França és el primer país europeu que ha aprovat una llei que prohibeix, a tot l’espai públic (o sigui, tant al carrer com als llocs oberts al públic), qualsevol peça de roba que oculti el rostre.
L’aprovació de la llei francesa (per 335 vots a favor i 1 en contra) va suscitar un intens debat jurídic previ. El Consell d’Estat havia dictaminat que, quan l’ús del burca és una decisió lliure de la dona, la seva prohibició no es pot basar en arguments com la dignitat de la persona o la igualtat entre home i dona. Davant d’això, la llei va prendre fonament en la necessitat de preservar l’ordre públic, però, com que no es pot sostenir que anar amb burca pel carrer posi en perill la seguretat, es va aplicar un innovador “concepte immaterial” d’ordre públic. Concretament, el Consell d’Estat argumenta: “es podria sostenir que l’ordre públic respon a un nivell mínim d’exigències recíproques i de garanties essencials de la vida en societat. Aquestes exigències fonamentals del contracte social, implícites i permanents, podrien implicar, en la nostra República, que quan un individu és en un lloc públic no pugi renegar de la seva pertinença a la societat, ocultant el rostre a la mirada dels altres fins al punt d’impedir que se’l pugui reconèixer.”
O sigui que a França, en certa manera, la mateixa moralitat pública que permet prohibir d’anar nu pel carrer ha permès prohibir d’anar completament tapat.
Alguns països ja han manifestat que seguiran l’exemple de França. A Bèlgica, el Congrés va aprovar per unanimitat (amb dues abstencions) un projecte de llei similar a la francesa, però va quedar penjat perquè es van dissoldre les cambres abans que el ratifiqués el Senat. Als Països Baixos, el programa del govern tripartit de liberals, demòcrata-cristians i populars preveu la prohibició general del vel integral.
En canvi Alemanya, Dinamarca o el Regne Unit descarten prohibir el burca en tot l’espai públic. El ministre britànic d’Immigració ha declarat: “Dir a la gent com pot i com no pot anar vestida pel carrer, és una manera de fer molt poc britànica”. El Consell d’Europa també ha mostrat reserves a una prohibició general del burca.
No hi ha cap dubte sobre la conveniència de prohibir l’ús d’elements que ocultin el rostre en determinats llocs i circumstàncies. Aquí, per exemple, no és concebible que una mestra pugui fer les classes amb la cara tapada. En canvi, la prohibició general és més discutible. En els casos en què una dona decideix lliurement, per raons culturals i religioses, cobrir-se la cara quan surt al carrer, no és clar que se li hagi de prohibir amb l’argument que així es protegeix la seva pròpia dignitat. I, sobretot, és inacceptable la hipocresia amb què alguns --no tothom-- defensen la prohibició del burca, omplint-se la boca amb la defensa dels drets de la dona, quan es veu d’una hora lluny que el que els molesta és trobar als nostres carrers qualsevol manifestació d’islamisme.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192888
Probablement serà un debat llarg aquest, i no gens fàcil. Sóc una gran defensora de la llibertat individual, però he de reconèixer que quan m'he creuat pel carrer amb algú que duia burka (i m'ha passat a Barcelona més d'un cop) m'ha emprenyat. Segurament si he de ser sincera l'emprenyamenta té diverses raons i em costaria molt legislar sobre aquest tema. Com a dona em costa entendre que algú lliurament decideixi portar aquesta peça de roba que a mi em sembla que oprimeix, i quan veig la situació de la dona en general als països islàmics encara em costa més d'acceptar-ho en un país com el nostre on, com mínim legalment, els homes i les dones tenim els mateixos drets.
Un dia baixava per la Rambla Catalunya amb la meva filla de 10 anys i ens vam creuar amb una dona amb burka, em va preguntar: Mare, és un lladre? Em va costar força fer-li entendre que era un vestit normal i que responia a creences i costums.
Atentament