Des de l’antigor, a Catalunya, tenim manuals d’ajuda sexual. Aquí es va escriure el primer manual eròtic europeu Speculum al foder (Manual del cardar), una joia única a l’Europa del seu temps. Llibre medieval escrit en català, d’autor anònim, que pretén ser un manual sobre les bones maneres “de fotre”, la seducció, la higiene, la psicologia femenina i les postures de fer l’amor. Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'elles parcial, del segle XV a la Biblioteca Nacional de Madrid.
Per aimar s’ha d’ajudar. A Speculum al foder s’esmenta una eina, el godomassí, predecessora dels consoladors, i s’expliquen procediments per a sintetitzar remeis i plats afrodisíacs, com per exemple la medicina per endreçar la verga, a la qual es detalla la recepta de la llet gelà, que encara beuen els valencians actualment.
A l’Arboç (Arbucio, Cebroz, Sarbós) tenien muralles, torre i palau. El document més antic que parla de l’Arboç es de l’any 1057. La vila va néixer com una unitat independent jurisdiccionalment, però lligada a l’àrea militar del castell de Castellet. El rei
En Joan I conegut com el Caçador, el Descurat o l’Amador de la Gentilesa (1350-1396) era rei de l’Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, i de Còrsega. Comte de Barcelona, del Rosselló, de la Cerdanya, i del Vallespir, i duc de Girona. Fou el primer fill del rei
El mes de novembre de l’any 1391, quan la seva segona esposa Violant de Bar –neboda de Carles V de França- estava al Palau Reial de l’Arboç, el rei li va escriure una carta on li deia que tenia ganes de “jaure” amb ella i que per aquest motiu li preparés un àpat en clau afrodisíaca: “Molt cara companyona. Demà Nós anam a dinar a l’Arboç, e a sopar e jaure amb Vós; pregant-vós que entre les altres viandes, nos facets aparellar andolles e botons de moltó”
Segons el gastrònom Jaume Fàbrega les andolles eren uns embotits similars a la botifarra del perol de Girona i els botons de moltó són les turmes del moltó.
Si els reis van gaudir d’aquella nit arbocenca va quedar en la intimitat de la cambra. La crònica tampoc explica si l’àpat afrodisíac va ser tan sols un placebo per a la libido reial o si va influir en la potència sexual. El que la història constata és que en Joan I va tenir dotze fills legals.
Joan I el 1373 es casà amb Marta d’Armanyac, filla del comte d’Armanyac, amb la qual tingué cinc fills. De tots ells tan sols sobrevisqué Joana d’Aragó (1375-1407) casada el 1392 amb Mateu I de Foix.
En morir Marta d’Armanyac, Joan I es casà a Montpeller el 1380 amb Violant de Bar amb la qual va tenir set fills. De tots ells tan sols sobrevisqué Violant d’Aragó (1382-1442) casada amb Lluís II de Nàpols.
El rei Joan I va morir de sobte, mentre caçava a Foixà l’any 1396 i en no tenir descendència masculina, el succeí el seu germà Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic (1356-1410) que va tenir un fill Martí el Jove que va morir a la batalla de Sanluri el 1409 abans que el Rei, i sense descendència reconeguda. El rei Martí I es va tornar a casar però ja no tingué fills.
I a partir d’aquí el Compromís de Casp.