La pluja cau produint melangia. Hi ha qui aprofita per escoltar el "Bruce" i d'altres envien poesia.
T'has adonat que res ja no és el que semblava, ni la tàctil certesa de la pròpia existència que sempre representa una altra pell, ni la fràgil suspensió de la foscor que cercaves en la llum d'uns llavis nous. Res d'això ja no et dóna la sensació de treva que buscaves, de vegades desesperadament, i d'altres per inèrcia, responent a un codi genètic que duus escrit a l' ànima. Digue's, que necessites, per saber que existeixes? Crear? O t'excita més el relleu de l'altra cara? La tendresa recòndita del monstre o l' horror de Déu? Sents a les vísceres la crida de la sang com un vapor de boira llargament asfixiada i la carn com un àngel que et salva i et condemna.
