L’AFRICA DEL GUST
Sintetitzar en poques línies les cuines africanes és una tasca força arriscada. D' entrada , caldria dir que hi ha diverses Afriques: la del Magrib, que forma part de la cuina mediterrània;Africa del sud, amb influxos anglesos i holandesos; Angola, Cabo Verde, etc., territoris amb una forta influència portuguesa; les illes de l’Índic, d’influxos islàmics i hindús.Aquí deixarem algunes d'aquestes poderoses i particulars cuines i ens centrarem en l' Africa negra o subsahariana. Un espais que comprèn Nigèria, Senegal- una de els grans cuines- Gàmbia, Costa d' Ivori, Ghana, Nigèria, fins a Àfrica del sud. Migrants d’ aquests països fa temps que formen part dels nous catalans i, per tant, les nostres escales de veïns i els nostres carrers estan impregnats de les olors diferents d’ aquesta cuina. En molts casos, d’ entrada, es tracta de països musulmans, cosa que afecta a la seva alimentació (no es pot menjar porc ni beure vi o alcohols, per exemple, i durant un mes lunar cal complir el dejuni o Ramadà,i celebrar el Dia del Gran Sacrifici amb el consum d’ un xai, eventualment repartit entre els familiars).
Atenció!: anem en compte a anomenar "exòtica" aquesta cuina (concepte que algú encara, incomprensiblement, fa servir). Se de cas, d’ “exòtics” ho som tots- sobretot en aquest món globalitzat-, començant per nosaltres. De l' altra, desem d' altres prejudicis a l' armari:la cuina africana no és solament "primitiva". Es també gustosa, plena de matisos, intencionada, a vegades refinada i sempre saborosíssima i inoblidable.En alguns casos fa servir ingredients difícils de trobar aquí- si bé cada cop menys, ja que la comunitat africana, com he ja és present també a través dels seus comerços-, però en d' altres és perfectament adaptable.Iuca, gombos o okra (que, per cert, se’n cultiva el 90% de la producció estatal a Banyoles!) plàtans per cuinar (plàtan verd o mascle), bitxos, ja són corrents aquí, així com el sempre present arròs. Fins i tot fóra possible, en algun cas, substituir el gros morter tradicional- base de tota mena de picats de cereals i altres productes- per un processador elèctric cosa, que també ells fan, naturalment.Hi podem trobar primeres matèries pròpies de la Mediterrània, i d' altres típicament africanes: certs animals de caça, alguns tubercles, cereals i verdures,peixos de riu específics i abundant peix de mar i marisc , similar al nostre (de fet , Africa n' és un gran exportador: la perca, del Nil sovint venuda com a “nero”, sol ser d’Uganda-, i que ara és un dels peixos més consumits, és un peix de riu- i també ens arriba tota mena de marisc i altres peixos procedents d’ Àfrica, del lluç, passant per les anxoves a les llagostes.
