Malgrat que vaig militar al PSUC de jove, la meva relació amb la JCC va ser inexistent (un company de la “Juve”, em digué, però, que el meu nom sonava com a candidat jove a la llista comunista de l’Ajuntament de Badalona als comicis de 1979). És per això que la lectura d’aquest interesantíssim llibre ha constituït una veritable descoberta (...)
Efectivament, els comunistes catalans, i els espanyols, no es decidiren a infantar la branca juvenil del partit fins que l’organització del PSUC i del PCE no assolí prou múscul. Aleshores, en els anys pitjors de la dictadura –que tots ho foren- de la clandestinitat més horrible, dels afusellaments, els assassinats, del gran vessament d’hemoglobina, de la guerrilla comunista... calia concentrar tots els esforços en construir el gran partit de l’antifranquisme, un partit d’intensa coloració roja, comunista.
És per això que, després d’uns intents no reeixits durant els anys
El llibre, perfectament i sòlidament documentat, amb brillants deduccions i força interessants anàlisis i conclusions de part del seu autor Xavier Domènech, fa un recorregut crític, avaluatïu, explicatiu, sobre el desenvolupament i la crisi del jovent comunista.
Una organització, la JCC, que fou la més important de tot l’estat. I que sostingué, en moments decisius, l’estructura central de la Unió de Joves Comunistes d’Espanya-UJCE, tot aportant-hi, a més, dos secretaris generals: el terrassenc Domènech Martínez, i el malaguanyat Josep Palau, de Cornellà de Llobregat.
Si bé la “Juve” no va ser l’única organització juvenil política –n’hi hagueren, a més, el Moviment de Joventuts Comunistes de Catalunya-MJCC, la Jove Guàrdia Roja-JGR, la Joventut Comunista d’Espanya-Bandera Roja/JCE-BR, les Joventuts Revolucionàries de Catalunya-JRC, les Joventuts Socialistes d’Alliberament Nacional-JSAN, les Joventuts Comunistes Revolucionàries-JCR...- en fou, sense cap mena de dubte, l’hegemonia i millor implantada, a més tingués el discurs més sòlid i assentat.
Penso, tot sovint, com es desaprofiten aquests estudis. Per les organitzacions juvenils d’esquerra, siguin del corrent o família ideològica que siguin, i pels partits, és un deure conèixer experiències anteriors per tractar de treballar millor en el present i de cada a l’esdevenidor. En aquest sentit, l’important llibre de Xavier Domènech, hi aporta prou llums i ombres, pautes organitzatives, programàtiques, polítiques... perquè, més enllà del necessari record i recapitulació, aquests materials siguin ben profitosos en el present.
. Temps d’interseccions: La Joventut Comunista de Catalunya (1970-1980). Xavier Domènech Sampere. 229 planes. Edita: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Barcelona. 2008.
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
http://ateneu.roigcultura.cat/2011/05/debat-construint-la-historia-de-la-jcc.html
Salut!
Alberto
Pere