VilaWeb.cat
Com l'arena d'un circ, aquesta llum, la fosca
Victoria | Mirades | dimecres, 30 de març de 2011 | 19:01h

Avui el cel, de bon matí, era com l’arena d’un circ, daurat i pàl·lid. Els núvols, expectants com lleons, a punt de presa, com gladiadors d’esguard sever amb la certesa de la mort, talment el circ gegantí que sovinteja el paisatge humà, encara avui, al mapa del món, un espectacle per apaivagar la multitud i entretenir consciències adormides.

Hom no sap si el que veu i sent és espectacle o realitat, si entreté i encobreix o si és certesa, si sofrim l’arbitrarietat de la direcció del dit de l’emperador o l’emperadriu de torn, o és l’atzar qui ens comanda. De vegades no podem reconèixer per quina causa noble o malversació succeeixen les coses. Arriba que no saps què veus, que és allò essencial i vertader, ni qui és qui...

Cortines de pluja a l’horitzó no m’ajuden a aclarir-me. Un calfred em transita l’espinada. M’espolso aquests pensaments. Potser només són un miratge, un neguit imprecís.


El gris s’estén, guanya terreny a les voltes del cel, sense clarianes. Però el verd no es mou de lloc, punyent i pròsper, aquest esdevenir tan real de la vida.

Em ve al cap l’ineludible risc de decidir i equivocar-se, potser,  la necessitat de témer els ulls del germà caigut que ens mira just per recordar-nos la sang vessada, la decisió errònia, la passa de la que no hem mesurat les conseqüències, com sàviament ens explica Stefan Zweig al seu conte Els ulls del germà etern. Ens interroga sense resposta el germà etern, és el seu preu.

A mig dia tots aquells núvols foscos s’han esvaït i ara el cel és clar i lluminós, blau... i jo estic més contenta... Com en som d’influenciables... La vida tot aquest risc, tota aquesta fosca, aquest neguit, aquesta llum, la incertesa, la força...

 

Imatge: M.V.S.

 

Versió per imprimir (format PDF)
Arxius: *Nom Els ulls del germà
Comentaris: 2
Afegir-hi un comentari
  • En la foscor
    evasex | dijous, 7 d'abril de 2011 | 15:31h
    del seu ventre, naix la llum més clara. No poden exostir, l'un sense l'altre, com les mans i l'acció, els ulls i la mirada, la veu i el vers.
    Una abraçada
    Pura

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats