El Partit Popular ha posat el crit al cel per la desesperada campanya dels socialistes catalans de cara al referèndum del 18-J. El periodista blocaire Ignacio Escolar hi veu victimismo de ida y vuelta. A mi, el PP no em fa cap llàstima. Amb tota la catalanofòbia fomentada des del carrer Génova i aplaudida per la delegació catalana del PP, al capdavant de la qual hi tenen ara Josep Piqué, que avui està molt i molt indignat, de què s'estranyen. La campanya del PSC, que aprova el viceprimer secretari del partit, Miquel Iceta, és molt recurrent i lamentable. Un error. M'imagino el laboratori d'idees del carrer Nicaragua, amb gent amunt i avall trencant-se el cap per trobar alguna idea brillant per a una campanya complicada. El seu electorat no trempa amb l'Estatut, el PSC ha quedat absolutament absorbit pel PSOE i el producte a vendre no és de primera qualitat com si diguéssim. Enmig del garbuix, de la cridòria, allà a can PSC, algú alça la veu i diu: "Ja tinc la solució, companys! És el PP. La solució als nostres mals és el PP. Hem de recórrer al PP." Llavors un d'ells obre un calaix i treu l'historial de la carpeta titulada "El PP ens treu les castanyes del foc. A falta d'idees bo és l'atac a la dreta espanyola." I ja se sap que el PP ho aguanta tot. Especialment a Catalunya, on els conservadors són una força minoritària, per no dir marginal. Però d'això a recórrer, novament, al llop d' Aznar, Rajoy, Acebes, Zaplana i l'irratable i sobreactuador Pujalte ("de cuyo bigote no quiero acordarme"), n'hi ha un bon tros. Prou exitats que estan que ara el PSC els treu de polleguera. Ja s'ho faran.
Em sorprèn de quina manera es desvia l'autèntic debat. Per mi, el tema no és si el PP està emprenyat o no. Lògicament, s'ha de fer l'emprenyat. Per mi, el tema és que la campanya del PSC és una agressió en tota regla a ERC. A qui va adreçada, realment, la campanya? Al marge de l'elector obrer pro-PSOE i anti-PP, la campanya és una crida directíssima als sectors més catalanistes a l'entorn dels socialistes. Que algun n'hi deu haver... És una manera de dir: "Nois progres catalanistes, poseu-vos les piles que votant no a l'Estatut li esteu fent el joc al PP. No us deixeu utilitzar!" Esquerra potser no es dóna per al·ludida, però en part és un insult al "no a l'Estatut" que defensen els independentistes. Està dient, el dirigent socialista del Baix Llobregat José Zaragoza (a la foto), que el "no" del sobiranisme i l'independentisme català és un vot que fa el joc a Aznar i Rajoy? Està dient això? Potser obliden, al PSC, que el vot escàs i residual a Catalunya no és el d'Esquerra, ni el del catalanisme i sobiranisme transversals, sinó el conservador i espanyolista del PP. No fotem.
A més, si no recordo malament els socialistes han governat fins la setmana passada la Generalitat amb (i gràcies a) Esquerra, la mateixa força política que li garanteix el govern a la ciutat de Barcelona, la Diputació de Barcelona, nombrosos organismes supramunicipals i molts ajuntaments de ciutats mitjanes i petites del país. El tripartit prové del municipalisme i fracassa a la Generalitat. Però ve d'on ve, i als ajuntaments encara els és la garantia per blindar alcaldies i equips de govern davant la seriosa amenaça electoral de CiU. Cal deixar-ne constància.
Un altre tema és la perversió política que pretengui fer el PP l'endemà del referèndum a l'Estat espanyol. Ho faran igualment. I, que jo sàpiga, aquest referèndum se celebra a les quatre demarcacions electorals del Principat. No a tot l'Estat. Per tant, que no agafin la vaca pels co...
El club dels blocaires polítics creix a cada moment
Us presento una nova incorporació, molt important. Es tracta del primer militant d'EUiA amb bloc. L'Andreu Espasa, militant de base, professor de català i antic responsable del butlletí electrònic d'EUiA "Veu Alternativa", té aquest bloc, elegant i molt cuidat. L'incorporo als enllaços d'ICV-EUiA, tot i que és el primer d'Esquerra Unida i Alternativa. La resta són d'Iniciativa i un, només un, d'Els Verds.
També afegeixo als enllaços el bloc del regidor d'ERC de Gavà Marcel·lí Reyes, que fa un diari en què combina opinió política i ciutadana, amb poemes propis i contes sobre un suposat candidat. A Gavà, l'alcalde socialista,Joaquim Balsera, excap de gabinet de Joan Clos, disposa de dues webs: Alcalde de Gavà i Joaquim Balsera, espai aquest últim que acull el seu bloc. Benvinguts, Andreu i Marcel·lí. En Balsera, ja hi era.
Si en sabeu d'algun més: sgordillo@correu.mesvilaweb.cat
El No és per l'Estatut que ens cal.
Abans no s'atreviren a defendre com a homens, allò aprovat al Parlament de Catalunya i devant de la minoria minoritaria del PP al Parlament de Catalunya.
I ara volen justificar l'estatutet transquil.lat, amb l'excusa d'anar en contra la minoria minoritaria que no va aprovar l'Estatut al Parlament de Catalunya
Tot plegat em sembla lamentable. El partit que es dedica a donar lliçons de moderació i capacitat de governar ens obsequia amb mostres de populisme com aquesta, això no és seriós, comencem a veure qui era el veritable partit radical al tripartit.
Veient que el president del meu país creu que sóc un fonamentalista que es dedica a afavorir el PP estic començant a plantejar-me canviar definitivament el sentit del meu vot, ja no penso votar NO, més aviat estic per demanar que m'esborrin del cens electoral, voldria no ser ni comptabilitzat com abstenció, voldria no tindre cap mena de participació en aquest procés que cada cop em fa sentir més vergonya escoltant les declaracions de certs polítics.
Pot ser seria hora d'empadronar-me al País Basc, almenys podria participar en un referèndum de debò.
no m'agrada l'estil del Zaragoza. Votaré SÍ amb convicció i lamento el disbarat perpetu dels companys d'ERC. Em sap greu. La via autonomista implica negociació. No podem confondre la gent. Si no es vol la via autonòmica, s'enceta una de sobiranista i ja està. La via triada majoritàriament ha estat la dels estatuts i això vol dir gradualisme. Es pot discrepar o no. El que no es pot esperar dels estatuts és que semblin "independències". No confonguem la gent. El guió d'ERC estava dissenyat en funció de les seves espectactives electorals: a) pre-electoral / equidistància b) post-electoral espectacle negociador a dues bandes c) govern tripartit d) abandonar el tripartit o provocar la sortida e) tornar al negoci de l'equidistància, sant tornem-hi que no ha estat res.
No cola!
L'Angel dirà que l'Estatut d'Andalusia és gradualista i que els bascos són uns ximples quan se'ls respecti la seva voluntat democràtica.
Si aconseguim que guanyi el NO i s'inicia una segona transició per aportar SOLUCIONS a Euskadi i Catalunya, la gent com l'Angel quedaran retratats de per vida.
Jo estic segur que anem a un canvi de model Constitucional i que si guanya el NO tindrem una transició fins el 2008 que deixarà en pilotes els consevadors que no volen canvis de model i de relació.
El gradualisme implica un CANVI per a la propera generació.
No cola dir que cal continuar amb un gradualisme que no millora la relació de Catalunya amb l'Estat absolutament en res.
On està el gradualisme en aquest Estatut? Téns algun exemple? Si fins i tot l'equiparació jurídica de la llengua NO modifica l'actual llei de normalització, i TOTES les competències es poden obtenir a través de pactes bilaterals i l'article 150.2.
No cal pagar una Hipoteca per a una generació sinó hi ha una solució generacional per l'encaix de Catalunya. L'Estatut és una estafa amb tota regla.