Març Marçot mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot. Aquesta dita popular fa referència a les acaballes de l'hivern; "mata la vella a la vora del foc",i a l'arribada de la primavera; " i a la jove si pot", o això es el que en varen explicar a la meva primera classe de català per allà a finals dels setanta, quan la classe de català la donava el "profe" de gimnàs perquè era de Vic, i si ell no en sabia de català "apaga y vamonos" com deia el profesor Garcia - el mateix que al començà la classe es treia el rellotge i el "sello" ( anell de dimensions considerables) per si tenia que repartir-.
Bé, aquesta tonteria be a tomb perquè fa anys que vaig adaptar la dita a: Març Marçot anem a menjar el Calçot, fent referència a la trobada anual de la família materna i rodalies - cosins, cosins germans, segons, tercers, tiets avis, etc..-. Encara que no estic segur de si jo la vaig adaptar, o la vaig sentir de resquitllada i me la vaig fer meva. Es d'aquelles coses que hom creu que l'ha parit, i com ell, ho creuen milers de persones. Bé el que deia, aquest Diumenge anem a menjar calçots, carxofes i costelles a la brasa al Mas que'l meu tiet Ramon té a Claravalls, poble que esta entre Tarréga i Agramunt. I a vosaltres us deixo amb els més llegits del mes.
Març Marçot mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot. Aquesta dita popular fa referència a les acaballes de l'hivern; "mata la vella a la vora del foc",i a l'arribada de la primavera; " i a la jove si pot", o això es el que en varen explicar a la meva primera classe de català per allà a finals dels setanta, quan la classe de català la donava el "profe" de gimnàs perquè era de Vic, i si ell no en sabia de català "apaga y vamonos" com deia el profesor Garcia - el mateix que al començà la classe es treia el rellotge i el "sello" ( anell de dimensions considerables) per si tenia que repartir-. 
