergència Salvador Grifell.]
Els símbols, com l'estelada d'Oleguer Presas o el no de Titot, vinculats a l'esport són una arma valuosa. Ho són tant, que alguns haurien pres mesures per evitar que Oleguer emetés missatges no aptes per a la Catalunya sociovergent i estatutàriament retallada. Ho escriu Víctor Alexandre al seu bloc, en aquest article titulat Oleguer emmordassat. [El diari personal d'Alexandre figura entre els enllaços d'opinadors d'aquest bloc.]
Curiosament, aquest divendres el reconeixement nacional provenia de l'estranger. El diari The Thimes qualifica Catalunya de "nació sense estat", en un article sobre la final de la Champions. Altres elogis al país i a la seva capital, Barcelona, han estat recollits per The Guardian. Curiós que els anglesos considerin el Principat una nació, mentre les Corts espanyoles eviten subscriure el reconeixement nacional aprovat pel Parlament de Catalunya.
El mític Zaplana i l'escandalosa evasió d'impostos
Un català del sud, l'amic Àngel Ferrero, ànima del bloc Economia crítica i ploma brillant del fanzine Smile magazine, també amb bloc, m'estira de les orelles, i amb raó. Tanta obssessió per l'Estatut del Principat ens tapa el bosc dels Països Catalans. Em passa aquest enllaç d'una informació que publica El País a tota canya a la portada d'aquest divendres amb el tiular que resa: "Una red de empresas cobró 10 millones de Terra Mítica por obras nunca hechas" Un escàndol d'evasió d'impostos que ha robat a tots els valencians, a través de caixes o de la pròpia Generalitat, 10 milions d'euros. Un escàndol que esquitxa de ple Eduardo Zaplana, expresident valencià i intocable portaveu del PP al Congrés.
Del País Valencià també ens arriben notícies sobre les negociacions i reunions entre ERPV i el Bloc per arribar a un acord de cara a les eleccions del 2007. I ja que hi som, aprofito per recomanar-vos una visita al bloc del secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera. Un altre bloc del Bloc és aquest de Pere Fuset.
CUPaires blocaires
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) experimenta un augment dels seus militants blocaires. A part dels ja existents entre els meus enllaços Joan Jubany, un blocaire històric de la CUP de Mataró, on va ser candidat a l'alcaldia, i de Quim Soler, cupaire blocaire de Vic, ara hi incorporo el bloc de Juli Cuéllar, també mataroní; el bloc de Josep Antoni Vilalta, regidor de Torà i membre del Secretariat Nacional de la CUP; i el bloc de Jordi Salvia, militant de Vilafranca del Penedès. Crearé una categoria d'enllaços pròpia per concentrar tots els blocs de la CUP. Crec que aniran creixent.
Saül,
Gràcies per les referències. Et vaig deixar el comentari i ha costat una miqueta que els altres blocaires s'apunten a la idea. ¿Algú pot comparar els dos estatuts? I de pas esbrinar semblances i dissencions. Com l'he deixat a l'Enric de Vilalta un comentari al respecte......podeu ajudar-li/nos a veure que les diferències, entre ambdós, són força esquifides. Som, et reitere, TOTS PLEGATS, entre un 35 a 40 % del que es cou a l'estat. Una societat fragmentada, a hores d'ara, però plena d'interconnexions vitals de futur.
No era aquest l'objectiu del Pacte del Tinell? Esquerres contra dretes. Tots contra els malvats del PP. Ara, per fi, ja tenim el que buscàvem, o no?
Que l'ha fet la Rosalia per burlar-se'n d'aquesta manera de demanar el Sí, i que ja n'està tipa de tantes rucades i que pensa votar NO. Això es lo que ha fet la Rosalia
http://photos1.blogger.com/blogger/1084/2863/1600/votano.jpg
Saül, m'agrada molt el que dius.
El No, serà aprofitat pel PP, esbombaran per a tot Espanya, que els Catalans tenim seny
Ens agradi o no, val més cent Zapateros a Madrit, que un Aznar.
L'Estatut s'havia de haver retirat a temps.
Ni Si, ni No, el millor seria no hanar a votar.
LLegeix-ho a la premsa d'avui, informació( que no opinió) totalment contradictoria sobre les dades d'aquesta famosa enquesta:
Segons el periodico, els votants d'ERC estan el 40,2 pe sí i el 25,6 pel NO.
En canvi sehgons el Punt, els votants d'ERC : 36,1 pel NO i 29,1 pel sí.
Ho podeu comprovar, tant en les edicions de paper com a internet d'aquest diaris.
Crec que és molt greu, dades totalment contradictories sobre la manteixa enquesta, ja de per si contradictoria. Que hem de fer? son mitjans de comunicació o d'intoxicació?,queda dignitat a la professió periodistica?
Són dues enquestes diferents. La del CEO de la Generalitat és la que esmenta El Punt i la de El Periódico és la que ha perpetrat el GESOP, una empresa de fer estudis dirigida per la militant socialista Àngels Pont que abans habia dirigit l'Institut Municipal d'Informàtica de Barcelona, que és qui se n'encarregava de fer les enquestes de l'Ajuntament de Barcelona.
El més bo de l'enquesta de El Periódico és que ells, tant amatents sempre a comparar les dades de l'enquesta actual amb l'enquesta anterior, aquest cop s'han oblidat de fer la comparació amb l'enquesta de no fa ni un mes:
Enquesta 20 maigEnquesta 23 d'abril - Baròmetre de primaveraSí6881,3No2316,5En blanc92,2Estimació sobre vot
Oi que és estrany que s'hagin oblidat de comparar aquesta enquesta amb l'anterior?
Doncs que facin una enquesta sobre si s´haurien de prohibir les enquestes o en el seu defecte publicar-les a la secció de passatemps, al costat de "los 7 errores". A mi les enquestes em perjudiquen peronalment,molt. Ara que he aconseguit que la meva mare no voti convergència, sino ERC, ara que ja está convençuda que la Marta Ferrusola no és la mare de Déu de Nuria, ara que ja sap que el Mas es el producte estrella de la casa Madelman, doncs ara les enquestes l´estan convencent que "gestionar" rodalies RENFE es un gran pas cap a la independència. Quina creu!
Al final aprovarem l'Estatut que passe el filtre del Partido Polular Español, per què almenys els deixem jugar el rol com amos i senyors del poder judicial i així no l'impugnen amb facilitat, com seria el seu gust.
Però quant manem a Madrid, ens tindren que cordar bé les espardenyes i aguantar el que caiga, i el PSOE li va al darrere però amb més subtilitat i el PP com a referent.
Sols es pot justificar el vot, tanmateix pensant amb el Partido Popular Español.
Al final tindrem l'Estatut de minims que vol el Partido Popular Español a Catalunya.
Saül, l'estadística del Centre d'estudis d'Opinió no és nomes que estigui manipulada, cal dir a més que està mal manipulada. Com ens donen els percentatges d'intenció de vot i han comès la ingenuitat de posar el nombre d'enquestats, podem calcular el nombre de persones que s'ha decantat per cada opció política, si fem els càlculs el resultat és sorprenent, per exemple es pot deduir que 93,59 dels enquestats han respòs que votarien el PP en lloc de trobar un nombre natural (sense decimals), o una aproximació bastant gran a un natural com correspondria.
Tampoc ens donen un quadre global de l'intenció de vot, quan separen els votants entre satisfets i insatisfets ens estan amagant el resultat final de l'enquesta. He calculat els resultats globals i el resultat és el següent:
Mostra 1865,25 enquestats.
PP93,5945,02%CIU329,29817,65%ERC274,99214,74%PSC364,55419,54%ICV-EUIA129,2466,45%ALTRES7,0980,38%ABS./BLANC251,1313,46%NC424,33822,75%1865,25100
Cal dir, veient el quadre comprovem com ERC s'apropa perillosament a PSC i CIU, això en un enquesta de la Generalitat i sense ponderar els resultats per record de vot, per això calia presentar les dades de forma confusa.
No m'invento res, sóc llicenciat en matemàtiques.
He comès un error en el misstge anterior, el que comentava sobre els naturals no és cert, després de raonar-ho bé sí que pot haver un error de 0,5 per tant és normal que surtin persones retllades. El que deia seria correcte si l'enquesta estigués amb 2 decimals però està només amb 1, m'he deixat endur suposo en veure els resultts finals. Bé, diuen que rectificar és de savis encara que nno sigui el cas, no s'han de difondre falsetats.
De totes maneres el quadre sobre la intenció de vot és correcte excepte un petit marge d'error producte de l'arrodoniment.
O sigui que hi ha persones que són 1 persona i d´altres que només són només un 0'59 % de persona?. Aquests del govern socialista provisional no en tenen prou en retallar l'estatut que ara també retallen les persones?...i jo pregunto: és constitucionals retallar una català@catalana?. Ho sap el Guerra, Ibarra, Roldán, Rosa Diaz (o Diez)...això que fan els seus fraternals companys del PSCPSCPSOE?
Sí, sí, hi ha votants retallats com l'Estatut, això es veu claríssim si agafem només les dades dels insatisfets. Amb els percentatges que donen i tenint en compte que la mostra indiquen que és de 1.116 enquestats, la suma de les persones retallades quadra la pela (vull dir a la persona). Hi pot haver un error de +-0,05 com producte de l'arrodoniment, però mai d'un 0,5 de persona.
PP5,9%65,844CIU20,3%226,548ERC11,2%124,992PSC11,9%132,804ICV-EUiA5,6%62,496ALTRES0,3%3,348ABS./BL.18%200,88NC26,8%299,088100%1.116
(Amb la columna dels satisfets no podem fer el mateix raonament perquè la suma de percentatges que dóna l'enquesta és de 99,99%, llavors si que pot haver un error de 0,5).
Pot ser la teoria de les persones retallades explicaria l'estrany misteri de les enquestes que diuen que la meitat de votants d'ERC votaran SÍ a l'Estatut. :-)))
Tu ets llicenciats en matemàtiques però jo sóc sociòleg i la
meva feina de fa deu anys són les enquestes, des del disseny de les mostres
fins a presentar els resultats al client. Tot i que no faig enquestes
polítiques, el que t'apunto ara val per qualsevol enquesta.
Tot el teu raonament es basa en un error que és el de considerar que si
s'enquesten a 1000 persones totes mil valen el mateix i, si no és així, vol dir
que els resultats estan arreglats. No és cert.
Una mostra pot ser proporcional o no proporcional. Si no es
proporcional això implica que hi ha enquestats que valen 0,7 i d'altres que
valen 1,3 i això ni és una manipulació ni és un error. De fet, una
mostra electoral d'àmbit català tècnicament correcta ha de ser així.
L'explicació rau en el fet que si les 1116 enquestes es repartissin
proporcionalment a la població, 3/4 parts li tocarien a la província de
Barcelona i, per exemple, a la de Lleida només li tocarien 64 enquestes. La
submostra de Lleida tindria un marge d'error de +- 12,6%!!! i en base a aquesta submostra s'haurien de projectar els escons.
Per arreglar això es fan més enquestes de les que toca a les províncies més
petites i menys de les que toca a les més grans. Aleshores, quan es vol obtenir
els resultats del conjunt, les enquestes dels llocs on se n'han fet més del
compte valen menys i les dels llocs on se n'han fet proporcionament poques
valen més. D'aquesta manera els marges d'error de cada província s'igualen.
Això que acabo d'explicar, que suposo que et ve bastant de nou, podràs
trobar-ho més i millor argumentat en qualsevol manual que expliqui com
dissenyar una mostra.
Pot haver-hi manipulació però no la trobaràs en la manera com la busques perquè
el més habitual en qualsevol enquesta és que no tots els enquestats valguin
igual. Mitjançant un procediment anomenat ponderació que implementen tots els programes d'estadística tipus spss se'ls fa valer diferent per tal d'aconseguir precisament que els resultats siguin correctes.
Els del sindicat del "sí" al principi enganyaven una mica, després una mica més i ara ja enganyen per vici i sempre. Va començar sent un mal ús polític per esdevenir una psicopatia crónica i adictiva. Com una mena de desviació sexual que crea dependència.
I ara, que li han agafat gust a la cosa, no en tenen prou amb enganyar als catalans@catalanes, sino que ja s´han d'enganyar entre ells: ZP enganya Maragall, Maragall a Montilla, Montilla a Mas, Mas a Duran, Duran a la seva d... :).
Total, que això dels psoevergents acabará com una festa de primera comunió que vaig anar de petit (sense ganes), mentre els nens@nenes bevien orxata la cosa anava normal però quan va apareixer la coca-cola la cosa va acabar a pinyus i les nenes plorant al safareig, com acostuma a passar.
Conclussió: la mentira és la Coca-cola dels claudicants i la Coca-cola els hi ensenyará el camí del safareig de les lamentacions, de la mateixa manera que el Dant ens va ensenyar la baixada als inferns.
" cinc lladres florentins de ferma unglada hi vaig veure, i em vaig avergonyir, i d´això tu no en surts gens honorada"
Dant.l'infern.cant XXVI