Joan Alcaraz |
dilluns, 28 de març de 2011 | 18:37h
La inauguració del centre comercial, cultural i lúdic que pren el nom de l'antiga plaça de bous de les Arenes de Barcelona constitueix un esdeveniment d'impacte ciutadà. El nou complex ha quedat atractiu i es troba ben comunicat. I, en plena crisi, no tan sols representa un cert motiu per a l'optimisme, sinó una nova victòria de la civilització -representada ara pel comerç, el lleure i la cultura- sobre la barbàrie -la que s'expressa en la tortura i el sacrifici d'animals.Sempre serà millor que, en un espai urbà, la gent compri mitges, corbates, perfums, mòbils o llibres que no pas que miri -al sol o a l'ombra- com es mata, sàdicament, una bèstia, noble o no tant. I que, per a més escarni, d'aquesta pràctica abominable alguns en diguin art. Per això trobo que l'obertura de les Arenes -tot i que al rètol hi posi Arenas- constitueix un nou triomf de la civilització. Ni que, entestats compulsivament a consumir, no en siguem prou conscients...
El nou centre, crec, ha quedat guapo. Dic que només ho crec perquè, amb l'excusa de l'adquisició de calçat per a senderisme, vaig acostar-m'hi una estona la tarda de dissabte passat. Però la torrentada de gent era tan espectacular que desistiria aviat no ja de comprar res, sinó d'estar-me voluntàriament a l'interior d'un gran recinte que, malgrat la incomoditat puntual, em sembla un nou i evident guany per a BCN.
La memòria -per molt que se'n parli- és feble i, per tant, poca gent pensarà a partir d'ara en els molts moments de dolor -terrible- que els toros devien patir tantíssimes vegades a les Arenes, del primer any del segle XX al 1977. Ara, en l'entorn barceloní, només hi quedarà l'anomenada Monumental com a espai per a la fiesta nacional espanyola. O sigui, per a la vergonya...
Mentrestant, a les Arenes, compreu-hi tant com calgui, que és una manera -molt integrada, si voleu- de contribuir a la vitalitat i cohesió del sistema, però també de defugir la crisi. Mengeu o beveu als bars i restaurants, aneu al cinema, feu servir l'espai esportiu. Participeu en els actes que es faran a la sala circular polivalent de la cúpula -el primer, el 8 d'abril, de cloenda de la campanya de Barcelona Decideix. O idolatreu encara més al vostre gust en el nou Museu del Rock, que devem a l'empenta -paraula de Stone!- de Jordi Tardà.
Ah!, i gaudiu de les vistes de la ciutat des de la cúpula... Pèrò no oblideu que la capital de Catalunya, gràcies al nou complex comercial i lúdic, també ha esdevingut, des de fa pocs dies, una mica més digna i amable, menys bèstia, raonablement més humana.
El nou centre, crec, ha quedat guapo. Dic que només ho crec perquè, amb l'excusa de l'adquisició de calçat per a senderisme, vaig acostar-m'hi una estona la tarda de dissabte passat. Però la torrentada de gent era tan espectacular que desistiria aviat no ja de comprar res, sinó d'estar-me voluntàriament a l'interior d'un gran recinte que, malgrat la incomoditat puntual, em sembla un nou i evident guany per a BCN.
La memòria -per molt que se'n parli- és feble i, per tant, poca gent pensarà a partir d'ara en els molts moments de dolor -terrible- que els toros devien patir tantíssimes vegades a les Arenes, del primer any del segle XX al 1977. Ara, en l'entorn barceloní, només hi quedarà l'anomenada Monumental com a espai per a la fiesta nacional espanyola. O sigui, per a la vergonya...
Mentrestant, a les Arenes, compreu-hi tant com calgui, que és una manera -molt integrada, si voleu- de contribuir a la vitalitat i cohesió del sistema, però també de defugir la crisi. Mengeu o beveu als bars i restaurants, aneu al cinema, feu servir l'espai esportiu. Participeu en els actes que es faran a la sala circular polivalent de la cúpula -el primer, el 8 d'abril, de cloenda de la campanya de Barcelona Decideix. O idolatreu encara més al vostre gust en el nou Museu del Rock, que devem a l'empenta -paraula de Stone!- de Jordi Tardà.
Ah!, i gaudiu de les vistes de la ciutat des de la cúpula... Pèrò no oblideu que la capital de Catalunya, gràcies al nou complex comercial i lúdic, també ha esdevingut, des de fa pocs dies, una mica més digna i amable, menys bèstia, raonablement més humana.
La hitorieta aquesta deu haver costat mil fortunes, tot per mantenir l'estètica de la plaça de toros. Més valdria que l'haguessin tirat a terra que ens hauríem estalviat uns quants quartos.
I què vols que et digui... fer-ne un monument al consumisme tampoc no em sembla la millor manera de reorientar coses.
Tan sols haig de dir que tens raó en que com a minim i afortunadament allà mai més no s'hi matarà cap toro com a espectacle sàdic.
Eulàlia, la intenció del post era sobretot antitaurina. El consumisme, al costat del sadisme, diguem que és un mal menor. Això a banda, la veritat és que el nou espai -pel poc que he vist- ha quedat força bé. La qual cosa no vol dir que no hi puguin haver equipaments socialment més necessaris...