Ramon Erra |
dilluns, 4 d'abril de 2011 | 20:50h
L'altre dia, al tren, de baixada a Barcelona, em vaig trobar un mestre que demanava caritat -repartia unes cartolines escrites en perfecte català, amb la traducció al castellà al darrere, també sense faltes- dient que no tenia plaça adjudicada i que havia de mantenir una criatura, que si podíem col.laborar....
A la tornada, un hippy-quisso-flabiols deia que estava fent una col.lecta "para comprar un saco de pienso" i ensenyava un cadell que duia a coll. No cal dir que de seguida va obtenir les simpaties de molts viatgers, sobretot viatgeres, que van anar desembutxacant i, de passada, aprofitaven per fer quatre moixaines al cadell. De cop, demostrant una vegada més que estem vivint uns temps força trasmudats, un home normal i corrent es va aixecar i va protestar amb mala llet: que ell no tenia feina, tampoc, i que què s'havia pensat. El hippy li va dir, entre les mirades aprovatòries d'alguns dels viatgers (sobretot viatgeres) que si no volia ajudar que no ajudés, però que no es fiqués on no el demanaven.... un servidor, malpensat de mena, de seguida vaig imaginar què hauria passat si el captaire fos una gitana romanesa amb un nadó a coll. Tanta gent l'hauria volgut acariciar? Ai, ai, quins temps que ens ha tocat viure!
