Aviat farà sis anys que la col·lecció Metatemas de Tusquets, dirigida per Jorge Wagensberg, va publicar aquest assaig d'Ambrosio García Leal, però jo me l'acabo de llegir ara gràcies a l'Esther (font d'inspiració constant, un prodigi de dona, el meu amor) i m'ha agradat tant que vull comentar-lo aquí, ni que sigui breument a causa de la manca de temps.
Ja sabem que bona part de la relació amb nosaltres mateixos i amb els altres té connexions amb la sexualitat. Enamoraments i desenamoraments, emocions, el sentit de la bellesa, il·lusions, frustracions, eufòries, depressions... Quan parlem de sexe parlem també de la complexitat humana i, per tant, com bé apunta Wagensberg al pròleg de La conxorxa dels mascles, "el nostre cervell es debat entre l'ofensa d'encarar el trivial i la frustració de tractar l'inintel·ligible".
Estudi i reflexió
En ciència, comprendre equival a trobar la mínima expressió del màxim compartit. Si ho apliquem a la sexualitat, les preguntes brollen amb una facilitat proporcional a l'interès de la matèria. I és d'agrair que García Leal dediqués tant de temps a estudiar i reflexionar abans de publicar un d'aquests rars llibres que pots qualificar d'imprescindibles sense sentir-te un exagerat o un mentider.
Psique paleolítica
Al parer de l'autor, la visió evolucionista de la sexualitat humana parteix d'un trencaclosques derivat del disseny i el designi. La fal·làcia de la guerra dels sexes, els mites de la femella monògama i el mascle promiscu, la profusió de la infidelitat i el comerç de la carn són alguns dels aspectes tractats a l'assaig. Les comparacions amb els micos i els homes primitius esclareixen molts de dubtes. Les frases contundents abunden. Un exemple: "De la mateixa manera que la nostra anatomia amb prou feines ha canviat en els últims 150.000 anys, pel que fa al component innat de la nostra psique sexual continuem essent, en essència, caçadors-recol·lectors paleolítics".
L'atractiu de les calbes sense dents
La funció dels orgasmes femenins, la llei del més atractiu, la importància de les mides, canvis de sexe espontanis, el mite del depredador sexual... Les 357 pàgines del llibre es llegeixen amb plaer i agitació perquè Garcia Leal parla molt clar i mostra les nostres grandeses i misèries sexuals amb una clarividència no exempta d'humor. "Encara que les seves mides fossin de 90-60-90, una dona de cutis pelut, front aclarit i faccions anguloses tindria molt poc atractiu sexual per a la majoria dels homes. Per a un ximpanzé mascle, en canvi, una femella vella, desdentegada i calba pot ser tant o més atractiva que una adolescent".
Objectes i repressió
L'assaig és ple de frases que fan pensar. Només un parell, que se'm fa tard: "La nostra mentalitat sexual té les seves arrels en la mateixa tradició repressora de l'expressió eròtica femenina"; "la imatge d'un nadó graciós és un recurs publicitari quasi tan habitual com la imatge d'una dona atractiva. Però, per molt que despertin l'instint maternal femení, mai no he sentit dir a cap defensor de la infància que l'ús publicitari dels nadons atempta contra la dignitat infantil perquè els rebaixa a objectes maternals". I una tercera frase, ara que hi penso: "Són les persones les que són nobles o innobles, no els seus instints".
Josep, "La conjura de las machos", evoca ese otro estupendo libro de ficción que es "La conjura de los necios", supongo que tal vez el autor es lo que pretende, llamar necios a los machos. Si todo el libro está escrito con el aire de este quiebro retórico, tal vez leerlo sea divertido, incluso si se anda seco de enamoramientos. Tu entusiasmo lo merece, así mismo.
Sí, Carelia, lo pensé antes de leerlo. Lo cierto es que no tiene nada que ver con la obra de Kennedy Toole, pero sí que ofrece más de un apunte divertido. Sin embargo, con lo de la conjura se refiere a los convenios masculinos que históricamente se han ido estableciendo para reprimir (ya sé que suena fuerte) la tendencia femenina al adulterio, es decir, para proteger los intereses reproductivos masculinos. Como puedes intuir, el autor incide en aspectos bastante desagradables que, de alguna forma, sí que sugieren que los hombres son o han sido necios. Hablo de la mentalidad sexual de la gran mayoría de culturas tradicionales, que promovía o promueve el maltrato en mayor o menor grado. En cualquier caso, el libro es muy interesante y dudo que hubiera llegado a mis manos de no ser por el amor.
Ben mirat, som esclaves de la imatge, és una pena.